dijous, 6 de gener de 2022

80 euros (04/01/2022)

 Aquest és el preu que ha pagat una amiga meua per una PCR en un laboratori. No dic que aquest preu siga desproporcionat o abusiu. No ho sé. El que és escandalós és que aquesta amiga (que havia estat contacte directe amb una persona positiva de Covid-19), no haja rebut cap telefonada de Sanitat per fer-se la PCR i se l’ha haja hagut de fer ella, pagant de la seua butxaca 80 euros.

En plena explosió de la variant Omicron, més que desbocada, els contagis, com estem veient, augmenten més i més cada dia. Crec que, en bona part, molts d’aquests contagis es produeixen pel fet que molta gent, que ha estat en contacte amb un positiu de Covid, no rep la trucada de Sanitat per fer-se la PCR i així, en cas de donar positiu, confinar-se. I com que no tothom pot pagar 80 euros per una PCR, hi ha gent que continua fent vida normal si els seus símptomes són lleus. I és que una família amb quatre membres, si un d’ells ha estat contacte directe amb un positiu de Covid, i no rep (com en el cas de l’amiga que comente), cap avís de Sanitat, s’haurà de gastar 320 euros per les quatre PCR. I és evident que en la situació de crisi econòmica que patim, no tothom pot fer una despesa així.

Els herois i el seu sacrifici demana tambe el sacrifici de laciutadania

No estic culpant del cas que comente els magnífics professionals de la sanitat, metges, infermers, farmacèutics i investigadors, que estan donant més del que poden i que estan arribant a l’esgotament, degut a la insuficiència en les plantilles als hospitals i a l’Atenció Primària.

Com informava Levante-EMV, “la sisena onada desborda els centres de salut”, amb fins “75 visites per metge al dia”, (Levante, 29 de desembre de 2021), cosa que vol dir 6 minuts de visita per malalt. Cal recordar que en aquesta sisena onada, la incidència continua disparada “i arriba als 1000 casos al País Valencià”. Per això, la Sra. Eva Suárez, de la Societat Valenciana de Pediatria, deia que els professionals de la Sanitat ja no podem més i que “el 90% del que atenem, és Covid”, amb un treball esgotador d’aquests metges i infermeres.

També el Sr. Javier Blanquer, de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, afirmava que “hui estem pitjor que fa un any i tres o quatre vegades pitjor que fa cinc anys”. I encara, la Sra. Eva Planas, de Sanitat UGT-PV, recordava que la retallada de plantilles és “una qüestió heretada de fa molts anys”. I és que degut al col·lapse tan gran als hospitals i a la Primària, Sanitat ha renunciat “a fer el rastreig de contactes davant l’allau de positius” (Levante, 30 de desembre de 2021).

Festes dels qui no tenen cervell

Per això mateix, i sense més dilacions, és urgent invertir més en sanitat, per ajudar els professionals d’aquest sector, que, com he dit abans, treballen d’una manera heroica i abnegada. Si s’han de fer retallades, mai no s’haurien de fer en sanitat, ensenyament i serveis socials, que són els que permeten el benestar dels ciutadans. Els polítics són els primers que haurien de donar exemple d’austeritat. I és que em sembla escandalós i immoral, que, en la crisi econòmica que patim, el president del govern espanyol cobre cada mes, 7211,84 euros, molt més d’un milió de les antigues pessetes! I sense haver de pagar un lloguer per a viure, mentre que les tres vicepresidentes del govern del Sr. Sánchez, cobren 6778 euros també cada mes. Pel que fa al president Puig, el seu sou cada any és de 83648 euros (Levante, 29 de desembre de 2021).

Festes que posen en risc la salut

Per altra part, i tenint en compte la precarietat del sistema sanitari, és una vergonya que la despesa militar del govern d’Espanya, del PSOE i UP per al 2022 (segons un informe del Centre Delàs per la pau), siga de 22.796 milions d’euros, cosa que vol dir que el govern d’Espanya destinarà cada dia, 65 milions d’euros de despesa militar. Això vol dir que un de cada cinc euros que inverteix l’administració espanyola, té una finalitat militar. I mentre tant, la sanitat pateix retallades, asfixiant els metges i les infermeres i sotmetent-los a una pressió insuportable.

Que els polítics comencen a retallar en altres àmbits, que potser són més vistosos i que llueixen molt pel que fa a inauguracions, però que no són tan necessaris com ho és la sanitat.

Els herois de la sanitat

Cal també que les vacunes arriben a tothom (i de seguida), ja que als països del Tercer Món no han arribat les dosis per poder vacunar els seus habitants. I encara, cal que la població aposte per vacunar-se, tot i que com ens recorda el Dr. Pere Bonet (Regio, 7, 29 de desembre de 2021), desgraciadament “s’estén un corrent que, sota el lema de llibertat, va guanyant terreny, els ayusocionistes”, malgrat que “la sobremortalitat a la regió de Madrid, va ser un 44% superior l’any 2020, la més alta de les regions europees”.

Per altra part, els polítics, davant situacions d’emergència, cal que prenguen també decisions d’emergència. Ha estat una irresponsabilitat (com ja va passar el 2020), “salvar” el pont de la Puríssima, el Black Friday, Nadal i ara els Reis, per així quedar “bé” davant la ciutadania. Considere una irresponsabilitat que alguns ajuntaments no hagen decidit ja suspendre les campanades de final d’any o les cavalcades de Reis. O que l’autoritat no haja suspès altres actes de masses, com els partits de futbol. Fins i tot, jo pense que, davant la gravetat del moment, els bisbes també haurien de donar exemple de responsabilitat i tancar els temples (com es va fer en la primera onada del virus), per privilegiar la salut. De fet, Jesús posava els hòmens per davant del culte, i per això la guarició dels malalts estava per damunt dels preceptes cultuals. Perquè “el dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte” (Mc 2:27). I és que no es tracta de reduir, sinó de suprimir tots aquells actes que afovoreixen els contagis, com els botellots. I evidentment, la restauració hauria de tindre l’ajuda que necessita davant el tancament de restaurants i de bars.

Els herois de la sanitat mereixen la nostra gratitud

Ara, el que és urgent és salvar vides, no ponts ni festes, ni campanades de final d’any. Encara que només siga per respecte al treball abnegat i al sacrifici dels professionals de la sanitat. Ja tindrem temps de celebrar més endavant les festes que ara, per responsabilitat, els polítics haurien de suspendre.

Als polítics se’ls ha de demanar valentia quan han de prendre decisions i per això no haurien d’actuar pensant només en les enquestes i en la popularitat. Perquè primer és la vida. Després les festes.

Notícies d’ahir (CASTELLÓ NOTÍCIES, 29/12/2021)

 Ahir vaig llegir al diari que els governs dels països del G-9, han acordat un pla per acabar amb la fam als països del Tercer Món. Aquests dirigents enviaran als pobles menys desenvolupats, milions i milions d’euros per afavorir l’economia d’aquests pobles i així fer possible que la gent que deixava el país per la fam, no haja d’emigrar i puga viure dignament a la seua terra.

Ahir va ser notícia que, mentre la gent continue migrant, els estats acolliran els refugiats i aquelles persones que per diversos motius hagen de deixar el propi país.

Vaig llegir ahir que els dirigents del G-9 van signar un document per acabar amb la indústria bèl·lica i que destinaran els diners que s’utilitzaven per fabricar armes, al desenrotllament dels pobles.

També vaig llegir, que els estats de tot el món van signar un document que els compromet a acabar amb les guerres i a aturar l’amenaça nuclear.

Vaig llegir que el Primer Món subministrarà les vacunes necessàries, perquè totes les persones del Tercer Món puguen ser vacunades.

Ahir va ser notícia, que el govern espanyol i tots els partits de l’arc parlamentari, van prendre les mesures necessàries per localitzar les restes de les persones afusellades durant la guerra civil i enterrades en cunetes, perquè així puguen tindre un lloc digne on poder ser recordades pels seus familiars.

Vaig llegir també, que els governs de tots els estats sense excepció, alliberaran dels centres penitenciaris tots els presos polítics i acolliran els seus exiliats, sense que hagen de patir cap mena de represàlia.

Una altra notícia d’ahir va ser l’acord que van signar els partits polítics espanyols, de deixar de costat els insults, els exabruptes i les mentides en els debats parlamentaris.

Vaig llegir que els diputats i els senadors i els alcaldes de les grans ciutats, així com els membres del govern de l’estat i de les comunitats autònomes, es rebaixaran la seua assignació, per cobrar el que cobraven abans d’entrar en política.

Vaig llegir que els bisbes valencians han presentat a la Conferència Episcopal Espanyola, el Missal traduït per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per tal que siga aprovat i d’aquesta manera totes les parròquies valencianoparlants puguen celebrar l’Eucaristia en valencià.

També vaig llegir que els bisbes valencians han reconegut el paper tan important a l’Església, de mossèn Vicent Sorribes i del P. Pere Riutort i per això han organitzat un homenatge a aquests preveres, així com al professor Sanchis Guarner, Avel·lí Flors, Enric Valor i Francesc Ferrer Pastor, membres de la Comissió Litúrgica de la Província Eclesiàstica Valentina, que amb el seu treball van fer possible l’aparició del Llibre del Poble de Déu.

Vaig llegir ahir que els bisbes del País Valencià estan estudiant, finalment, la nostra llengua i també l’introduiran als seminaris, per així, tant ells com els futurs preveres, puguen celebrar la litúrgia en valencià.

Vaig llegir que el Sant Pare ha signat un decret, pel qual estableix que el celibat per als preveres serà opcional. Al mateix temps, la Santa Seu ha reconegut la dignitat de les dones, que podran ser ordenades diaconesses.

Vaig llegir que, a partir de hui, els bisbes de l’Església seran escollits per les comunitats cristianes, de la mateixa manera que va ser elegit pel poble, entre molts d’altres, el bisbe Ambròs, a Milà.

Ahir vaig llegir que els polítics del País Valencià han arribat a un acord per blindar la nostra llengua, perquè quede fora del debat polític i mai més no siga utilitzada de forma partidista. Els mateixos polítics han aprovat la immersió lingüística, per afavorir el valencià, ja que, des de fa segles, es troba en situació d’inferioritat en relació al castellà.

Vaig llegir que el rei Felip VI aprovarà la celebració d’un referèndum per posar a votació la monarquia, perquè els ciutadans espanyols puguen decidir si prefereixen un estat monàrquic o republicà.

També va ser notícia ahir, que el govern de l’estat ha aprovat la celebració de referèndums d’autodeterminació (com defensava el PSOE abans), perquè les nacions de l’estat puguen decidir lliurement el seu futur, d’una manera lliure i democràtica.

Ahir vaig llegir que el govern de l’estat i el Tribunal Suprem, han anul·lat les causes penals contra el moviment independentista.

Vaig llegir ahir que els jutges i els magistrats, com demanava el papa (Religión Digital, 10 de desembre de 2021), invertiran el rumb de les seues sentències per tal d’afirmar i defensar els drets dels més dèbils de la societat.

Vaig llegir també, que el periodisme més groc, ha aprovat deixar de banda la pràctica del xantatge, l’exhibicionisme i la manipulació que fins ara practicava.

Ahir va ser notícia, que l’Administració invertirà tot el que faça falta en Sanitat, augmentant la ratio de metges, infermers i auxiliars d’infermeria als hospitals i als Centres d’Atenció Primària.

Vaig llegir també que l’ensenyament serà gratuït per a tots els xiquets i xiquetes, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats per a tots els jóvens.

Vaig llegir que les elèctriques han decidit regular el preu de la llum i deixar de banda els preus abusius que hi havia fins ara.

Ahir era notícia que els membres del Tribunal Suprem i dels diversos Tribunals de justícia de les comunitats autònomes, han acordat despolititzar la Justícia.

Vaig llegir que els llauradors, els pescadors i els ramaders seran reconeguts com a treballadors essencials i cobraran un preu just al seu treball abnegat i no com fins ara que, treballant de sol a sol, no poden viure de les seues collites, dels ramats que tenen o del treball a la mar .

També vaig llegir ahir que els ancians que no poden viure amb les seues famílies, tindran residències assequibles i per a tothom, perquè puguen viure amb dignitat.

Ahir vaig llegir que la llei de dependència arribarà a tots els qui la necessiten, perquè els qui tenen una discapacitat puguen rebre l’ajuda que els fa falta.

Vaig llegir que les zones despoblades, malgrat la poca quantitat d’habitants, continuaran tenint metge, farmàcia i escola, perquè d’aquesta manera no queden abandonades.

També vaig llegir que el govern de l’estat i del País Valencià, han iniciat un pla per recuperar els jóvens que han deixat la pròpia terra i han hagut de buscar el seu futur fora dels seus.

Vaig llegir que la ciutadania ha pres consciència del perill que suposa el canvi climàtic, començant a viure d’una manera més sostenible. I que els ajuntaments reforestaran les zones incendiades.

Ahir vaig llegir aquestes notícies i me’n vaig alegrar molt, pel fet que amb aquestes decisions, el món i l’Església són una miqueta millor.

Però no me n’havia adonat que ahir, 28 de desembre, era el dia dels Sants Innocents i per tant aquestes notícies, desgraciadament, no són veritat.

25 anys de la mort de Jordi Pinell, monjo i liturgista (Catalunya Religió, 06/01/2022)

 El 8 de gener de 1997, dissabte vinent farà 25 anys, moria a Montserrat Jordi Pinell.

Joan Pinell (el seu nom civil), que havia nascut a Barcelona el 7 de maig de 1921, després dels estudis primaris va cursar comptabilitat i treballà en aquest sector en diverses empreses. El seu interès per la literatura, ja des de ben jove, va fer que als 13 anys, l'adolescent Joan Pinell escrivís en vers la seva primera peça teatral. Actor en la seva joventut, sempre va ser un ferm defensor de la nostra llengua i el 1945, amb només 24 anys, publicà la seva primera poesia en català.

Membre d'Acció Catòlica, el 1944 es va fer oblat de Montserrat i l'any següent entrà al monestir per ser monjo. Va fer la professió temporal el 6 d'agost de 1947, tres anys més tard va fer la professió solemne i el 1953 fou ordenat prevere.

A Montserrat va ser professor dels monjos en etapa de formació, de català, de litúrgia, de grec antic i de literatura universal. A més, amb una bona veu de tenor, el P. Jordi Pinell havia estat solista al cor dels monjos, en la pregària litúrgica.

A partir de 1951, Pinell s'encarregà de la Revista 'Serra d'Or', que en un primer moment era l'òrgan del 'Chor Montserratí' i més tard, una publicació del monestir, com ho és encara ara.

Quan se li va encarregar de preparar 'La Corona Literària', oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1957), Jordi Pinell entrà en contacte amb els millors poetes i prosistes de llengua catalana.

En la seva estada a Roma, va ser professor del Pontifici Institut de Litúrgia de Sant Anselm i també professor de català a la Universitat romana La Sapienza. A més de les seves obres de poesia i els seus treballs d'investigació sobre litúrgia, Pinell va escriure una extensa novel·la, (L'últim), molt ben estructura, centrada en la vida d'un suburbi de Roma, el Trullo.

Des del 1964 formà part de la comissió encarregada de posar en pràctica la reforma litúrgica promoguda pel Vaticà II.

El 1966 defensà la seva tesi doctoral sobre 'Las horas vigiliares del oficio monástico hispánico'. De fet, Pinell va ser un reconegut especialista en els ritus hispànic antic i per això va dirigir diverses tesis i tesines a nombrosos alumnes de Sant Anselm.

Com recordava Alexandre Olivar, Jordi Pinell centrà "els seus esforços científics principalment, en la reconstrucció de les parts perdudes de l'ofici hispànic i en la identificació dels principals autors dels textos ecològics no bíblics, del mateix ritus".

Pinell va deixar Roma el 1991 i retornà a Montserrat a causa de la seva malaltia. Per això, com a infermer de la comunitat en aquell moment, vaig poder tractar-lo d'una manera molt estreta. Jordi Pinell va ser una persona sorneguera i divertida, d'una gran saviesa i d'una encara més gran humanitat.

Jordi Pinell, que va morir a la infermeria de Montserrat el 8 de gener de 1997, dissabte vinent farà 25 anys, deixà en la comunitat un record inesborrable per la seva erudició i la seva bonhomia.

Un papa marxista? Regió 7, 06/01/2022)

 No és la primera vegada que el papa és qualificat de marxista, comunista o peronista. Ho hem vist darrerament amb motiu de la trobada de Francesc amb la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, quan la Sra. Macarena Puentes, Secretària de Comunicació del PP de Madrid, ha definit aquest encontre de «cimera comunista».

Fa uns anys el papa Francesc ja va ser anomenat marxista per diversos sectors de l’ultraconservadurisme nord-americà. I és que en una entrevista al diari italià, La Stampa, el 15 de desembre de 2013, el papa Francesc va denunciar la teoria del «vessament», segons la qual el creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provocaria per sí mateix una major equitat i inclusió social en el món. Aquesta teoria (denunciada pel papa) ens prometia que quan el «got» s’omplís i estigués ben ple, la riquesa es vessaria, i d’aquesta manera els pobres se’n beneficiarien. Però en canvi, com va dir el papa, «quan el got està ple, per art de màgia creix, i d’aquesta manera mai no es vessa ni tampoc no hi ha res per als pobres».

Thank you for watching

Per això Francesc, amb aquesta reflexió, va escandalitzar els lobys ultraconservadors. De fet, les declaracions de la Sra. Macarena Puentes sobre la «cimera comunista», només són la punta de l’iceberg del que pensen les dretes espanyoles sobre el papa.

Amb la idea recollida a l’exhortació Evangelii gaudium que el nostre sistema econòmic «mata», el papa posava el dit a la nafra i per això les paraules del papa produeixin coïssor, i molt, a les dretes neoliberals, que el qualifiquen de marxista o comunista.

I és que a l’exhortació Evangelii gaudium, el papa denuncia «el fetitxisme del diner i la dictadura de l’economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà» (55), model que defensa la dreta. Pel contrari, el papa proclama un principi evident que no agrada a la dreta: «El diner ha de servir, no governar» (58).

Francesc és un papa marxista? El papa Francesc és un regal de Déu per a l’Església i per al món per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís a favor dels pobres. Que prengui nota la Sra. Macarena Puentes i els seus companys de partit, així com els altres polítics que tenim. Perquè és evident que el papa dirà el que cregui convenient dir, sense que canviï d’opinió per por a les critiques que pugui rebre de les dretes neoliberals. I és que les declaracions de la Sra. Macarena Puentes mostren l’odi de la dreta política i mediàtica envers el papa Francesc. Per això el periodista Vicenç Lozano deia que «hi ha una autèntica oposició molt ben organitzada contra el papa Francesc».

Els nacionalistes espanyols que han qualificat el papa de comunista, no volen veure que Francesc és un home de Déu, a qui no l’importen les etiquetes i que, com el Baptista, denuncia la hipocresia, l’orgull i l’economia que mata els més dèbils de la societat. Per això la dreta nacionalista espanyola es troba incòmoda amb un papa lliure, que no pot controlar.

Al bisbe de Solsona, Francesc Conesa (CASTELLÓ NOTÍCIES, 04/01/2022)

 Benvolgut germà i bisbe Francesc, aquest dilluns el papa Francesc l'ha nomenat nou pastor de l’Església de Solsona. Sap que pot comptar amb la meva pregària, perquè amb la força del Senyor Ressuscitat, pugui ajudar la comunitat que peregrina a Solsona, a ser un espai de comunió i d’esperança, de diàleg amb el món modern, amb la cultura i amb els qui estan en la frontera de la fe. Sense excloure mai ningú, amb una actitud d’acolliment sincer i fratern. I amb alegria, tal com és el seu lema episcopal: servidor de l’alegria.

Atent a la força de l’Esperit, bisbe Francesc, sigui un home ben humil, amic i servidor dels pobres, model de sinceritat i de bondat. Un bisbe pastor, fidel al Vaticà II per animar la fe dels cristians i per proclamar amb valentia i amb alegria, la fraternitat, la justícia i l’amor que neixen de l’Evangeli. Sigui servidor i no amo d’aquesta comunitat diocesana, ja que com ens ha recordat el papa Francesc, els bisbes han de ser “bons servidors, no bons amos”, perquè “un bisbe que no està al servei de la comunitat no ho fa bé”.

Sigui també, bisbe Francesc, un home ben lliure, vestit de les benaurances, defensor de la veritat i de la llibertat, sensible al paper de la dona en l’Església i respectuós amb les cultures i llengües minoritàries.

Miri d’acollir les diverses sensibilitats teològiques, sense por al pluralisme, sense caure en postures uniformitzadores, que sempre són estèrils.

Si el papa Francesc ens ha recordat que “un bisbe no és bisbe per a si mateix, ho és per al poble”, sigui sempre missatger de l’Evangeli des del servei, no des del poder. Perquè l’Església que no serveix, no serveix per a res!

Ajudi l’Església de Solsona, la seva nova comunitat diocesana, a ser una Església senzilla, pobra i lliure, com Jesús ensenyà als seus deixebles: “No prengueu res per al camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni tingueu dues túniques” (Lc 9:3)

Ve a una Església que ha tingut dos bisbes administradors diocesans, valencians, com vostè: Joan Benlloch i Lluís Amigó. I un bisbe, de grata memòria, Vicent Enrique i Tarancon, també valencià. I és que la llengua i la cultura que compartim els valencians, els catalans i els illencs, ens agermana de nord a sud: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Miri d’estimar i de promoure el català, una llengua que es parla a Menorca, a Catalunya i al País Valencià. Una llengua, ara amenaçada, i que l’Església catalana sempre ha defensat, a diferència de l’Església valenciana que, encara avui, continua menyspreant.

Vostè, serà successor de dos bisbes entranyables que, precisament, també arribaren de Menorca: Miquel Moncadas i Antoni Deig. Miri de seguir l’exemple de bondat i d’amor a aquest poble, d’aquests dos bons pastors, que van ser bisbes de Menorca i de Solsona.

Benvolgut bisbe Francesc: ve a una diòcesi jove, que va de Tàrrega a Bagà, de Bellpuig a Súria, de Berga a Mollerussa, de Cardona a Cervera, Verdú i el Miracle. Una diòcesi formada per homes i dones senzills i nobles i de fe arrelada.

Sí que hi ha una cosa que no entenc. O dues. ¿Per què Menorca (i també Eivissa) és una “pista d’enlairament” dels bisbes, per passar a una altra diòcesi? I ¿per què, com afortunadament ha passat a Eivissa (després de molts i molts anys), no s’elegeix bisbe de Menorca i de Solsona a un prevere menorquí i a un de solsoní?

La seva ciutat d’origen, Elx, és coneguda per la Festa, el drama assumpcionista Patrimoni de la Humanitat. També en aquesta diòcesi que el papa li ha confiat com a servidor dels germans, hi ha una devoció especial per Santa Maria, sota les advocacions del Miracle, de l’Alba, del Claustre, de Pinós o del Patrocini. Que ella sigui l’estrella que guiï el seu ministeri episcopal.   

Deixi’s afaiçonar per la terra i la gent que l’acollirà, n’estic segur, amb afecte. Deixi’s aconsellar i miri, de saber escoltar i acollir els anhels i les esperances dels cristians que fen camí en aquesta diòcesi. Que Sant Ramon Nonat i Sant Pere Claver l’ajudin en el seu ministeri de servei a l’Església de Solsona.

Demanaré en la pregària al bon Déu, que faci de vostè un pastor senzill i atent als signes dels temps, un bisbe pròxim a la gent, sobretot als marginats i als pobres, perquè sigui un pastor amable, afable i sol·lícit. I així, amb amor i amb alegria, pugui acompanyar en el camí de la fe, els cristians solsonins.

El 25% de castellà i el % de misses en valencià (CASTELLLÓ NOTÍCIES, 30/12/2021)

 Vaig llegir el llarg article de l'arquebisbe de València, 'Escuela y enseñanza religiosa (II)'. El cardenal Cañizares denuncia la "Ley de "adoctrinamiento" y otros hechos que en la mente de todos están", com per exemple "el trato recibido en Cataluña por ese niño de 5 años que reclama su derecho a recibir, al menos, en castellano el 25% de su enseñanza".

L'arquebisbe Cañizares fa referència en el seu article al cas d'una escola de Canet de Mar, on la Justícia (a petició dels pares d'un sol alumne), ha imposat a tots el altres alumnes de l'aula, el 25% de castellà.
Caldria recordar, com escrivia Adam Majó que a cap país del món, en una escola pública, els pares poden decidir la llengua vehicular dels seus fills. I per això, si una família catalana anés a viure a Londres i demés l'escolarització dels seus fills en català o en castellà, li negarien aquesta sol·licitud, perquè són els poders públics i no les famílies individualment, qui decideixen quines són les llengües que cal conèixer, una vegada completada l'educació obligatòria.

Per altra part, si el dia a dia de l'Església la porten els bisbes i els preveres i la política agrària la decideixen els polítics, per què la política lingüística l'han de decidir els jutges? Els excel·lents mestres que tenim, marquen les seues directrius per pedagogia, a diferència dels jutges, que ho fan per ideologia.

Si el cardenal Cañizares defensa aquest 25% de castellà, també m'agradaria que defensés el dret dels cristians valencianoparlants (per no quedar discriminats), a tindre un 25% (com a mínim) de misses en valencià. I que "Paraula", la revista de l'arquebisbat de València i la web del mateix arquebisbat, tinguessin també un 25% en valencià, com a mínim. Però la realitat és molt diferent.

Perquè, ¿quantes misses en valencià hi ha a la catedral de València i a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats? ¿Quantes misses en valencià hi ha a les parròquies del Salvador, Sant Andreu, l'Àngel Custodi, Sant Esteve, Santa Mònica, Sant Agustí, Santa Anna, Sant Nicolau, Sant Martí o Santa Caterina, al Cap i Casal? I és que a la catedral i en aquestes parròquies de València i en la gran majoria de les parròquies d'aquesta diòcesi (i també a Sogorb-Castelló i a Oriola-Alacant), les misses en valencià representen el 0% de totes les misses.

¿Quantes misses en valencià hi ha a Alcoi, Sagunt, Alzira, Ontinyent, Xàtiva, Llíria, Xàbia, Albaida o Cullera? ¿Quantes assignatures en valencià tenen els seminaristes que estudien al Seminari de València? El 25%? Estic segur que ni el 25, ni el 20, ni el 10, ni el 5, ni l'1% de les assignatures de la Facultat de Teologia es fan en valencià.

Cal recordar que al País Valencià (com a Catalunya i a les Illes), la llengua marginada és el valencià i no el castellà. I això encara és més evident a les parròquies valencianes. La prova la tenim en les misses que hi ha en valencià i en castellà, però també en els diaris en valencià i en castellà, en les pel·lícules que podem vore en valencià i en castellà, en les cadenes de televisió i emissores de ràdio en valencià i en castellà. I així no acabaríem mai, per la inferioritat del valencià davant el castellà.

Per això ara fa dos anys, el Consell d'Europa feia un toc d'alerta a les autoritats espanyoles, i en el seu informe afirmava que "el valencià es troba en una situació preocupant". L'informe d'aquest organisme europeu remarcava especialment els problemes del valencià en el marc de l'Administració de l'estat i en el sistema judicial.

Aquest text sobre la protecció a Espanya de les llengües regionals o minoritàries, que es va fer públic l'11 de desembre de 2019, i que afirmava que el valencià es trobava en una situació preocupant, deia que la llei relativa a l'educació plurilingüe de 2018, "no és conforme" a la Carta Europea, perquè "impossibilita l'aplicació de models de programes d'immersió". Aquest informe demanava que s'assegurés a tots els nivells l'ensenyament del valencià, (també a la Facultat de Teologia, demanaria jo), així com el seu ús a l'economia i als serveis sanitaris i socials. L'informe feia visible "la discriminació" dels ciutadans valencians quan parlem "valencià al País Valencià", malgrat tindre el dret a parlar la nostra llengua per la llei vigent.

El document del Consell d'Europa criticava la política lingüística d'Espanya en relació a la nostra llengua i a més, considerava que la nefasta llei Wert perjudicava el sistema d'immersió lingüística. L'informe afirmava que "les autoritats centrals continuen imposant el castellà (i ja no dic res dels bisbes i capellans valencians), en un ampli ventalls d'àmbits" i per això demanava per a les llengües cooficials d'Espanya, la modificació immediata de la Llei Orgànica del Poder Judicial i promoure la utilització de les llengües cooficials al si de l'Administració de l'estat i al si de les respectives comunitats autònomes.
No cal dir que la situació precària del valencià, es veu confirmada pels nombrosos casos de discriminació que patim els valencianoparlants. I això, malgrat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

El PP, per boca de Bonig, amb una actitud de total menyspreu pel valencià, fa dos anys, oferia els advocats d'aquest partit a aquells pares que volguessin recórrer la "imposició lingüística" als centres escolars. I és que Sra. Bonig volia "impugnar els projectes lingüístics imposats als centres educatius". Bonig, sense cap mena de rubor, afirmava que així volia "defendre els drets que mai no haurien d'haver perdut". I amb el seu menyspreu pel valencià, la Sra. Bonig deia que ella defensava la nostra llengua, "però no la imposició de la llengua vehicular". Però Bonig mai no ha protestat quan s'imposa el castellà, com a llengua vehicular, a tots els col·legis de les zones castellanoparlants del País Valencià.

També la consellera del PSOE, Gabriela Bravo, fa uns mesos, en unes declaracions seues, afirmava que "la salud es prioritaria a exigir el valenciano". ¿La consellera Bravo diria el mateix d'un metge que només sabés parlar anglès o francès i no sabés castellà? Contractaria eixe metge sense que tingués un coneixement de castellà?

Per això no és gens estrany que fa dos anys, el Consell d'Europa denunciés la vulneració dels drets dels valencianoparlants.

Per altra part, si els càrrecs públics de l'Administració no donen exemple en la defensa del valencià (i fins i tot ataquen la nostra llengua, com fa el PP, Cs i la jerarquia de l'Església Valenciana) ¿com podrem arribar a ser un país lingüísticament normal, com ho és Suïssa i els altres països que respecten i defensen les llengües minoritàries? Però, evidentment, Espanya no és Suïssa, ja que l'estat no té cap sensibilitat per les altres llengües diferents del castellà. I això que la Constitució (que tant veneren) proclama que l'estat ha de protegir la riquesa de les altres llengües com un patrimoni a defensar. Però ni el PP, ni el PSOE, ni C's, (ni el cardenal Cañizares) no defensen eixe article de la constitució, com sí que defensen l'article que parla de la unitat indissoluble de la "nación española" i de la monarquia. I per això mateix el Consell d'Europa ha d'estirar les orelles al govern espanyol i a la judicatura (l'Església Valenciana ja és un cas malaltís), per la discriminació que patim els valencianoparlants. Però l'estat (i la jerarquia de l'Església), no fa cap cas a aquest informe i per això els valencianoparlants continuem discriminats al nostre propi país.

Sí que vull agrair al Consell Rector d'À Punt, que haja reconsiderat la seua mesura de suprimir la missa en valencià i que de nou els cristians valencians puguem seguir l'Eucaristia en la nostra llengua, que molts vèiem per televisió o internet.

Jo espere que l'arquebisbe de València, que protesta per la situació de l'escola de Canet i que demana el 25% de castellà per a eixe xiquet, també defense el 25% (com a mínim) de misses en valencià a les parròquies de la diòcesi de València.

Amén.

80 euros (04/01/2022)

  Aquest és el preu que ha pagat una amiga meua per una PCR en un laboratori. No dic que aquest preu siga desproporcionat o abusiu. No ho sé...

MONTSERRAT