El 18 d´agost celebrem la festa de Santa Elena, que va nàixer, segons conta Sant Ambròs, en una llar pobra, a Nicomèdia, el 248 o 249. En un temps de persecucions contra els cristians, Elena es va casar amb el general Constanci, Prefecte del Pretori, i fruit del matrimoni va ser el menut Constantí, el futur emperador.
A l´imperi romà, Dioclecià i Maximià, que units, compartien el títol d´August dicidiren triar uns administradors. Mentre que el primer escollí Gal·leri com a administrador, el segon va escollir Constanci. Però Maximià posà a Constanci una condició: havia de repudiar la seua dona Elena i casar-se amb Teodora, la fillastra de Maximià. Constanci va rebutjar Elena, ja que preferí la glòria del poder, a la fidelitat de la seua dona. Amb aquest fet, Elena no perdé la pau, i serena i tranquil·la es refugià en el secret del seu cor. El fill d´Elena, Constantí, va ser educat per son pare com a guerrer i en morir Constanci, Constantí va tornar a viure amb Elena.
La majoria d´autors creu que la fe d´Elena i la seua conversió al cristianisme, va tindre lloc en descobrir al cel una creu, durant la batalla de Sax Rubra. Va ser Sant Eusebi de Cesarea qui narrà aquest fet: "Constantí va vore al cel una creu de llum amb la inscripció: "Amb aquest signe venceràs". Pres d´estupor, Constantí i els seus hòmens no van comprendre el significat d´aquella aparició. Però en somnis, Jesús li digué a Constantí que amb la creu venceria els seus enemics". I així va ser, ja que guanyant la guerra, entrà victoriós a Roma com a nou emperador.
Elena, que il·luminada per la creu abraçà el cristianisme, va viure d´una manera senzilla, de tal manera que, com escriví Sant Gregori, la seua "encantadora modèstia omplia d´entusiasme els romans".
Elena, que il·luminada per la creu abraçà el cristianisme, va viure d´una manera senzilla, de tal manera que, com escriví Sant Gregori, la seua "encantadora modèstia omplia d´entusiasme els romans".
Vivint a Bizanci, Elena desitjà anar a Terra Santa, ja que volia trobar la creu on va morir Jesús: "De Jesús enamorada/ buscàreu la Santa Creu/ y a vostre gran zel se déu/ si se mira restaurada/ lo que és penyora sagrada/ y nort de nostre córrer".
Tant Sant Joan Crisòstom com Ambròs, Paulí de Nola i Sulpici Sever, amb xicotetes variants, descriuen el trobament de la Santa Creu per part de Santa Elena. Va manar fer diverses excavacions i en una d´elles trobaren tres creus. Per saber quina seria la de Jesús, el bisbe Macari, que acompanyà Elena, va acostar la primera creu a una dona malalta, sense que passara res d´extraordinari. El mateix va passar amb la segona creu. Però amb el contacte de la tercera creu amb aquella dona, es produí la seua curació. D´aquesta manera es descobrí quina de les tres creus era la de Jesús. Santa amb la creu, Santa Elena va fer tres trossos, un dels quals va ser per al bisbe Macari, perquè fóra venerada a Jerusalem. Un segon tros va anar a Constantinoble i el trecer a Roma, a l´església que més tard s´anomenaria de la Santa Creu.
Santa Elena va morir el 329, encara que no sabem el lloc ni el dia de la seua mort. És la patrona dels arqueòlegs (per les excavacions que va manar fer) i també de les dones abandonades pels seus marits o divorciades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada