El 4 d´agost celebrem la festa de Sant Joan Baptista Vianney, l´anomenat popularment, rector d´Ars, que va ser un capellà que passà tota la seua vida, des de la seua ordenació de prevere, en aquest menut poble, on va ser conseller i confessor d´innombrables persones. La seua vida senzilla i per això mateix, plena de Déu, va començar a Dardilly, a prop de Lió, on va nàixer el 8 de maig de 1786.
Joan va iniciar els estudis per a ser capellà, que hagué d´interrompre momentàniament, ja que fou cridat al servei militar. Destinat a combatre a Espanya, va desertar de l´exèrcit i estigué amagat a les muntanyes de Noés, des de 1809 al 1811. Una amnistia va fer que poguera tornar al seu poble i així continuar els estudis eclesiàstics, primer a Verriéres i després a Lió. Vianney era un jove de molt bon cor i també de bona conducta, però el llatí era massa complicat per a ell, per la qual cosa va deixar el seminari.
Va voler entrar als Germans de la Doctrina Cristiana sense aconseguir-ho. Però va trobar en el P. Balley, un gran amic, que l´animà a vèncer les dificultats i ser capellà. Finalment va ser ordenat prevere el 13 d´agost de 1815. Amb el P. Balley, Vianney va continuar estudiant teologia, des de 1815 a 1818.
L´arquebisbe de Lió el va enviar primer, com a coadjutor a Ecully, on estigué molt poc de temps, ja que de seguida l´arquebisbe el destinà a Ars, on passà tota la seua vida, de 1818 a 1859.
Al seminari va tindre com a companys, grans figures de l´Església: Marcel·lí Champagnat, que més tard fundà la Congregació dels Germans Maristes, Claudi Colin, fundador de la Companyia de Maria i Ferran Donnet, el qui seria cardenal de Burdeus. També va tindre contactes amb Lacordaire i amb Paulina Jaricot.
Vianney, com a rector d´Ars, es va passar la seua vida anunciant i a predicant la Paraula de Déu i confessant i aconsellant una multitud de persones que acudien a ell. Vianney es va dedicar en cos i ànima als seus feligresos i a milers i milers de persones que anaven a demanar consell al rector d´Ars, famós per la seua saviesa, discreció i bondat. Amb una vida de pregària i de penitència, Vianney també atenia els malalts, i els xiquets a la catequesi i fins i tot va ampliar l´església del poble.
Home de pregària i de penitència, hagué de patir diverses calúmnies i persecucions. Però la seua bondat i el seu bon cor, van fer que triomfara de totes les insídies que li posaven.
Poquet a poquet, primer des de Lió i Belley i després de tot França, van començar a arribar a Ars persones que sol·licitaven el consell i la confessió de Vianney.
S´alçava de nit per pregar i després començava a confessar, celebrava l´Eucaristia i resava el Breviari, i de nou tornava a posar-se al confessionari. Predicava el catecisme i menjava frugalment, a vegades dret i tot i tornava a atendre a aquells que se li acostaven. Resava Vespres i Completes i de nou al confessionari.
Déu va beneir la seua dedicació a la gent, i malgrat les dificultats que tingué com a estudiant, va ser un gran predicador. Vianney, que fundà La Providència, una casa per acollir les xiquetes òrfenes, morí el 4 d´agost de 1859.
Que Sant Joan Mª Vianney siga model i exemple per a tots aquells que hem rebut el ministeri presbiteral, per tal de saber acollir, aconsellar i alleujar, tots aquells que, en el dia a dia, es troben torbats o angoixats. Tant de bo que els qui hem estat fets servidors de les comunitats, en el sagrament de la reconciliació i en l´acompanyament espiritual, siguem hòmens que, amb tota sol·licitud i estimació, per tal d´ajuda a descarregar i a alliberar les consciències, mai no a controlar-les o encadenar-les.
Que Sant Joan Mª Vianney faça que els preveres siguem hòmens de perdó i de tendresa, hòmens capaços de transmetre la misericòrdia d´un Déu que és Pare i que estima apassionadament. Sense retrets ni condemnes. Amb amor i esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada