L’Ajuntament d’Ador, tal i com informava Levate-EMV el passat dia 15, ha aconsellat a les famílies d’aquest poble de la Safor, a mantindre el silenci després de dinar i fins les cinc de la vesprada, per tal d’afavorir el descans dels veïns. Levante deia que aquesta ordenança de l’Ajuntament d’Ador (feta amb molt bon criteri) per respectar el descans després del dinar, esta basada en el silenci que Sant Benet imposa als monjos en la seua Regla. I és cert!
La Regla de Sant Benet, un text escrit el segle VI, és un exemple d’humanitat i de sentit comú. Des del Pròleg, i al llarg de 73 capítols, Sant Benet, per mitjà de la Regla, dóna una sèrie de normes i de consells per ajudar als monjos a viure la fraternitat, i a fer de cada monestir una família, on el respecte, l’ajuda mútua i la sol·licitud per cada un dels membres de la comunitat, ha de ser la norma de vida.
Sant Benet destaca com a temes importants de la Regla, a més de la centralitat de la pregària, la veneració dels ancians, el diàleg comunitari, socórrer el qui passa tribulació, visitar els malalts, consolar l’afligit, no guardar ressentiment, no satisfer la ira, dir la veritat amb el cor i amb la boca, no tornar mal per mal, fugir de l’altivesa, fer les paus abans de la posta del sol amb qui s’haja renyit, no donar una pau fingida, no ser orgullós, ni donat al vi, ni golut, ni peresós, ni murmurador, no odiar ningú, no tindre gelosia o no obrar amb enveja, entre molts altres consells. Sant Benet també destaca com un valor important en la vida de la comunitat, l’obediència (hui tan devaluada) o la sol·licitud de l’Abat per tots els monjos, i d’una manera especial pels malalts i pels ancians. Fins i tot demana que l’Abat s’adapte als monjos i no al revés, com podríem pensar, i per això ha “d’acomodar-se a moltes maneres de ser” (RB 2:31)
Però és al capítol 48, que tracta del treball manual de cada dia, quan Sant Benet fa referència al silenci que ha d’haver al monestir després de dinar. El text diu: “Després de sexta (la pregària del migdia) en alçar-se de taula, (és a dir, després del dinar) que reposen als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que ho faça per a ell sol, de manera que no moleste ningú” (RB 48:5). Serà després del temps de descans, sempre en silenci, quan els monjos resaran la pregària de Nona i continuaran amb el treball de la vesprada. Sant Benet, que vol que el monestir siga una família, vol que els monjos tinguen un temps de descans i alhora, també deixen descansar als altres. I per això, molt sàviament, mana el silenci després del dinar, com ara recomana també, amb un gran encert, l’Ajuntament d’Ador.
Tots els estudiosos de l’espiritualitat monàstica han afirmat, i és veritat, que la Regla Benedictina és un compendi de saviesa, ja que aquest text estructura la vida dels monjos d’una manera equilibrada i molt humana, des de l’exigència però sense extremismes ni rigideses. La “humanitas” de la Regla ha estat reconeguda per tots els especialistes d’aquest text. Per això m’ha sorprès favorablement la referència que fa el diari Levante de l’ordenança de l’Ajuntament d’Ador de guardar silenci després de dinar, per tal que la gent puga descansar. No sé si la referència a aquest silenci que es mereix la gent que vol descansar després del dinar ha eixit de l’alcalde, o bé del bon amic i rector d’Ador, o bé del redactor de la notícia.
Siga com siga, aquest text de la Regla de Sant Benet sobre el silenci després del dinar, hauria de fer possible una millor convivència, i unes relacions ciutadanes basades en el respecte a aquells que volen descansar. Per altra part, aquest capítol 48 de la Regla de Sant Benet, també hauria de conscienciar (per canviar d’actitud) els qui fan un soroll innecessari, que dificulta o impedeix el descans dels altres.
Com diu el títol del llibre de la M. Montserrat Viñas, Abadessa emèrita del monestir de Sant Benet de Montserrat, la Regla “és un camí per viure l’Evangeli”. Però també és un camí per viure amb més harmonia, tant amb un mateix com amb els altres. I és igualment una eina per afavorir la convivència entre els monjos i també entre els ciutadans.
La Regla de Sant Benet, un text escrit el segle VI, és un exemple d’humanitat i de sentit comú. Des del Pròleg, i al llarg de 73 capítols, Sant Benet, per mitjà de la Regla, dóna una sèrie de normes i de consells per ajudar als monjos a viure la fraternitat, i a fer de cada monestir una família, on el respecte, l’ajuda mútua i la sol·licitud per cada un dels membres de la comunitat, ha de ser la norma de vida.
Sant Benet destaca com a temes importants de la Regla, a més de la centralitat de la pregària, la veneració dels ancians, el diàleg comunitari, socórrer el qui passa tribulació, visitar els malalts, consolar l’afligit, no guardar ressentiment, no satisfer la ira, dir la veritat amb el cor i amb la boca, no tornar mal per mal, fugir de l’altivesa, fer les paus abans de la posta del sol amb qui s’haja renyit, no donar una pau fingida, no ser orgullós, ni donat al vi, ni golut, ni peresós, ni murmurador, no odiar ningú, no tindre gelosia o no obrar amb enveja, entre molts altres consells. Sant Benet també destaca com un valor important en la vida de la comunitat, l’obediència (hui tan devaluada) o la sol·licitud de l’Abat per tots els monjos, i d’una manera especial pels malalts i pels ancians. Fins i tot demana que l’Abat s’adapte als monjos i no al revés, com podríem pensar, i per això ha “d’acomodar-se a moltes maneres de ser” (RB 2:31)
Però és al capítol 48, que tracta del treball manual de cada dia, quan Sant Benet fa referència al silenci que ha d’haver al monestir després de dinar. El text diu: “Després de sexta (la pregària del migdia) en alçar-se de taula, (és a dir, després del dinar) que reposen als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que ho faça per a ell sol, de manera que no moleste ningú” (RB 48:5). Serà després del temps de descans, sempre en silenci, quan els monjos resaran la pregària de Nona i continuaran amb el treball de la vesprada. Sant Benet, que vol que el monestir siga una família, vol que els monjos tinguen un temps de descans i alhora, també deixen descansar als altres. I per això, molt sàviament, mana el silenci després del dinar, com ara recomana també, amb un gran encert, l’Ajuntament d’Ador.
Tots els estudiosos de l’espiritualitat monàstica han afirmat, i és veritat, que la Regla Benedictina és un compendi de saviesa, ja que aquest text estructura la vida dels monjos d’una manera equilibrada i molt humana, des de l’exigència però sense extremismes ni rigideses. La “humanitas” de la Regla ha estat reconeguda per tots els especialistes d’aquest text. Per això m’ha sorprès favorablement la referència que fa el diari Levante de l’ordenança de l’Ajuntament d’Ador de guardar silenci després de dinar, per tal que la gent puga descansar. No sé si la referència a aquest silenci que es mereix la gent que vol descansar després del dinar ha eixit de l’alcalde, o bé del bon amic i rector d’Ador, o bé del redactor de la notícia.
Siga com siga, aquest text de la Regla de Sant Benet sobre el silenci després del dinar, hauria de fer possible una millor convivència, i unes relacions ciutadanes basades en el respecte a aquells que volen descansar. Per altra part, aquest capítol 48 de la Regla de Sant Benet, també hauria de conscienciar (per canviar d’actitud) els qui fan un soroll innecessari, que dificulta o impedeix el descans dels altres.
Com diu el títol del llibre de la M. Montserrat Viñas, Abadessa emèrita del monestir de Sant Benet de Montserrat, la Regla “és un camí per viure l’Evangeli”. Però també és un camí per viure amb més harmonia, tant amb un mateix com amb els altres. I és igualment una eina per afavorir la convivència entre els monjos i també entre els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada