El 2 d´agost celebrem la festa de la Mare de Déu dels
Àngels, una advocació que té el seu origen en la Porciúncula de Sant Francesc
d´Assís.
Conta la tradició que Sant Francesc d´Assís, durant el seu període de conversió, en trobar l´església de la Porciúncula mig enrunada, la va restaurar amb les seues pròpies mans. I va ser ací quan, un matí de febrer de 1209, en sentir Francesc l´Evangeli en el qual Jesús ens demana abandonar-ho tot pel Regne, Francesc començà una nova vida. El 2011 va rebre la Porciúncula dels monjos i va fer d´ella el bressol del nou Orde dels Franciscans.
Conta la tradició que Sant Francesc d´Assís, durant el seu període de conversió, en trobar l´església de la Porciúncula mig enrunada, la va restaurar amb les seues pròpies mans. I va ser ací quan, un matí de febrer de 1209, en sentir Francesc l´Evangeli en el qual Jesús ens demana abandonar-ho tot pel Regne, Francesc començà una nova vida. El 2011 va rebre la Porciúncula dels monjos i va fer d´ella el bressol del nou Orde dels Franciscans.
La tradició també ens diu que un dia de juliol de
1216, quan Francesc pregava per la salvació de les ànimes, obtingué del Senyor
la promesa d´una indulgència per a aquells que confessats i penedits entraren
en aquella capellà dels Àngels.
Els fets que ens han transmès els franciscans, conten
que una nit d´estiu de 1216, quan Francesc es trobava pregant, veié, enmig
d´una gran llum, Maria i Jesús rodejats d´àngels. En preguntar Jesús a Francesc
què desitjava, el pobrissó d´Assís demanà al Senyor la gràcia d´una indulgència
del perdó i de la remissió de les faltes, per a tots aquells que, confessats i
penedits dels seus pecats, entraren a la Porciúncula. Jesús li ho va concedir,
i per això Sant Francesc, acompanyat de fra Maeso se n´anà a Perusa a vore el
papa Honori III, a qui li digué que ell havia restaurat la capella de la Mare
de Déu dels Àngels i que venia per exposar-li la causa del jubileu o
indulgència. El papa, després de dubtar un moment, degut a la importància
d´allò que demanava Sant Francesc, va concedir la indulgència a tots els qui
entraren a Santa Maria dels Àngels, fitxant el dia del perdó, des des de la
vesprada de l´1 d´agost fins el dia següent.
L´escriptora Emília Pardo Bazán, en la seua vida de
Sant Francesc, conta aquest mateix fet de la Porciúncula afegint el miracle de
les roses. Aquest prodigi va tindre lloc una nit d´hivern, on Francesc, per
vèncer una temptació, es llançà a un esbarzer, que, en contacte amb el sant es
cobrí de roses. Al mateix temps Francesc es va vore rodejat d´àngels que
cantaven: vine a l´església que allí t´espera Crist i la seua mare. Francesc
prengué de l´esbarzer florit, dotze roses blanques i dotze roges i entrà a la
capella.
Com que el papa Honori no acabava de concedir la
indulgència, Francesc, que amb les dotze roses blanques i dotze roges d´aquell
esbarzer entrà a la Porciúncula, sentí que Jesús li manava que anara a Roma
vore el papa. Sant Francesc, portant tres roses blanques i tres roges, se n´anà
a Roma. Reunit el Consistori, i davant el prodigi de les roses que en gener
representaven la primavera, el papa va concedir la indulgència, manant als
bisbes dels voltants de la Porciúncula que l´1 d´agost anaren a Assís per
proclamar solemnement la indulgència del Perdó.
Durant molts anys aquesta tradició es va transmetre
d´una manera oral, fins que cinquanta anys després de la mort de Sant Francesc,
trobem ja el primer document referent a la indulgència, escrit per fra Benet
d´Arezzo, on refereix la història sobre la petició d´aquesta indulgència.
Cal dir que la indulgència va ser concedida el 1216 i proclamada el 1217 per set bisbes. Posteriorment, el segle XVII, va ser el papa Gregori XV qui estengué el jubileu de la Porciúncula a totes les esglésies dels franciscans.
Cal dir que la indulgència va ser concedida el 1216 i proclamada el 1217 per set bisbes. Posteriorment, el segle XVII, va ser el papa Gregori XV qui estengué el jubileu de la Porciúncula a totes les esglésies dels franciscans.
L´ermita de la Porciúncula, conservada tal i com era
en temps de Sant Francesc, es troba a l´interior de la gran basílica de Santa
Maria dels Àngels, on l´any 1986, el papa Joan Pau II, acompanyat dels líders
de totes les religions del món, es reuní per pregar per la pau.
Al nostre País, la Mare de Déu dels Àngels és la patrona del Cabanyal, Serra i Torrella. També són moltes les esglésies dedicades a Santa Maria dels Àngels, com les de Castielfabib, la Yesa, Tuejar, Silla, Mislata, Chulilla, Chera Cheste, Cortes de Pallàs, Benavites, Ares, Albal Betxí, Ràfol de Salem, Aras de los Olmos o Gátova. I encara trobem ermites dedicades a aquesta advocació mariana a Sant Mateu, Serra, La Jana i Xàbia. La Mare de Déu dels Àngels també se celebra a Polinyà de Xúquer, com m´ha recordat el bon amic Adrià Fuertes, d´Albalat de la Robera.
La devoció de Xàbia a la Mare de Déu dels Àngels és del segle XIX, quan un pastor va trobar un llenç amb la imatge de la Mare de Déu a les runes de l´antic monestir dels jerònims, de 1374, el primer a Xàbia, que més tard es va traslladar a Sant Jeroni de Cotalba.
Al nostre País, la Mare de Déu dels Àngels és la patrona del Cabanyal, Serra i Torrella. També són moltes les esglésies dedicades a Santa Maria dels Àngels, com les de Castielfabib, la Yesa, Tuejar, Silla, Mislata, Chulilla, Chera Cheste, Cortes de Pallàs, Benavites, Ares, Albal Betxí, Ràfol de Salem, Aras de los Olmos o Gátova. I encara trobem ermites dedicades a aquesta advocació mariana a Sant Mateu, Serra, La Jana i Xàbia. La Mare de Déu dels Àngels també se celebra a Polinyà de Xúquer, com m´ha recordat el bon amic Adrià Fuertes, d´Albalat de la Robera.
La devoció de Xàbia a la Mare de Déu dels Àngels és del segle XIX, quan un pastor va trobar un llenç amb la imatge de la Mare de Déu a les runes de l´antic monestir dels jerònims, de 1374, el primer a Xàbia, que més tard es va traslladar a Sant Jeroni de Cotalba.
Que la Mare de Déu dels Àngels, patrona i mare del
Cabanyal, ajude els nostres polítics per fer d´aquest lloc, un espai més
habitable. I que una vegada restaurat (i no destruït com pretenien alguns
governants) el Cabanyal siga un poble acollidor i obert. Sensible pels més
desvalguts i defensor de la nostra cultura i de les nostres tradicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada