26 de juliol: Sant Joaquim i Santa Anna

El 26 de juliol, celebrem la festa de Sant Joaquim i de Santa Anna, uns dels sants més venerats pel cristianisme, i que la tradició ha identificat com els pares de la Mare de Déu.

A les genealogies de l´Evangeli de Sant Mateu (1:1-16) i de Sant Lluc (3:23-38) no hi ha cap referència a Sant Joaquim, que la tradició catòlica i ortodoxa ha assignat com a pare de la Mare de Déu. I és que les genealogies, només al·ludien a la família de l´home. Per això en el cas de Jesús, tant Sant Mateu com Sant Lluc, no ens diuen res de la línia materna, sinó que només ens donen la línia genealògica corresponent a Sant Josep, que era de la casa de David. Per això Sant Mateu ens diu que el pare de Sant Josep li deien Jacob (Mt 1:16). Sí que és veritat que el Protoevangeli de Jaume, cap a l´any 200, ens parla dels pares de Maria, que aviat els cristians van venerar, i que la tradició els ha donat els noms de Joaquim i d´Anna. Per això Sant Joaquim i la seua esposa, Santa Anna, ja des d´antic, tant en mosaics bizantins al Mont Athos, com en pintures de l´escola valenciana o castellana, apareixen com els pares de Maria i per tant, els iaios de Jesús.

Va ser una tradició sobre Sant Joaquim, recollida a l´Edat Mitjana per Jacob de Voràgine i Vicent de Beauvais, que es va estendre a Occident, tot i que ja al segle VI havia estat acceptada per l´Església Oriental.

Els escrits apòcrif fan nàixer Joaquim a Sèforis, una ciutat menuda de Galilea. Però d´altres situen el seu naixement a Natzaret. Segons el Protoevangeli de Jaume, un text del segle II, Joaquim es va casar amb Anna i s´establiren a Jerusalem. Alguns documents ens diuen que el matrimoni estava ben situat econòmicament. El problema que hi havia era que no tenien descendència, després d´anys de casats. I a Israel, l´esterilitat era considerada com un càstig de Déu. per això Joaquim deixà la casa i se n´anà al desert per demanar a Déu, per mitjà de dejunis i de pregària, un fill. Després de 40 dies de dejuni i de pregària, en una aparició, un àngel va dir a Joaquim que Déu li havia escoltat la seua súplica i que la seua dona, Anna, ja havia concebut una xiqueta, que seria santa ja des d´abans del seu naixement. Una xiqueta que posseiria una dignitat superior a tots els éssers humans i que hauria de viure al Temple del Senyor. També Anna va rebre aquest mateix missatge, on l´àngel li anunciava que el seu espòs Joaquim ja tornava a casa.

Amb el naixement de la menuda, Joaquim va fer una gran festa. i quan Maria tenia tres anys, fou presentada a la casa de Déu: "Si el Senyor la filla vos dava/ ben de grat li retorneu,/ i en ofrena rica i blava/ al Sant Temple la deixeu/ perquè siga flama encesa/ de l´amor i la puresa".
Sant Joaquim és patró de Benilloba i de Bigastro i té dedicada l´església d´Arroyo-Cerezo, una aldea de Castelfabib, al Racó d´Ademús. També són diverses les ermites valencianes dedicades a Sant Joaquim, com a Altea, Ademús, Pego, La Puebla de San Migue, Callosa d´en Sarrià o Forcall.

Pel que fa a Santa Anna, hi ha diverses llegendes o tradicions que ens parlen d´ella. Si Sant Joaquim era llaurador, Anna, com totes les dones d´aquell temps, estaria a casa teixint la roba, molent el blat, coent el pa, llavant la roba...Allò segur és que Anna deuria viure en el seu cor, la fe en el Déu d´Israel.

El nom d´Anna vol dir "gràcia" i també "misericòrdia". Segons la tradició, després de la mort de Sant Joaquim, Anna es va casar amb un home anomenat Cleofàs, amb el qual tingué una segona filla anomenada també Maria, que va ser la mare dels "germans de Jesús" (els cosins, segons la interpretació habitual) que apareixen a l´Evangeli de Sant Marc (6:3) i de Sant Mateu (13:55) i que eren Jaume, Josep, Judes i Simó.
Tot i que no tenim cap referència històrica de Santa Anna, la religiositat popular ha teixit diverses tradicions com les que recull Sor Isabel de Villena en la seua "Vita Christi", on l´abadessa del monestir de la Trinitat de València, narra la vida de Jesús en un estil contemplatiu i alhora ingenu. En aquesta "Vita Christi", Sor Isabel de Villena escrivia: "E com començà a parlar (Maria) Anna fon recomplida de singular goig, e volent fer part al seu marit Joaquim, cridà ab gran alegria, dient: Veniu, senyor Joaquim, e oireu les raonetes de la vostra amada filla, e viurà la vostra ànima ab la consolació inestimable que prendreu oint la paraula sua".

Santa Anna és patrona de Borbotó, Catí, Albal, Sucaina, Senyera, Quartell, La Torre de les Maçanes, Gandia, Zarra i Palma de Gandia. A més, les viles d´Albaida, Jérica, Albal, Sucaina, Carcaixent, Catí, Gandia i Moixent, entre d´altres llocs, tenen ermites dedicades a Santa Anna, com també l´església de Zarra, d´Artesa i de Senyera estan dedicades a aquesta santa.

Pel que fa a l´ermita de Santa Anna de Gandia, vull recordar amb especial afecte els escolapis Vicent Faus, ja traspassat, i Francesc Mulet i Enric Ferrer, que van restaurar i donar vida a aquesta ermita de la patrona de Gandia. Com canten uns Goigs d´aquesta santa, "venerada a l´ermita de la muntanya de Santa Anna" de Gandia, que ella siga la protectora de tots els qui la invoquen: "Qui a Anna resa submís/ en penes troba alegria,/ la nit del món es fa dia,/ i alba d´un nou paradís". I és que Santa Anna és "claror en la penombra,/ arbre frondós que ens fa ombra,/ i ens lliura de malvestat". Que Santa Anna siga la benedicció de la ciutat ducal i de tots els qui l´aclamen: "De Gandia sou, senyora,/ el camí en la nostra fe,/ del cel nostra guiadora,/ claror d´un viure seré".

A Sucaina l´ermita es va construir a finals del segle XVII, amb motiu d´unes aparicions de Santa Anna a una pastoreta. Segons la tradició, aquesta santa va alliberar la vila de Sucaina de la pesta de còlera el segle XIX. És costum cada 26 de juliol, menjar un dolç anomenat "rebanà", que es reparteix a l´ermita a l´eixida de la missa. Per això la festa és coneguda com Santa Anna de la Rebanà.

Pel que fa a Catí, ja el 6 de maig de 1441 s´obtingué el permís per edificar l´ermita de Santa Anna, segons recull l´erudit catinenc mossèn Joan Puig al seu llibre, "Vocabulari de Catí". El 5 d´agost de 1454 s´acordà que el pintor de Sant Mateu, Valentí Montoliu, fera el retaule de la santa i el 21 de març de 1519 es donava llicència per a fer la capella lateral: "Qui a Anna resa submís,/ en penes troba alegria,/ la nit del món es fadia/ i alba d´un nou paradís".

Santa Anna i Sant Joaquim són els patrons de la gent major, de la Tercera Edat, dels ancians i dels jubilats. Per això els cantem amb devoció: "De l´amor sublim foguera/ sou la força que prospera./ Joaquim i Anna fidel/ conduïu-nos cap al cel".

Tot i que abans la festa de Sant Joaquim se celebrava el 16 d´agost, en l´actualitat se celebra el 26 de juliol, juntament amb Santa Anna.