El dia 9 d´agost l´Església celebra la festa de Santa Edith Stein (Teresa Beneta, nom que prengué quan entrà al Carmel) una jueva nascuda el 12 d´octubre de 1891 a Silèsia, abans Alemanya i hui, Polònia, i assassinada pels nazis en una cambra de gas.
La vida d´Edith es va moure entre la intel·ligència i la bondat, entre el cap i el cor. Als 14 anys abandonà la pràctica religiosa, "d´una manera conscient i lliure", i després del batxillerat es va matricular a la Universitat de Breslau, on estudià filosofia, història, filologia i psicologia. Atea, Edith Stein, que buscava la veritat, es rebel·lava contra la hipocresia burgesa. De 1913 a 1915 estudià a la Universitat de Göttingen, entrant en contacte amb el gran filòsof Edmun Husserl. Va ser el professor Max Scheler qui li feu descobrir a Edith nous horitzons, així com el respecte del fenomen religiós com a part de la realitat. Edith escrivia: "Va ser el meu primer contacte amb aquest món. No em va conduir encara a la fe, però em va obrir una esfera de fenòmens, davant dels quals ja mai més podria passar de llarg".
Durant la guerra de 1914, on Edith s´allistà a la Creu Roja com a infermera auxiliar, el sofriment la va fer madurar. Però degut a la salut, als 6 mesos hagué de tornar a casa. El 1916 obtingué el títol de doctora en filosofia, amb una tesi sobre l´empatia, i de seguida començà a col·laborar amb el Dr. Husserl.
L´amistat amb el professor Adolf Reinach i la seua esposa Anne, la van ajudar en el descobriment de la fe. En conèixer la mort de Reinach al front, durant la Primera Guerra Mundial, Stein se sentí profundament desconsolada, i descobrí que la filosofia no només no revela el sentit de la vida, sinó que ni tan sols l´explica. Ella que creia només en la raó per tal d´arribar a la veritat, descobrí que la bondat del cor protegeix la intel·ligència perquè no es torne estèril, distant i mesquina. En anar a casa de la viuda de Reinach, que Stein pensava que trobaria destruïda i desfeta per la mort del seu marit, Edith trobà Anne dolguda però radiant, que li parlà de la seua conversió a la fe en Jesús i de la força de la creu, que és font de vida i de consol.
A casa de la seua amiga Hedwig Conrad-Martius, Edith trobà la resposta a tots els seus anhels, en llegir la Vida de Santa Teresa de Jesús, que va il·luminar l´existència de la jove filòsofa: "Em vaig posar a llegir-lo i vaig quedar captivada i no vaig parar fins al final. Quan vaig tancar el llibre, em vaig dir: Ací hi ha la veritat". Va ser en Teresa d´Àvila, que Edith va trobar allò que buscava a les fosques. I l´1 de gener de 1922, Edith rebia el baptisme i la primera comunió, encara que la seua conversió al cristianisme no va ser entesa per la seua família.
En fer classes, experimentà que la veritat no és una teoria sinó una persona, Jesús i descobrí que la bondat és fer la voluntat de Déu.
Raphael Wanzer, abat benedictí del monestir de Beuron, on Edith passava diverses temporades, ajudà Edith en el procés de la seua vocació. L´abat Raphael escrivia més tard: "Edith era senzilla i natural. Era tota una dona i mística autèntica, sense arrogància. Era senzilla amb els senzills i sàvia amb els erudits". Com que l´abat Raphael li va desaconsellar que entrara al Carmel, ja que el seu servei en l´àmbit intel·lectual podia ser molt important, Edith començà fer conferències que ajudaren a transformar la consciència de dones i hòmens a l´Església.
El 1931 Stein es desplaçà a Münster com a professora de l´Institut Superior de Ciències de l´Educació, però el 1933, amb l´arribada al poder del nazisme, li van prohibir la docència, pel fet de ser jueva. Va rebutjar una oferta per anar-se´n a Amèrica del Sud, perquè va voler quedar-se amb el seu poble i lluitar amb ell. Com que ja no podia continuar amb la docència, l´abat Wanzer li donà el consentiment per entrar al Carmel Descalç de Colònia, on va ingressar el 14 d´octubre de 1933, i on va prendre el nom de Teresa Beneta de la Creu, en homenatge a Santa Teresa i a Sant Benet. Va fer la professió solemne el 21 d´abril de 1938.
La situació a l´Alemanya nazi cada dia era més difícil i dos germans d´Edith van morir als camps de concentració. Stein va aconseguir els papers necessaris per passar la frontera a Holanda i així no posar en perill la seua comunitat. Edith, que es movia amb una fe cega, l´esperança fosca i l´amor oblatiu, va ser acollida amb els braços oberts per les carmelites d´Echt.
El 1941 les tropes alemanyes van ocupar Holanda, amb l´ordre de tractar els estrangers no aris, com a apàtrides. Edith va rebre un permís de residència fins el 3 d´agost de 1942.
En resposta a la dura carta dels bisbes holandesos, on denunciaven la barbàrie nazi, els jueus van ser perseguits amb una crueltat inhumana i Edith, amb la seua germana Rosa, va ser detinguda el 2 d´agost d´aquell any. Deportada a Auschwitz, Edith Stein va morir el 9 d´agost de 1942 a la cambra de gas, víctima de l´odi nazi contra els cristians i els jueus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada