En un país com el nostre amb dues llengües oficials, i amb una clara diglòssia, el bilingüisme (a part que només el practiquem els valencianoparlants) sempre afavoreix la llengua dominant, que en aquest cas és el castellà. Crec que la llengua més dèbil, el valencià en el nostre cas, és la llengua que s’ha de protegir més, i per això mateix s’ha d’afavorir en la televisió autonòmica. No poden tractar-se per igual dues llengües, quan una d’elles està en inferioritat de condicions. I posaré un exemple: qualsevol persona que tinga dos fills, un d’ells sense problemes de salut, amb un creixement adequat i amb ganes de menjar, i l’altre fill sempre malalt, amb problemes de creixement o per parlar, ¿tractarà igual els dos fills, o bé cuidarà més el fill més dèbil? Això mateix s’ha de fer en el cas del valencià, ja que és la llengua marginada.
El bilingüisme només el puc entendre amb igualtat de condicions. Però és evident que a la nostra societat, el valencià no està present en iguals condicions que el castellà. Qualsevol persona d’Ontinyent, de Nules o de Villena, pot comprar tots els diaris que vulga en castellà. ¿Quants diaris podem comprar en valencià, a Alacant, a Borriana o a Santa Pola? Qualsevol persona pot anar a vore les pel·lícules que vulga, en castellà. ¿En quantes sales de cine d’Elx, d’Almassora o d’Alberic trobem pel·lícules en valencià? Si una persona entra a una llibreria de València, de Castelló de la Plana o de Novelda, pot trobar els llibres que vulga, en castellà. ¿Quants n’hi ha en valencià? Als quioscos de Gandia, de Petrer o de Penñiscola, podem trobar qualsevol revista en castellà, però dubte molt que a Dénia o a l’Alcora en puguem trobar alguna en valencià. A la Universitat d’Alacant o de València, tots els alumnes poden estudiar en castellà, però quantes assignatures es fan en valencià? Els cristians d’Alcoi, d’Almenara o de Torrent, quantes misses tenen en valencià? De segur que són totes en castellà. Qualsevol telespectador pot vore pel·lícules, informatius o reportatges en castellà a TVE, Antena 3, Telecinco, la Sexta, Cuatro...però a la televisió, ¿on podem vore una pel·lícula en valencià?
Fotos: Marc Sardon
Els qui reclamen el bilingüisme per a la futura RTVV, s’equivoquen, perquè abans d’això s’hauria d’aconseguir una societat que utilitzara el valencià amb normalitat i en igualtat de condicions que el castellà, a diferència del que passa ara, ja que el valencià es troba marginat a la televisió, als diaris, a la Universitat, als quioscos, a les esglésies.....
Perquè si parlem de bilingüisme, ¿per què les webs dels ajuntament de Torrevieja, Chelva, Sogorb o Sax (entre moltes d’altres) no tenen la versió valenciana, i estan només en castellà? O les webs dels bisbat d’Oriola-Alacant, de València i de Sogorb-Castelló que estan únicament en castellà. Però encara és més escandalós el cas dels ajuntaments de Calp i de Oriola, que a més d’estar només en castellà, ofereixen les versions anglesa, alemanya, francesa i holandesa, però no la valenciana!! On estan els defensors dl bilingüisme que no denuncien la marginació que sofreix el valencià. Per què els defensors del bilingüisme no han denunciat el menyspreu que el Sr. Alberto Fabra o la Sra. Rita Barberà fan del valencià? O encara, el cas més greu de menyspreu a la nostra llengua que ha fet la diputada Carolina Punset?
En igualtats de condicions entendria el bilingüisme a la televisió. Però demanar ara una televisió autonòmica bilingüe, és intentar acabar amb el valencià. Per això la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià, de 1983, demana (cosa que no ha fet el Govern Valencià) afavorir la nostra llengua, la “llengua pròpia”, com diu l’Estatut d’Autonomia (article 6-1). I l’apartat 5 d’aquest mateix article diu: “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”, cosa que tampoc no ha fet la Generalitat.
Per això la televisió autonòmica, com les diverses Administracions, (i pense en els diputats a les Corts parlant només en castellà) han d’afavorir més el valencià, si no volem que la nostra llengua quede marginada, o fins i tot desaparega. És el que defensava el cardenal Tarancon quan demanava una RTVV en valencià, ja que, com deia ell, “en castellà ho són totes les altres televisions”.