Hui, amb el quart diumenge d´Advent, ja a les portes del Nadal, arribem a l´última setmana d´aquest temps litúrgic que ens prepara per al Naixement de Nostre Senyor.
Si els tres primers diumenges d´Advent, amb la figura i la predicació de Joan Baptista, ens parlaven de preparar el camí del Senyor, en aquest quart diumenge, el Nadal ja se´ns fa més pròxim, ja que les lectures, en aquest cicle C amb l´Evangelista Sant Lluc, ens fan present el misteri del Déu-amb-nosaltres, l´Emmanuel, nascut de Maria.
Ja el cant d´entrada ens recorda amb el profeta Isaïes, per mitjà d´un llenguatge poètic, com la salvació que ens ve de Jesús germina enmig nostre.
La primera lectura, treta del profeta Miquees (Mi 5:1-4a) ens recorda la profecia segons la qual serà a Betlem d´on eixirà el Messies, el rei de la pau.
El psalm responsorial (Ps 79) és un clam on el poble de l´Antiga Aliança i també l´Església, implora la salvació: "Déu de univers, renoveu-nos, feu-nos vore la claror de la vostra mirada i serem salvats".
Pel que fa a la carta als Hebreus (He 10:5-10), ens presenta Jesús que, venint al món, es disposa a fer la voluntat del Pare.
Però és l´Evangeli, enguany de l´Evangelista Sant Lluc, que ens presenta la figura de Maria, la Mare de Déu, que, després de rebre l´anunci de l´àngel, decididament se n´anà a la muntanya, a la província de Judà, a casa de la seua cosina Isabel, que esperava també un fill, per ajudar-la. Maria va rebre la felicitació de la seua cosina, per la seua fe: "Beneïda entre les dones...feliç tu que has cregut".
En aquest quart diumenge d´Advent, la figura de la Mare de Déu que visita la seua cosina Isabel, ens ajuda a preparar els nostres cors, per tal de rebre Jesús, el fill de Déu. Per això la presència de Santa Maria, que esperà amb goig el naixement del seu fill, ens encoratja a acollir en nosaltres l´Emmanuel per així fer possible una Església més acollidora i més fraterna.
En aquest quart diumenge d´Advent, els cristians ens unim al goig i a l´acció de gràcies de Maria, i per això l´aclamem amb l´himne Acatist, de la litúrgia bizantina, en la versió de l´Oracional Valencià:
"Celebrant que sou Mare
vos lloem tots nosaltres
com a temple vivent, ¡oh Regina!
Ha volgut habitar dins de les vostres entranyes
el Senyor, que en la mà sosté l´orbe;
ell, que vos santificà, vos glorificà
i ens ensenyà a tots a cantar-vos:
vos lloem tots nosaltres
com a temple vivent, ¡oh Regina!
Ha volgut habitar dins de les vostres entranyes
el Senyor, que en la mà sosté l´orbe;
ell, que vos santificà, vos glorificà
i ens ensenyà a tots a cantar-vos:
Déu vos salve, tabernacle del Verb divinal;
Déu vos salve, més santa que el sant santuari.
Déu vos salve, més santa que el sant santuari.
Déu vos salve, arca d´or per l´Església agençada;
Déu vos salve, tresor inesgotable de vida.
Déu vos salve, tresor inesgotable de vida.
Déu vos salve, preciosa corona de reis piadosos;
Déu vos salve, honor i glòria de sants sacerdots.
Déu vos salve, honor i glòria de sants sacerdots.
Déu vos salve, torre inexpugnable de l´Església;
Déu vos salve, muralla infranquejable del Regne.
Déu vos salve, muralla infranquejable del Regne.
Déu vos salve, per vós s´enlairen els trofeus;
Déu vos salve, per vós l´adversari és vençut.
Déu vos salve, per vós l´adversari és vençut.
Déu vos salve, sou medecina per al meu cos;
Déu vos salve, sou la salut de la meua ànima.
Déu vos salve, sou la salut de la meua ànima.
¡Déu vos salve, Esposa no maridada!
Digna sou de tota lloança,
oh Mare que el Verb infantàreu,
el Santíssim entre els sants;
acolliu ara l´ofrena d´este cant,
deslliureu-nos de tota desgràcia
i preserveu del càstig venidor
els qui cantem tots junts:
oh Mare que el Verb infantàreu,
el Santíssim entre els sants;
acolliu ara l´ofrena d´este cant,
deslliureu-nos de tota desgràcia
i preserveu del càstig venidor
els qui cantem tots junts:
¡Al·leluia, al·leluia, al·leluia!"
Tal com va dir el papa fa uns dies, "si vols trobar Déu, busca´l en la humilitat i en la pobresa". Així és com el va mostrar la Mare de Déu, ja que en la seua vida pobra i humil, en el seu servei a la seua cosina Isabel, Maria va ser portadora del Messies, del Déu-amb-nosaltres.