divendres, 14 d’agost del 2015

Santa Clara d'Assís (LEVANTE-EMV, 11/08/2015)

Quan a finals dels segle XII, Hortulana pregava per la seua filla que portava al seu si, sentí una veu interior que li deia: "Donaràs una llum que il·luminarà el món". Per això en nàixer la xiqueta, la mare no va vacil·lar en triar el seu nom, i li posà Clara!
Va ser a Assís, on Santa Clara va vindre al món, el 13 de desembre de 1193. Ella va ser la que posà rostre femení a l´ideal franciscà de Francesc. Clara va ser la primera dona que va escriure una Regla per a les Germanes Pobres, que després de la seua mort, van rebre el nom d´Orde de Santa Clara. I així ho canten aquests Goigs: "Sou la Verge candorosa/ sou més blanca que la neu;/ la vostra ànima és formosa/ perquè sols viviu de Déu./ Vós teniu un cor d´alosa,/ sou un àngel quan reseu:/ Santa Clara gloriosa,/ bona mare no ens deixeu".
Des del 12 anys, Clara, estava promesa amb el cavaller Raniero de Bernardo. Amb tot, la jove s´havia vist d´amagat amb Francesc d´Assís, que li havia parlat de la dolcesa de consagrar-se a Jesús. I per això, el 28 de març de 1211, diumenge de Rams, de nit, Clara va fugir de la casa paterna en busca "de l´Espòs de més noble nissaga". A prop de la muralla l´esperaven Francesc i els seus germans, Bernat, Felip i Rufí, que la portaren a la Porciúncula, el lloc on s´havien agrupat aquells primers franciscans. Davant l´altar de Santa Maia dels Àngels, Francesc la va consagrar a Jesucrist. Clara canvià els seus vestits luxosos per una túnica pobra, naixent així la vida franciscana femenina. Abans de l´alba, els germans la van acompanyar al monestir de Sant Pau de les Abadesses, on les monges benedictines la van acollir.
Quan el pare va vore que la seua filla havia fugit, va enviar les seus tropes, però no van poder convèncer la jove perquè tornara a sa casa. Un temps més tard les germanes de Clara, Caterina i Beatriu i també sa mare, Hortulana, es van fer germanes pobres.
Clara amb les seus germanes d´Orde anà a viure a l´ermita de Sant Damià. Volent seguir el Crist, van donar totes les riqueses als pobres i elles vivien justes, sense diferències entre les que havien segut nobles i les plebees, les burgeses i les serventes, com a filles d´un mateix Pare. Clara, en el seu ideal de pobresa, va demanar al papa Innocenci III, una carta de privilegi, perquè ningú no l´obligara a acceptar possessions, finalment, el papa Gregori IXè, el 1229, li va confirmar el Privilegi de la pobresa: "Amb tresors de la pobresa/ gemmes flors de castedat,/ sou de Santes l´Abadessa,/ tota dolça humilitat;/ una estela gloriosa/ queda al món per on passeu:/ Santa Clara gloriosa/ bona mare no ens deixeu".
Van ser molts els papes, cardenals i bisbes, que van estimar amb predilecció Clara, per la seua vida evangèlica i pel seu testimoniatge de senzillesa i de simplicitat.
Tenia 59 anys, quan la germana mort l´ha anà a visitar. Rodejada per les seues germanes pobres i pels frares de Sant Francesc, Clara s´adormí en el Senyor l´11 d´agost de 1253.
A la nostra terra, són molts els convents de monges clarisses i caputxines que segueixen el carisma de Santa Clara. A València hi havia el convent de la Trinitat (ara sense monges) d´on fou abadessa Sor Isabel de Villena i també el de la Puritat. Hi ha altres convents de clarisses a Gandia, Vila-real, La Santa Faç, Canals, Onda, Concentaina, la Vall d´Uixó, Oliva i Almassora i també les caputxines del carrer Pérez Galdós de València.
Que Santa Clara, hui que celebrem la seua festa, ens ajude a viure la nostra fe amb senzillesa i alegria: "La Porciúncula l´amàveu/ com recer de santedat/ i com Vós tant l´enyoràveu/ Sant Francesc vos rep de grat;/ el pa i aigua frescorosa/ amb els frares Vós preneu;/ Santa Clara gloriosa/ bona mare no ens deixeu".
Que Santa Clara, que ens mostra la primacia i la unicitat de Déu en la seua vida, ens siga model i exemple d´humilitat, de generositat i de bondat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT