divendres, 14 d’agost del 2015

11 d'agost: Les Clarisses i Gandia (LEVANTE-EMV, 11(08/2015)

 El dia 11 d´agost celebrem la festa de Santa Clara d´Assís, l´anomenada jove planteta de Sant Francesc. La devoció de Gandia a Santa Clara i la relació de les clarisses de la capital de la Safor amb Sant Francesc de Borja, és ben evident. Així ho testifica el mateix nom del sant d´Assís que se li va imposar a Francesc de Borja, un xiquet que va ser fill de llàgrimes i de pregàries per part dels seus pares, Joan de Borja i Enríquez de Luna i Joana d´Aragó i de Gurrea.
Va ser el P. Dionisio Vázquez, jesuïta, qui va escriure la "Historia de la vida del P. Francisco de Borja", on ens relata la relació del sant duc amb les clarisses de Gandia. Aquest llibre, amb la transcripció, estudi introductori i notes del professors Santiago La Parra, ens mostra diversos episodis on podem vore la influència del convent de Santa Clara de Gandia amb Sant Francesc de Borja.
Així per exemple, el P. Vázquez ens reporta per començar, l´episodi de l´embaràs de la duquessa Joana (la mare del sant duc) amb dolors de part, un part llarg i perillós, "tanto que se temió mucho de su vida y de la de la criatura". Per això després de "hacerse dezir muchas misas y oraciones por todos los monasterios y iglesias y de repartir limosnas a pobres y en obras pías", la duquessa Joana va oferir, i prometre, "al seráphico padre san Fancisco, del qual muy afectuosamente era devota", que si per la seua intercessió tenia un fill, li posaria Francesc i si tinguera una filla, l´anomenaria Francesca. Per això, i per les dificultats de l´embaràs, "pidió que llevasen del monasterio de santa Clara un cordon de san Francisco y se lo ciñó con muchos suspiros y lagrimas".
El part va anar bé i en saber la duquessa Joana d´Aragó que havia tingut un xiquet, "dixo muy regocijada: seáis bienvenido francisco, mi ángel". Així ho va escriure el jesuïta Dionisio Vázquez, a la seua "Historia de la vida del P. Francisco de Borja", que el professor Santiago La Parra ha estudiat, i on ha afegit a l´obra de Vázquez, una introducció i unes notes de gran valor.
El monestir de Santa Clara de Gandia va ser fundat el 1431 per Violant d´Aragó, filla d´Alfons el Vell, primer duc de Gandia, amb la benedicció del papa Martí V.
Com diu el professor La Parra, "El gandiense convento de Santa Clara fue foco irradiador por toda la península ibérica de la reforma de las franciscanas observantes (coletinas)". Fins i tot, "la propia familia ducal, aportó muchas mujeres al cenobio, comenzando por la tía del santo duque, Isabel, y continuando por su abuela, María Enríquez". Va ser la iaia paterna de Sant Francesc de Borja, que "desde que embiudó havía tenido, de recogerse a un estrecho monasterio de Descalças de la Primera Regla de Santa Clara". Per això "entró monja descalça en Santa Clara de Gandía, donde todo el restante de su vida, con rara y ejemplar penitencia, guardó la observancia de aquella tan estrecha como sancta religión, de tal manera que, aunque aquel monasterio es claro espejo de toda su orden y un seminario del qual han salido todos los conventos de Descalças de España, era sor María Gabriela (que así se quiso llamar la duquesa) el dechado y modelo de donde todas las religiosas sacavan la lavor de sus virtudes". El P. Dionisio Vázquez afegeix encara que "sor María, agüela del padre Francisco, repartió los setenta y dos años que vivió en el desierto de esta vida mortal de tal manera que los primeros quinze años fue niña de honestíssimas costumbres y virginal innocencia; y los tres años siguientes vivió casada. Y hallándose viuda de diez y ocho años, vivió otros 18 en estado, criando sus hijos como sancta madre. Y después vivió monja descalça otros treinta y seis años, con admiración de quantos la conocían". Degut a això el P. Vázquez conclou: "Heme anticipado a dezir esto porque se entienda de tal agüela y de tales padres, sacó Dios, Nuestro Señor, tal fruto como salió el padre Francisco, el qual parece que halló ya en su casa señaladas las pisadas de la perfección que és después siguió".
De fet, i gràcies a la relació de Sant Francesc de Borja amb les clarisses de Gandia, aquestes monges s´escamparen per Espanya, ja que el sant duc, com recorda el professor La Parra, va portar "a estos reynos de Castilla algunas monjas descalzas de la Primera Regla de Sancta Clara, del monasterio de Gandía, para que con su ejemplo se fundasen en estas partes, conventos de aquella tan observante y sancta institución, que con su estrecha reformaçión guarda el spíritu de la sancta pobreza, humildad y penitencia y oración que san Francisco y sancta Clara ordenaron en su regla". Per això "salieron del monasterio de Sancta Clara de Gandía sus dos tias sor Francisca de Jesús y sor María de Jesús y sus dos hermanas, sor María de la Cruz y sor Juana Baptista, con otras religiosas". Més tard també eixí de Santa Clara de Gandia "otra hermana del padre Francisco, llamada sor Juana de la Cruz, que havía quedado en Gandía por abbadesa", per fundar "un illustre monasterio de descaças de Sancta Clara en Madrid el año 1555".
I és que Sant Francesc de Borja, que coneixia "el thesoro escondido que en Gandía estaba encerrado", volgué "ver transplantadas tan olorosas y virtuosas flores en algunos lugares de Castilla".
Les clarisses de Gandia i de tot el món, veneren hui dia 11 aquesta senzilla donzella d´Assís, amiga de Sant Francesc i deixebla del Senyor: "Déu la guia pel camí/ del Seràfic, que amb prudència,/ la porta vers la presència/ de l´Amor que no té fi./ Així, Clara amb senzill gaudi/ a Déu s´és tota donada".
Que hui, en aquesta festa de Santa Clara, la nostra societat arribe a descobrir la importància de la senzillesa i de la humilitat, així com també de la pregària i de l´amor a la natura de Santa Clara. I que les Clarisses, en ple segle XXI, continuen mostrant-nos el carisma que els va atorgar Sant Francesc d´Assís i Santa Clara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT