El 31 de juliol celebrem la festa de Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
Íñigo de Loiola, que va nàixer el 1491 era el tretzè fill d´una família acomodada. Íñigo va ser acollit per un parent seu, Juan Velázquez de Cuéllar, que educà el jove com a patge, a palau, i li obrí les portes de la cort. Amb una formació cavalleresca i cortesana, Íñigo, valerós i magnànim, s´aficionà a les novel·les de cavalleria com Amadís i també a les poesies del Cançoner.
En morir Juan Velázquez, el jove fou acollit per un altre parent de la família, Antonio Manrique, duc de Nájera i virrei de Navarra, amb qui lluità contra els comuners de Castella i contra els francesos en la defensa del castell de Pamplona. Va ser en aquest setge, que el 20 de maig de 1521, Íñigo va caure ferit per una bala de canó. El cortesà malalt, durant la convalescència a Loiola, com que no va trobar els llibres de cavalleria que tant li agradaven, començà a llegir vides de sants i la vida de Crist, que va despertar en ell el desig d´imitar les proeses d´aquells herois. Per això prengué la determinació de no servir més un rei temporal, sinó que es posà al servei del rei etern i universal que és Crist.
Amb aquest objectiu, a principi de 1522, Íñigo eixí de Loiola amb el propòsit de fer un pelegrinatge a Terra Santa. En passar per Montserrat, i gràcies al contacte amb el P. Xenon, Íñigo va fer una confessió general. Del P. Xenon, el jove, que va deixar l´espasa de cavaller als peus de la imatge de la Mare de Déu, va rebre una sèrie d´instruccions i consells espirituals. A Montserrat va canviar el seu vestit de cavaller per la roba d´un pobre i se n´anà a Manresa, on, en una cova, va viure dedicat a l´oració i a la penitència, atenent també als malalts dels hospitals. A la cova on vivia, va començar a escriure unes meditacions, que més tard donarien lloc als Exercicis Espirituals, "el codi més savi i universal de la direcció espiritual d´ànimes", com va dir el papa Pius XI.
Amb aquest objectiu, a principi de 1522, Íñigo eixí de Loiola amb el propòsit de fer un pelegrinatge a Terra Santa. En passar per Montserrat, i gràcies al contacte amb el P. Xenon, Íñigo va fer una confessió general. Del P. Xenon, el jove, que va deixar l´espasa de cavaller als peus de la imatge de la Mare de Déu, va rebre una sèrie d´instruccions i consells espirituals. A Montserrat va canviar el seu vestit de cavaller per la roba d´un pobre i se n´anà a Manresa, on, en una cova, va viure dedicat a l´oració i a la penitència, atenent també als malalts dels hospitals. A la cova on vivia, va començar a escriure unes meditacions, que més tard donarien lloc als Exercicis Espirituals, "el codi més savi i universal de la direcció espiritual d´ànimes", com va dir el papa Pius XI.
De retorn a Barcelona, s´embarcà amb destinació a Roma i d´allí passà a Venècia i a Palestina.
Sabent la necessitat dels estudis per a la vida apostòlica, Ignasi estudià a Barcelona i a les Universitats de Alcalà i de Salamanca. El 1528 obtingué el grau de mestre a la Universitat de París, i amb els seus primers companys va fer el vot d´apostolat el 15 d´agost de 1534. Ignasi i els primers jesuïtes es van posar a disposició del papa per evangelitzar el món. Va ser Pau III que, el 1540 va aprovar la Companyia. Ignasi a Roma, predicava, donava exercicis espirituals i conferències, ensenyava el catecisme i fundava diversos patronats per acollir malalts o pobres. Per tot això se´l va conèixer com l´apòstol de Roma. El 1551 va fundar el Col·legi Romà que amb el temps esdevindria la Universitat Gregoriana, un centre acadèmic de gran importància en la formació eclesiàstica.
Ignasi va morir a Roma el 31 de juliol de 1556 i hui la Companyia de Jesús, amb més de 17000 jesuïtes, es fa present en l´ensenyament, l´acció social i l´ajuda als més pobres o als nostre País els trobem a València, Gandia (al Palau Ducal de Sant Francesc de Borja) a Fontilles i Alacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada