El 10 d´agost celebrem la festa del diaca Sant Llorenç màrtir. Als primers segles del cristianisme, i fins a l´edicte de Milà promulgat per Constantí el 313, van ser molts els màrtirs que donaren testimoni de la fe en Jesucrist amb la pròpia vida. Un d´ells va ser el diaca Llorenç, mort a Roma el 10 d´agost del 258.
L´edicte de l´emperador Valerià, el 257, establia que els cristians, per salvar la vida, havien d´oferir sacrificis als déus. I si es negaven a això, Valerià condemnava a pena de mort els dirigents de les comunitats cristianes i a treballs forçats als altres cristians.
A meitat del segle III, l´Església de Roma estava presidida pel bisbe Sixte II, que tenia com a ajudants o administradors set diaques, el primer dels quals era Llorenç, originari d´Osca, i provinent d´una família cristiana de les comunitats que hi havia a la Hispània.
En ser detingut Sixte a Roma, fou executat el 6 d´agost de 258, amb quatre diaques. Va ser el prefecte Corneli qui cridà a Llorenç, pel fet que sabia que tenia al seu càrrec els tresors de l´Església, que el prefecte desitjava. El diaca Llorenç va demanar temps (tres o quatre dies) per recollir aquests tresors i poder-los presentar a Corneli.
Passats aquells dies, Llorenç es presentà davant del prefecte amb ancians, xiquets, viudes, orfes, invàlids, malalts, cecs, coixos i pobres, i li va dir a Corneli: "Aquests són els tresors de l´Església". Si per al prefecte (i també per al nostre món!) els tresors eren i són la plata i l´or, per a Llorenç, un tresor era allò que valia als ulls de Déu, allò de més preciós. I als ulls de Déu, ara i sempre, eren primer els hòmens i les dones, sobretot els més desvalguts, que no l´or, la plata i les pedres precioses.
Ofès i burlat, el prefecte va voler torturar el diaca fins a la mort. Així, Llorenç va ser posat en unes graelles, perquè a foc lent morira. Tant Sant Agustí, com el poeta Prudenci i Sant Ambròs, van cantar el triomf d´aquest sant diaca, que va donar la vida per Crist.
El nostre món també està afamat de tresors, de diners, plata i or. Però com en el temps de Sant Llorenç, també avui, l´Església continua defenent a través de Càritas sobretot, aquells que són realment un autèntic tresor als ulls de Déu: jóvens sense futur, dones sense present, immigrants sense país, malalts i ancians que amb una pensió de vergonya no poden arribar a final de mes, famílies desnonades, marginats i aturats i tots els qui viuen en la pobresa. L´autèntic tresor de l´Església són aquells que realment estan pagant la crisi econòmica provocada per una classe empresarial i bancària sense escrúpols ni consciència i que han arruïnat tanta i tanta gent. El tresor de l´Església, hui i sempre, són els hòmens i les dones que no juguen a la borsa ni tenen diners amagats en paradisos fiscals, ni reben indemnitzacions de 200000 euros com el Sr. Carlos Dívar, que ha exigit aquests diners, pel fet d´haver dimitit de la presidència del CGPJ. Per això com Sant Llorenç, l´Església a través de Càritas, té per missió rescatar persones, mentre que aquells que han arruïnat el país, paradoxalment, rescaten bancs! I és que com va dir el papa Francesc el passat mes d´abril, "sense la riquesa dels pobres, no podem descobrir el rostre de Crist", ja que és en els pobres que realment veiem Jesús.
Aquest sant diaca, exemple de sol·licitud pels pobres, i patró de Vilar de Canes, Bèlgida, Busot, Càlig, Benillup, Alberic, Benimantell, Castell de Cabres i Parcent, i que ens és model de generositat i ens encoratja a estar atents a aquells que passen necessitat. Sant Llorenç també té diversos temples dedicats, com a Alberic, Culla, Bussot o València.
Són diversos les esglésies dedicades a aquest sant diaca, com a Alberic, Bèlgida, Benirredrà, Massalfassar i Benimaclet.
Que Sant Llorenç, que és homenatjat també a Benirredrà, Vilallonga, Cullera i a Altea, al Castell de l´Olla i a les ermites de Vilallonga (amb el seu porrat) Cullera Favara i Tavernes de la Valldigna, ens ajude viure amb atenció a tots aquells que la crisi econòmica ha marginat i ha empobrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada