Cada any quan s’acosta
el Nadal, hi ha diverses veus que reclamen deixar de banda la religió i les
tradicions cristianes, i així, en defensa d’una pretesa laïcitat, no felicitar
el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al
carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes.
Enguany ha estat una
persona intel·ligent com Vicent Álvarez, que en el seu article del dia 16 (La Puríssima), “protestava” per les festivitats
religioses que celebrem també al calendari civil. Deia que celebrar la
Puríssima, és a dir, la concepció immaculada de Maria, (no la virginitat de la
Mare de Déu, com deia el Sr. Álvarez, que això no ho celebrem el 8 de
desembre), hauria de ser només per als cristians. ¿També haurien de deixar de
ser festa Nadal, Tots Sant o els Reis d’Orient?
Li recomanaria al
Sr. Álvarez que veiera la interessant entrevista al professor Joan Francesc
Mira (Els Matins de TV3, 11 de març de 2020),
que podrà trobar a internet. L’amic Mira deia: “S’està confonent la laïcitat amb la ignorància”. I davant l’intent
d’excloure de l’escola la religió, Joan Francesc Mira considerava que això era
“una pèrdua imperdonable”, perquè “si no tens el referent del cristianisme, no
pots entendre res, absolutament res”. Joan Francesc Mira afegia encara: “Malament eliminar de la formació escolar els
elements de la cultura cristiana, per la senzilla raó que és la nostra”.
Per això és bo
recordar un interessant article de Gabriel Janer Manila de fa sis anys (Diari de Girona, 19 de desembre de 2015), on aquest
escriptor recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia, que els deia:
“No sóc creient però sí practicant”,
una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir: “Sóc creient però no practicant”.
Gabriel Janer deia que
hui hi ha molta gent que “milita” en
l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes valoren i
defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts
en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a
vegades aquest missatge (els mateixos deixebles de Jesús) l’hem desfigurat o
prostituït.
La frase
provocativa: “No sóc creient però sí
practicant”, donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases
que “m’han configurat, que han configurat
la vida del meu poble, són d’arrel cristiana”, deia el professor citat per
Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano,
un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l’escola. Però el
director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per subratllar el
sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures.
Les mares i l’AMPA van protestar per la decisió del director de prohibir les nadales. Aquest fet va provocar
una gran polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat
cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer en el seu article, va
intervindre el primer ministre italià, Matteo Renzi, que va afirmar que a
Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.
El professor
Gabriel Janer recordava també un manifest del Partit Comunista dels anys
setanta, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la
Història Sagrada, “ja que el 90% de la
cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme”.
Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.
També en un
encertat article (Avui, 25 de desembre de 2015),
l’actual director de TV3, el valencià Vicent Sanchis, reivindicava també el Nadal
sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, ni tampoc a utilitzar
eufemismes, com escrivia Josep Mª Casasús (Avui 25 de
desembre de 2015).
I la periodista
Pilar Rahola, gens sospitosa de “beata”,
defensava en un altre article (La Vanguardia, 17 de
desembre de 2015) la validesa i la importància de celebrar el Nadal,
sense disfressar-lo. Rahola escrivia: “Quan
jo era adolescent era un clàssic menysprear el Nadal, entès com una festa
caduca, religiosa i tradicionalista”. I és que es criticava “la família, concebuda com una estructura
reaccionària”. Però amb el pas del temps, aquelles generacions
contestatàries “no només celebrem el
Nadal, sinó que hem cregut tant en la família”, que hem descobert en ella “una escola de valors”. La periodista
acabava el seu article denunciant “una
cultura progre mal entesa, que s’incomoda perquè la festa és catòlica –com si
dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura-”. I és que encara
hi ha qui creu “que les tradicions són
carques, quan són senyals d’identitat”.
També l’escriptor
Fernando Trias de Bes (Ara, 7 de desembre de 2015),
recordava en un article seu, que el Nadal és la festa cristiana on “recordem el naixement de Jesucrist”. Per
això “encara que només siga per respecte
a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius”
dels llums als carrers durant aquests dies “han
de guardar relació amb el que celebrem”. I és que en determinats carrers de
Barcelona, com el Paral·lel, (com deia Trias de Bes) s’havien posat llums amb
cabareteres i les típiques estrelles d’un camerino. Trias de Bes recordava que
el Messies va portar “un missatge
d’esperança i d’amor” i “el seu
llegat és part de la nostra forma de viure”. Aquest articulista defensava
que “buscar un laïcisme legítim no ha de
portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós
o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del
laïcisme”. Trias de Bes acabava lamentant el text de l’Ajuntament de
Barcelona, que per anunciar el Nadal deia que és el temps “en que la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels
seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat. Doncs no”,
deia Trias. “No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per
dir-ho. Només en el seu missatge d’amor”.
Encara hui, alguns
s’entesten en difuminar o maquillar el Nadal, com si la cultura cristiana, com
diu Pilar Rahola o Trias de Bes, no haguera configurat el passat i el present del
nostre poble. I és que hi ha molta gent que no és creient, però també n’hi ha
molta més que és practicant sense ser creient i per això celebra el Nadal. El
papa Francesc, tornant del seu viatge recent a Grècia, deia: “pretendre esborrar el Nadal és un laïcisme
anacrònic i aigualit”.
Com deia el passat
dia 10 el papa Francesc, “Jesús es va fer
menut perquè poguérem acollir-lo i rebre el do de la tendresa de Déu”. Per
això el papa demanava no viure “un Nadal
fals i consumista”, sinó que ens deixem “envoltar per la proximitat de Déu”.
Com deia l’any
passat el bisbe de Sant Feliu, el valencià Agustí Cortés, “Nadal és el lloc i el moment de trobada universal. Perquè no hi ha
espai més il·limitat, ni instant més etern, que el Fill de Déu radicalment
pobre, obert a tota la humanitat, ofert sense condicions, amb l’amor gratuït
que li és propi”.
Amb aquest poema
del poeta valencià Carles Salvador, Sant Nadal a tothom.
“Déu és nat i tot somriu,
dins el cor tot és caliu
tot ocell ja fa el seu niu
i el faria
per dormir Verge Maria
que vestida va d’Estiu.
Alegria! Alegria! ”