17 d'agost: El Santíssim Crist de les Campanes (LEVANTE-EMV, 17/08/2015)

El dia 17 d´agost, la vila d´Albalat de la Ribera celebra solemnement la seua festa major, en honor del Santíssim Crist de les Campanes.

Albalat de la Ribera, una vila que m´estime d´una manera particular, té per patrons els Sants de la Pedra, i a més, celebra cada any la festa del Santíssim Crist de les Campanes el 17 d´agost. Curiosament, Almoradí, a la comarca valenciana del Baix Segura, té igualment per patrons els Sants de la Pedra i també celebra el Santíssim Crist de les Campanes, com m´ha fet saber l´amic Adrià Fuertes.

Gràcies al llibre, "Processó del Crist de les Campanes. Cultura i tradició d´un poble", obra de Joan Ramon Giménez i de Joan C. Costa, que he pogut consultar, degut a la destrucció de l´arxiu parroquial, és difícil establir l´arrel del culte d´Albalat de la Ribera al Santíssim Crist de les Campanes. Però per les fotos de la imatge que hi havia abans de la guerra de 1936, aquest santcrist era de proporcions correctes i robustesa d´extremitats, amb el cap inclinat cap al muscle dret. L´anatomia i expressió facial (amb una corona d´espines) evoluciona cap al sentiment de dolor i patetisme propis del gòtic. De fet aquesta "és una imatge d´un Crist de naturalesa humana, un Crist que pateix, d´un gòtic tardà, encara que es desconeix la seua procedència".

Joan Ramon Giménez creu que la devoció d´Albalat al Crist de les Campanes "coincideix amb la construcció de l´església nova, ja que amb anterioritat a l´edificació en 1701, no tenim cap notícia de la imatge ni de la capella que l´allotjava". I va ser, segurament, quan en fer l´església nova i trobar la imatge al campanar, que es "degué pensar de rehabilitar-ne el culte", i donar-li el títol de Crist de les Campanes, com canten els Goigs que Albalat li ha dedicat: "Durant molt de temps penjaren/ a prop del reliquer,/ les sogues del campaner,/ que vostra fama imposaren;/ a amagar-les s´aplicaren/ les ofrenes parroquials".

Aquest seria l´origen més plausible de la devoció al Santíssim Crist, ja que la primera referència de la capella del Crist la trobem en un testament de Baptiste Exea, del 15 de maig de 1734, quan diu: "Y que mi cuerpo sea enterrado en la Yglesia Parroquial de dicha villa, en la capilla del Santo Chrysto".

Pel que fa a la primera notícia referida a les festes de gràcia al Santíssim Crist, la trobem en una resolució capitular de 24 de setembre de 1793: "El Común clama se haga una fiesta de Gracias a los Santos de la Piedra y Santo Chrsito de las Campanas de esta villa, en atención a las muchas lluvias y avenidas del Rio, y nos ha guardado el arros".

Per tant, són habituals les notícies sobre el Crist de les Campanes des del 1793, i sempre referides a la celebració de les festes de gràcia. Així per exemple, les del 1854 van ser festes dedicades al Santíssim Crist i a la Mare de Déu de la Salut.

Va ser degut a la devoció del poble d´Albalat al Santíssim Crist de les Campanes, que el papa Pius VII va concedir indulgència plenària a tots els qui confessats i combregats visitaren la capella del Santíssim Crist en la Dominica de Septuagèsima, en plena Quaresma, que és quan per tradició comença el novenari al Crist de les Campanes.

La festa també incloïa un cerimonial de la processó. I a l´agost de 1882 ja s´establia el dia 17, com el dedicat a la festa del Santíssim Crist de les Campanes, encara que l´any següent va passar al setembre. El que sí que se sap, és que l´últim any de les festes amb caràcter de gràcia van ser les de 1885 i de llavors ençà, la festa ha estat el 17 d´agost, amb alguna excepció: "Puix Albalat, amb anhel,/ són tribut sempre ha pagat,/ faça´s la vostra voluntat,/ ací com allà, en el Cel;/ per servir-vos, nostre zel/ cresca amb moltes més ganes".

El 9 d´octubre de 1892 el papa Lleó XIII agregà la capella i l´altar del Crist de les Campanes a la basílica de sant Joan del Laterà.

Tant el novenari com la festa major, sempre ha estat sufragat mitjançant plegues pel poble, fins que una vegada instaurada la festa a l´agost, ha anat a càrrec dels clavaris i quan no n´hi ha hagut, l´ha organitzada el Consistori, com passa hui en dia.

Pel que fa a la processó antiga, no hi ha massa documentació, tot i que sabem de la presència dels balls (les forques, la moixeranga o ball dels obrers de la vila o els arquets) i dels Misteris (com el de Santa Bàrbara, el d´Abraham i Isaac) i altres personatges bíblics molts d´ells femenins (Ester, Judit, la Samaritana, Rebeca) o del santoral, com el Sant Roquet.

Segons l´amic Joan Ramon Giménez, la referència documental més antiga sobre el Santíssim Crist (sense especificar que siga aquest el de les Campanes) que presidia l´altar major de l´església gòtica d´Albalat ho constitueix l´anotació d´un inventari parroquial «de 20 de març d'Any 1638, sent mossèn Baptiste Beltrán rector aleshores d´aquesta parròquia, li hi foren entregats en custòdia al frare Miquel Agulló, mestre de capella i organista de dita església i sent jurat en cap de la vila Joan Baptiste Ameller, una sèrie de robes, ornaments i roba blanca. Entre els ornaments inventariats, s´esmenta el Crist que aleshores hi havia a l´altar major, en aquests termes:

"–Item un tern de brocadello de vert i daurat, guarnit de franjeta de blanc i vert, es a saber, frontal, casulla, dalmatiques ab ses estoles, collarets i maniples i una tavalloleta per a damunt el Cristo del altar major.

–Ittem dos tovalloles per al Cristo del altar, la una de vellut morat i l'altra de vellut negre. Servixen a la ymatge del Cristo del altar major."»
Per altra part sabem que fins la Guerra Civil, el consistori era presidit per un Crist, anomenat «de Pardines», que estava instal·lat en una fornícula dotada de portes, com detallà Alfonso Puchades Mulet a l´amic Joan Ramon Giménez: «Es trobava en el consistori, de capçalera, disposat en una fornícula protegida amb portes que romanien obertes durant les sessions».

El que sí que és cert és que el conreu de l'arròs, i la construcció de la nova església, van tindre molt a veure en la devoció al Crist de les Campanes i en les festes de gràcia.

El llibre, "Processó del Crist de les Campanes: Cultura i tradició d´un poble", de Joan Ramon Giménez i Úbeda i Joan C. Costa i Gonzalvo, editat enguany pel Patronat de la Processó del Santíssim Crist de les Campanes d´Albalat de la Ribera, és una obra summament interessant i de lectura obligada per tal de conèixer la riquesa patrimonial i la devoció d´Albalat per aquesta santa imatge. Aquesta obra, ben documentada i molt amena en quant a la seua lectura, presenta, amb pròleg de l´amic Eduard Juan, President del Patronat, dos capítols i un apèndix finals. El primer dels capítols, de Joan R. Giménez, tracta de la processó antiga, amb l´estudi de la talla del Crist i la seua devoció, els gravats, les festes de gràcia i el novenari, els gojos, les llagues, els clavaris entre 1915 i 1930 i un arxiu gràfic molt interessant. El segon dels capítols, de Joan C. Costa, fa referència a la processó nova, amb una introducció i els seus orígens, els primers anys de l processó (1965-1980), els anys difícils (1980-1984), la fundació del Patronat, els anys 1984-2012, i la processó en l´actualitat. També hi ha l´ordre processional, la música en la processó, la flor de l festa (els nards) i la preparació de la processó, així com altres processons amb personatges bíblics i la guia de la processó. Finalment, l´apèndix d´aquest magnífic llibre inclou un vocabulari, les abreviatures dels llibres bíblics i la sinopsi cronològica dels 50 anys.
Certament que la vila d´Albalat de la Ribera pot sentir-se ben orgullosa d´aquesta festa en honor del Crist de les Campanes, i d´una manera ben particular de la seua processó, que aquest llibre dels amics Joan R. Giménez i Joan C. Costa, descriuen a la perfecció.

Que el Santíssim Crist de les Campanes siga la protecció i la benedicció de tots els ciutadans de l´estimada vila d´Alabalt de la Ribera, com canten els seus Goigs: "Oh Déu, gran per excel·lència,/ traieu fora d´Albalat/ el mal i la tempestat;/ amb la divina presència/ no oblideu la vostra herència/ socorreu les nostres planes".