El dijous 28 es van
fer públics els nomenaments dels nous arquebisbes de Madrid i de València. A la
capital del País Valencià vindrà el cardenal Cañizares, fins ara Prefecte de la Congregació per al
Culte Diví i la Disciplina
dels Sagraments. Nascut a Utiel, ha fet tota la seua “carrera” fora del País
Valencià, a excepció del temps que va estar de rector a Alcoi. Ha segut
professor de la Universitat
Pontifícia de Salamanca i de San Dámaso de Madrid i bisbe
d’Àvila, Granada i Toledo, abans que el papa Benet XVI se l’emportara a Roma.
En les seues
primeres declaracions com a nou arquebisbe de València, ha dit que “espero que me enseñéis vosotros a hablar bien
el valenciano y pronto”. El cardenal Cañizares ha dit
que coneix el País i la gent, i també que “me
es familiar su dulce y propia lengua valenciana”.
Jo pensava que malgrat ser d’Utiel, només pel fet d’haver estat rector a Alcoi,
el cardenal Cañizares hauria de saber valencià. Però es veu que no! El que em
sorprèn és que diga que “espero que me
enseñéis vosotros a hablar bien el valenciano y pronto”. Que vulga aprendre
la nostra llengua aviat ja és un bon símptoma. Però que diga que vol que “me enseñéis vosotros”, ja em sorprèn. En tot cas
haurà d’aprendre la nostra llengua, no pel carrer (tot i que la immersió
lingüística és necessària) sinó a una escola, a una acadèmia, a un centre
competent. Si algú vol aprendre alemany o anglès, es conformarà a aprendre’l
sense l’ajuda d’un centre d’ensenyament qualificat? L’arquebisbe Osoro, i abans
l’arquebisbe García Gasco també van dir el mateix i mai no ho van fer. Llevat
d’algun “Visca la Mare de Déu”. I per això mai
no van apostar per la nostra llengua a la litúrgia, a la pregària, als estudis
al Seminari, a la predicació. I als textos litúrgics, preparats per l’AVL, que
com deia el bon bisbe Rafael Sanus, “continuen
dormint després d’anys i anys, en algun calaix de l’arquebisbat”. L’arquebisbe
Osoro ha congelat aquests textos i no ha sabut fer-se valencià amb els valencians.
I és per això que
la nostra llengua es troba marginada per la jerarquia des de temps immemorial.
És només una anècdota però n’hi ha a milers: Em contava un amic capellà, que celebrava
una missa en valencià a la zona universitària del Cap i Casal, que el rector de
la parròquia va suprimir eixa missa perquè el meu amic (segons algun fidel)
feia “perdre la devoció al papa i als
sants”. I també pel tema de la llengua. El rector de la parròquia, a més,
li va dir al meu amic que “era massa
agosarat per dir segons quines coses”. Aquest amic meu capellà, en una eucaristia
amb universitaris presidida per l’arquebisbe Osoro, li va dir a D. Carlos que
era una llàstima que en tota la celebració no hi havia hagut ni un sol cant, ni
cap part de la missa havia estat en valencià. La resposta de l’arquebisbe Osoro
va ser: “Yo no sé valenciano. Si
queréis un obispo valenciano lo tendréis que buscar”.
Veig que ens l’han buscat, tot i que ens robarem en la mateixa situació: “Yo no sé valenciano”.
Per la seua part el
cardenal Cañizares, en les seues primeres declaracions, a part del seu desig d’aprendre
valencià, ha dit que “me duele, como a
todos, España”, ja que, des de fa temps, ha repetit reiteradament que “España es un bien moral”. I encara ha destacat el seu “amor
por el proyecto común, grande, noble, que compartimos quienes formamos
históricamente esta España tan nuestra y tan de todos” !!! I després diuen
que ells no són nacionalistes!!
Sort en tenim de
l’arquebisbe emèrit de Donòstia, Juan Mª Uriarte, que va dir que ni la
independència d’una part d’Espanya, ni la unitat de l’Estat, no és dogma de fe.
Com també ho va afirmar el P. Abat de Montserrat. Espanya, en tot cas, és un
projecte que es fa o es desfà segons la voluntat dels ciutadans. Com va passar
amb la independència d’Argentina, Colòmbia, Xile, Equador, Filipines, Bolívia,
Nicaragua, El Salvador, Mèxic, Hondures, Cuba, República Dominicana......Perquè
si la unitat d’Espanya és un “bien moral”,
com és que hi ha hagut la independència d’aquests països?
Espere que el desig
de l’arquebisbe Cañizares d’aprendre valencià no és quede només en bones
intencions. Tot i que amb els exemples que hem tingut dels arquebisbes García
Gasco i Osoro, ja no em sorprèn res!! I que en compte de parlar tant d’Espanya,
parle més de les víctimes del metro, dels treballadors de RTVV, els xiquets que
no poden fer els tres àpats al dia, dels malalts dependents que estan
abandonats per la
Generalitat , dels pares que volen l’ensenyament en valencià
per als seus fills i la
Generalitat els ho prohibeix, dels jóvens que han d’emigrar
dels País, de l’asfixia que el Govern de l’Estat està fent al País
Valencià......Temes no li’n faltaran a l’arquebisbe Cañizares si vol realment
ser arquebisbe de València. No li cal estar tothora amb Espanya!! I és que en
la seua carta a la diòcesi ha citat la paraula Jesucrist 4 vegades, Evangeli,
14, València 11 (i Región Valenciana
1) i España, 20!!! Ja sabem per on va
el nou arquebisbe de València!!