El passat dia 18, en aquestes mateixes pàgines, el Sr. Miquel Domínguez ens recordava la importància de les tradicions religioses. El Sr. Domínguez deia que «conèixer i viure les tradicions és la major saviesa que es pot tindre», i que voler destruir-les o ignorar-les, «és voler afonar uns pobles i una nació». Però la fe és molt més que les tradicions. La fe no consisteix a «Jurar el càrrec posant a Jesucrist i els Evangelis per mig». La fe consisteix a viure l´Evangeli i a ser sol·lícits amb els qui pateixen i no afrontar els pobres (Jm 2:6). Perquè «si un que posseeix béns, veu el seu germà que té necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot estar en ell l´amor de Déu?» (1 Jo 3:17)
«Afonar uns pobles» és marginar i abandonar els malalts dependents, com ha fet la Generalitat». Ho deia fa dos anys el Sr. José Cholvi, Síndic de Greuges, quan denunciava el deteriorament de l´Estat del Benestar.
«Afonar uns pobles» és marginar i abandonar els malalts dependents, com ha fet la Generalitat». Ho deia fa dos anys el Sr. José Cholvi, Síndic de Greuges, quan denunciava el deteriorament de l´Estat del Benestar.
«Afonar uns pobles» és menysprear els familiars de les víctimes del metro, que la Generalitat ha menyspreat durant tants anys.
«Afonar uns pobles» és defendre a les Corts Valencianes un nou finançament i després no fer-ho al Congrés.
«Afonar uns pobles» és balafiar milions en Fórmula 1, Terra Mítica, la Ciudad de las Lenguas i de la Luz, Copa d´Amèrica, Màsters de Golf i aeroport de Castelló, o en mariscades d´Emarsa, mentre els jubilats cobren una pensió de misèria.
«Afonar els pobles» és conculcar el dret de les famílies que volen l´ensenyament en valencià per als seus fills i que la Generalitat denegava. O el tancament de RTVV i la clausura dels repetidors de TV3.
«Afonar uns pobles» és defendre a les Corts Valencianes un nou finançament i després no fer-ho al Congrés.
«Afonar uns pobles» és balafiar milions en Fórmula 1, Terra Mítica, la Ciudad de las Lenguas i de la Luz, Copa d´Amèrica, Màsters de Golf i aeroport de Castelló, o en mariscades d´Emarsa, mentre els jubilats cobren una pensió de misèria.
«Afonar els pobles» és conculcar el dret de les famílies que volen l´ensenyament en valencià per als seus fills i que la Generalitat denegava. O el tancament de RTVV i la clausura dels repetidors de TV3.
«Afonar uns pobles» és l´actitud immoral dels càrrecs del PP, imputats, condemnats i empresonats per corrupció, mentre juraven el càrrec posant la mà damunt de l´Evangeli. I són també les mentides i la manipulació quan exigien l´aigua de l´Ebre, i ara, amb el Sr. Rajoy ja no ho fan.
«Afonar uns pobles» és l´engany dels qui deien que la Fórmula 1 no anava a costar-nos res als valencians i que era un regal del Sr. Ecclestone.
«Afonar uns pobles» és, com deia el novembre de 2102 el Sr. Jaume Serra, president del Banc d´Aliments, estar «preocupats pels grans esdeveniments, però de les famílies no se´n recorda ningú». O Càritas, quan el desembre del mateix any denunciava la desídia de la Generalitat i la seua política social en el cas dels dependents.
«Afonar uns pobles» és l´engany dels qui deien que la Fórmula 1 no anava a costar-nos res als valencians i que era un regal del Sr. Ecclestone.
«Afonar uns pobles» és, com deia el novembre de 2102 el Sr. Jaume Serra, president del Banc d´Aliments, estar «preocupats pels grans esdeveniments, però de les famílies no se´n recorda ningú». O Càritas, quan el desembre del mateix any denunciava la desídia de la Generalitat i la seua política social en el cas dels dependents.
«Afonar uns pobles» són les mentides del qui va ser president de la Generalitat, que s´enorgullia perquè «La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y también política».
El teòleg José Mª Castillo deia el 2012: «En quina religió creuen els qui continuen defenent la gestió de l´actual govern d´Espanya, que és el qui pitjor tracta els pobres, els immigrants, els sense papers, que són els qui van estar més a prop de Jesús?».
Jesús deia als fariseus i als escribes: «Hipòcrites, aquest poble m´honora de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La religió que amb mi observen és nul·la, les doctrines que ensenyen son preceptes humans. Abandonant el manament de Déu, manteniu la tradició dels hòmens». (Mc 7:6-8). La fe és molt més que les tradicions, i que «jurar el càrrec posant a Jesucrist i els Evangelis per mig». La fe ens porta a socórrer els qui passen necessitat, no a menysprear-los.
Jesús deia als fariseus i als escribes: «Hipòcrites, aquest poble m´honora de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La religió que amb mi observen és nul·la, les doctrines que ensenyen son preceptes humans. Abandonant el manament de Déu, manteniu la tradició dels hòmens». (Mc 7:6-8). La fe és molt més que les tradicions, i que «jurar el càrrec posant a Jesucrist i els Evangelis per mig». La fe ens porta a socórrer els qui passen necessitat, no a menysprear-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada