29 de juliol: anta Marta

Hui 29 de juliol celebrem la festa dels tres sants germans, Marta, Maria i Llàtzer, que van acollir Jesús a Betània.
Cada any, La Vila Joiosa celebra la seua patrona, Santa Marta, en record i agraïment per la victòria contra els berebers, el 29 de juliol 1538. Aquell dia, els pirates volien envair la vila, cosa que no van poder fer, degut a un fort temporal que va impedir la invasió. Els ciutadans de La Vila Joiosa van atribuir a Santa Marta la victòria dels cristians contra els invasors. precisament enguany, s´acompleixen 477 anys de la proclamació de Santa Marta com a patrona de la vila. I és que com canten uns Goigs: "Quan fóreu pujada al cel,/ vos digué el Redemptor:/ oiré per vostre amor,/ als devots que amb ardent zel/ vostra protecció graciosa,/ invocaran amb fe pura".

Però qui era Santa Marta? Abans que res, cal dir que Marta era amiga de Jesús, amb la seua germana Maria i el seu germà Llàtzer, tal i com apareix a l´Evangeli de Sant Joan (Jo 11:15). També l´evangelista Sant Lluc (10:38-42) ens parla de la vida més íntima de Jesús i de la seua amistat amb les germanes Marta i Maria. L´Evangeli ens diu que a Jesús li agradava anar a casa d´aquells tres amics, a Betània, on trobava sempre un plat a taula, un llit a punt, una conversa i un diàleg d´amistat. Marta era la més major dels tres, per això l´Evangeli de Sant Lluc ens diu que acollí Jesús "a sa casa". La relació de confiança de Marta amb Jesús, denota una profunda i sincera amistat.

L´Evangeli de Sant Lluc ens diu que Jesús va visitar la casa dels tres germans i que Marta, servicial i atenta, s´afanyava per servir el Mestre, mentre la seua germana Maria escoltava les paraules de Jesús, sense ajudar la seua germana Marta. I és per això que Marta protestà: "Senyor, Digueu-li que m´ajude" (Lc 10:40) Jesús va comprendre que Marta estava enfadada amb la seua germana Maria, pel fet que no l´ajudava, però li va fer vore, amb un cert humor, que en una relació d´amistat, és més important la conversa i el diàleg amb l´hoste, que la mateixa cuina: "Marta, Marta, te preocupes per preparar moltes coses, i només poques són necessàries o una sola. Maria ha escollit la bona porció" (Lc 10:41-42). I és que per atendre l´altre, és bo tindre la taula parada, però és millor escoltar-lo, acollir-lo, comprendre´l, parlar amb ell!!

En un altre passatge evangèlic "sis dies abans de la Pasqua"(Jo 12:1-8) també trobem Jesús a Betània, sopant amb Llàtzer, mentre la seua germana Marta, servia.

Marta va ser la dona del servei atent i sol·lícit, però també la dona que confià en Jesús amb una fe sincera: "Jo crec que tu eres el Messies, el Fill de Déu que havia de vindre al món".

La pietat popular va fer dels tres germans, Marta, Maria i Llàtzer els hostatgers del Senyor, pel fet d´haver-lo acollit a sa casa. I és pel seu esperit servicial, que Santa Marta va ser proclamada patrona dels qui treballen als hotels i en faenes domèstiques.

El nom de Santa Marta ens recorda també la residència on viu el papa Francesc, on cada dia presideix l´Eucaristia i des d´on ens adreça la seua paraula, plena de bondat i de senzillesa.

La Vila Joiosa, una ciutat amb Carta Pobla atorgada pel rei Jaume II el 1300, celebra amb goig la seua patrona Santa Marta, en senyal d´agraïment pels favors rebuts. La Vila també celebra "Les Llàgrimes Santa Marta" en commemoració del prodigi que va tindre lloc el 8 de maig de 1653, quan la imatge de fusta, segons l´acta notarial d´aleshores, va plorar durant dues hores, coincidint amb la firma de Felip IV, que autoritzava la construcció d´un pantà a Relleu, destinat a regar l´horta de la Vila.

Que Santa Marta, (que també és venerada en una ermita a Cullera) siga la protecció de tots els ciutadans de la Vila Joiosa, i que els atorgue un esperit d´acolliment i de servei, com ella tigué i com canten uns Goigs en el seu honor: "En vostra casa hostatjareu/ Crist Nostre Senyor,/ i amb mostres de gran amor/ el servíreu i adoràreu;/ de la finesa amorosa,/ vos donà gràcia segura./ Puix de Déu sou poderosa,/ per a tota criatura:/ de l´eterna desventura/ guardeu-nos, Marta gloriosa".