Del 26 al 30 d’octubre va tindre lloc a Belo
Horizonte, el II Congrés Continental de Teologia, un esdeveniment que subratllà
la importància de l’Esperit, que “és el
qui està impulsant el papa Francesc a obrir camins de reforma, tant de temps
esperada”.
El Congrés va expressar la seua preocupació, “per les realitats que generen un perill de
vida, de dimensió planetària”, com és “l’explotació
il·limitada dels béns de la terra, el terrorisme i les guerres i el nostre
estil de vida centrat en un exacerbat consumisme”, causes totes elles que
contribueixen a “l’escalfament del
planeta”.
També va posar de manifest l’origen d’aquests
problemes, que provenen del “sistema
econòmic capitalista, hui en la seua versió neoliberal”, un sistema que “genera pobresa, desigualtat, exclusió
social, migracions i expulsió dels refugiats, sense un lloc per a viure”.
El Congrés Continental de Teologia va fer una
crida a “no acostumar-nos a la pobresa”
i a “comprometre’ns amb la causa de Jesús
i dels pobres, per construir el Regne de Déu”. A més, el Congrés ens
convidava “a vore la realitat d’una
manera nova”, tal i com el bisbe màrtir Angelelli demanava: “amb una oïda en el poble i l’altra en
l’Evangeli”, per fer possible així “un
altre món i una altra Església”.
El Congrés, que va recordar els màrtirs d’Amèrica
Llatina, “bisbes, preveres, religiosos i
religioses i laics”, ressaltà el martiri, no com “una forma de morir, sinó també de viure”, ja que “l’amor pels pobres, fins a donar la vida, és
el símbol més gran de la presència misericordiosa de Déu en nosaltres”.
El Congrés també va subratllar la importància
de l’Esperit, que és “la força per
subvertir la història”, ja que ha “enfortit
l’alliberament real dels nostres pobles”. Un Esperit que “ens acompanya com brisa i respiració”,“defensor dels pobres” i “crit que clama i que anima” la nostra
vida i la nostra fe. Un Esperit que, com en el cas de Jesús, ens crida a “alliberar els exclosos”, per crear una “Esglesia samaritana en Amèrica Llatina, pròxima
a les noves víctimes del terror”, una “Església
pobra, des de i per la causa dels pobres”.
El Congrés va valorar “la importància del Vaticà II” i de “Medellín, com a grans senyals de l’Esperit en la nostra Església”.
A més, va fer una crida a construir una “Església
en moviment, plena de l’Esperit d’alliberament”, que per això mateix ens ha
de portar “a llocs inesperats”. Un
Esperit que “reforma tot allò que toca”
i que “ens impulsa a reformar actituds, institucions,
cultures, convivències i teologies”. Només així, els cristians podrem ser
testimonis d’una nova Església, que com demanava el bisbe Òscar Romero, ha de
ser “la
veu de la justícia que ja ningú no pot fer callar