Hui 21 d´agost celebrem la festa del papa Sant Pius X, que va ser bisbe de Roma de 1903 a 1914. Home senzill i de caràcter noble, fort i bondadós, la làpida del seu sepulcre, a Sant Pere del Vaticà, resumeix la seua vida quan diu: "Pius Papa X, pobre i ric, suau i humil, de cor fort, lluitador a favor dels drets de l´Església, s´esforçà per restaurar en Crist totes les coses".
El menut Josep Sarto, anomenat col·loquialment, Beppi, va nàixer el 2 de juny de 1835 a Riese, un humil poblet del nord d´Itàlia. El seu pare, Joan Baptista, que era empleat de l´Ajuntamentl i la seua mare, Margarida, persones humils i piadoses, van tindre 10 fills. Beppi era, segons el rector del poble, "l´ànima noble d´aquest país".
Josep va ingressar al Seminari de Pàdua, on segons els arxius d´aquest centre, va ser un "deixeble irreprotxable, d´intel·ligència superior, de memòria excel·lent", i per això oferia "tota esperança" per arribar a ser prevere. Va ser ordenat capellà el 18 de setembre de 1858. Prim i de cabells abundants, tenia una mirada de suavitat que es transparentava als seus ulls. Va ser nomenat bisbe de Mantua el 1884 i Cardenal Patriarca de Venècia el 1893. Com a cosa curiosa, va ser capellà, canonge, bisbe de Mantua i Cardenal Patriarca de Venècia, 9 anys en cadascun d´aquests serveis pastorals, de tal manera que en broma, Josep Sarto comentava: "ara només em falta ser també 9 anys papa".
A la mort del papa Lleó XIII, el conclave va elegir Sarto nou bisbe de Roma, que escollí el nom de Pius X. Aquest papa sintetitzà el seu programa episcopal en la idea de restaurar-ho tot en Crist, a fi que Crist ho fóra tot i estiguera en tot. Pius X va donar a l´Església un dels pontificats més fecunds de la història eclesiàstica. Va ser el papa de l´Eucaristia, de la codificació del Dret Canònic i de la restauració de la música sacra i promulgà el Catecisme de l´Església Catòlica. També va fundar l´Institut Bíblic.
A la mort del papa Lleó XIII, el conclave va elegir Sarto nou bisbe de Roma, que escollí el nom de Pius X. Aquest papa sintetitzà el seu programa episcopal en la idea de restaurar-ho tot en Crist, a fi que Crist ho fóra tot i estiguera en tot. Pius X va donar a l´Església un dels pontificats més fecunds de la història eclesiàstica. Va ser el papa de l´Eucaristia, de la codificació del Dret Canònic i de la restauració de la música sacra i promulgà el Catecisme de l´Església Catòlica. També va fundar l´Institut Bíblic.
Però Pius X també va ser el papa que condemnà el modernisme, que ell considerava "el punt de partida de totes les heretgies". Amb l´encíclica "Pascendi Dominici Gregis", del 8 de setembre de 1907, Pius X es posava en contra de la modernitat, fins a condemnar-la com a heretgia. També lluità contra el laïcisme. I és que Pius X no va entendre la llei de separació entre l´Església i l´Estat, del 6 de desembre de 1905, que va fer el Govern de França. Aquesta encíclica, que obrí un clima de vigilància, de sospita i de condemna (fins al punt que el futur papa Joan XXIII va estar a punt de ser acusat de modernista) arribava a prohibir les assemblees de capellans.
L´Església, i ho veiem ara amb el papa Francesc i també amb Joan XXIII i Pau VI, ha de viure oberta als diversos corrents de pensament, i no tancada en murs.
Pius X, que va morir el 21 d´agost de 1914, condemnava els errors modernistes perquè segons ell estaven en contradicció amb la doctrina catòlica.
Malgrat la seua oposició al modernisme, Pius X va ser canonitzat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1954.
L´Església, i ho veiem ara amb el papa Francesc i també amb Joan XXIII i Pau VI, ha de viure oberta als diversos corrents de pensament, i no tancada en murs.
Pius X, que va morir el 21 d´agost de 1914, condemnava els errors modernistes perquè segons ell estaven en contradicció amb la doctrina catòlica.
Malgrat la seua oposició al modernisme, Pius X va ser canonitzat pel papa Pius XII el 29 de maig de 1954.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada