Hui dia 30, com cada últim dijous
d´octubre, l´Església valenciana celebra la festa del Sant Calze amb una
Eucaristia solemne a la catedral del Cap i Casal.
Segons la tradició, el Sant Calze
de l´últim sopar va arribar a la
Seu valenciana el 1437, com canten uns Goigs de Francesc
Caballero, de 1916: "Prop de cinc cents anys que´t guarda/ Valencia com
rich tresor/, y a tú s´acull y´s resguarda/ en tota pena y a còr./ En totes ses
melangíes/ son bàlsem en tu ha trobat".
Com ens recordava el periodista
Baltasar Bueno el 25 d´octubre del 2012 en aquestes mateixes pàgines, segons la
tradició, el Sant Calze va ser portat a Roma des de Jerusalem per l´Apòstol
Sant Pere. Posteriorment el papa Sixte II (257-258) per evitar que el Calze
fóra destruït degut a les persecucions de Valerià contra els cristians, el donà
al diaca Sant Llorenç, que l´entregà als seus familiars d´Osca. Amagat a la
regió dels Pirineus, el Calze passà després al monestir de Sant Joan de la Penya , els monjos del qual
el donaren el 1399 al rei Martí l´Humà, i d´aquest, passà al rei Alfons el
Magnànim, que l´entregà a la catedral de València com una penyora pel préstec
que el rei demanà al Cabildo de la
Seu : "Don Alfóns, que en un jorn marxava/ de Valencia ab
dolor seu,/ en custodia te deixava/ al Cabildo de la Seu./ des llavors ta gracia
envíes/ a este terrer que t´es grat".
Aquests Goigs de 1916 ressalten
també la devoció dels reis de la
Corona d´Aragó al Sant Calze i l´arribada a València
d´aquesta relíquia, gràcies al rei Alfons el Magnànim: "Sos amors en tú
posaren/ ab tan fervent devoció,/ que en son palau t´adoraren/ els monarques
d´Aragó./ Don Alfóns Quint en sos díes/ te dugué a nostra ciutat".
La festa del Sant Calze deu el
seu origen al jurista i canonge de la
Seu valenciana, Honorat de Figuerola, que al segle XVI
proposà que el Sant Grial tinguera una processó pels carrers de la ciutat,
semblant a la del Corpus. I així va ser fins el segle XIX. I és que pròpiament
la festa del Sant Calze hauria de ser el Dijous Sant, dia de la institució de
l´Eucaristia. Però pel fet de celebrar-se el Tridu Pasqual, la festa es va
traslladar a l´últim dijous d´Octubre: "Tassa de la font que llava/ les
culpes dels pecadors/ d´aquella font que brollava/ del costat del Redentor./ El
curt broll que recollies/ tota la terra ha anegat".
El Sant Calze, que segons la
tradició va utilitzar Jesús en l´últim sopar, és pròpiament la tassa de pedra
d´àgata polida, d´origen oriental, ja que el peu i les anses són d´orfebreria
medieval. Aquesta relíquia tan estimada a València, rep la veneració de moltes
persones que passen per l´aula capitular, on sempre hi ha gent pregant:
"Pues desde´ls més remots díes/ t´adora la Cristiandat / ¡Adorat
per sempre sies,/ de Jesús Càlzer sagrat!".
Que el Sant Calze, que apareix en
diverses obres pictòriques, ja a principi del segle XVI, amb pintors com
Francesc Ribalta, nascut a Solsona, o Joan de Joanes, de la Font de la Figuera siga per als
valencians, font de benediccions: "Pues nostra terra t´adora/ ab devoció
tan fervent,/ per tú la pietat que implora/ de Deu mereixca clement./ Y la llum
que tú li envies/ la duga a la eternitat".