El 25 d´agost és la festa de Sant Josep de Calasanç, fundador de la primera escola popular cristiana gratuïta d´Europa i també de l´Orde dels Escolapis.
Josep de Calasanç, fill de Pere de Calasanç i de Maria Gastón va nàixer el 1557 a Peralta de la Sal: "Va florir vostra infantesa/ en virtuts molt excel·lents/ i grana vostra puresa/ en les lluites més ardents;/ i tothom a Vós venia/ per vore exemples tan grans".
Josep va estudiar filosofia a la Universitat de Lleida i Teologia a la de València i a la d´Alcalà d´Henares. Fou ordenat prevere el 1583: "De Jesús prenent exemple,/ Ministre seu fervorós,/ l´honor volíeu del temple/ i el rescat dels pecadors;/ de Vós el poble aprenia/ els preceptes sobirans".
El 1592 Calasanç anà a Roma amb la idea de buscar un càrrec eclesiàstic (una canongia) per guanyar diners. Però mentre esperava el nomenament i veient ens xiquets pobres del Trastévere romà, mogut per la compassió, Calasanç descobrí la seua vocació: l´educació dels infants pobres. Com ha dit l´escolapi Francesc Mulet, "La seua preocupació el portà a socórrer les necessitats d´aquells infants i finalment buscà solucions, acabant per entregar-los la seua vida". Així, a la sagristia de la parròquia romana de Santa Dorotea, Josep de Calasanç fundà la primera escola cristiana per a aquells xiquets que no podien tindre una formació degut a la pobres. Aquesta obra educativa que Calasanç anomenà Pietat i Lletres, unia fe i cultura en la formació integral dels infants i dels jóvens. Pietat i Lletres sintetitzava la idea de Sant Josep de Calasanç per formar la joventut en la fe cristiana i en les ciències: "Per remei de la ignorància,/ pel consol del dissortat/ i per mestre de la infància/ el bon Déu us ha triat;/ heu fundat l´Escola Pia,/ planter de bons cristians ". com ha dit el P. Francesc Mulet, "Sant Josep de Calasanç va transmetre a molta gent la seua passió, i així van començar les seues Escoles". I va ser a través dels xiquets pobres, que Calasanç "va anar acollint l´amor i la gràcia, el perdó i la misericòrdia, el coneixement de si mateix i de la voluntat de Déu".
El 1592 Calasanç anà a Roma amb la idea de buscar un càrrec eclesiàstic (una canongia) per guanyar diners. Però mentre esperava el nomenament i veient ens xiquets pobres del Trastévere romà, mogut per la compassió, Calasanç descobrí la seua vocació: l´educació dels infants pobres. Com ha dit l´escolapi Francesc Mulet, "La seua preocupació el portà a socórrer les necessitats d´aquells infants i finalment buscà solucions, acabant per entregar-los la seua vida". Així, a la sagristia de la parròquia romana de Santa Dorotea, Josep de Calasanç fundà la primera escola cristiana per a aquells xiquets que no podien tindre una formació degut a la pobres. Aquesta obra educativa que Calasanç anomenà Pietat i Lletres, unia fe i cultura en la formació integral dels infants i dels jóvens. Pietat i Lletres sintetitzava la idea de Sant Josep de Calasanç per formar la joventut en la fe cristiana i en les ciències: "Per remei de la ignorància,/ pel consol del dissortat/ i per mestre de la infància/ el bon Déu us ha triat;/ heu fundat l´Escola Pia,/ planter de bons cristians ". com ha dit el P. Francesc Mulet, "Sant Josep de Calasanç va transmetre a molta gent la seua passió, i així van començar les seues Escoles". I va ser a través dels xiquets pobres, que Calasanç "va anar acollint l´amor i la gràcia, el perdó i la misericòrdia, el coneixement de si mateix i de la voluntat de Déu".
Josep va ser ajudat en la seua missió per altres capellans i per laics. Finalment el 1617, el papa Pau V aprovà la creació de la comunitat fundada per Calasanç, i que prengué el nom de Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de l´Escola Pia. El 25 de març d´aquell mateix any, Calasanç i els seus 14 companys feien la professió.
Amb la fundació de l´Escola Pia, Josep de Calassanç va començar a servir les necessitats intel·lectuals i espirituals dels mes pobres: "Mentre amb infants de l´escola/ feu fervorosa oració,/ en la pia esglesiola/ hi ha una gran aparició:/ la Verge beneïa/ vostres pregàries i cants".
Amic de Gal·lileu, Calasanç va donar una gran importància a les humanitats, les ciències i les matemàtiques en la formació de la joventut.
Malgrat les dificultats que va patir, Josep de Calasanç va mostrar una paciència exemplar al llarg de la seua vida. Calasanç expandí el carisma de l´Escola Pia, defensant-lo davant experiències i interpretacions que no responies a la institució dels orígens.
Amic de Gal·lileu, Calasanç va donar una gran importància a les humanitats, les ciències i les matemàtiques en la formació de la joventut.
Malgrat les dificultats que va patir, Josep de Calasanç va mostrar una paciència exemplar al llarg de la seua vida. Calasanç expandí el carisma de l´Escola Pia, defensant-lo davant experiències i interpretacions que no responies a la institució dels orígens.
Els escolapis, amb 400 anys d´història, han celebrat el seu 47è Capítol General, on han participat setanta representants de l´Orde, i on han marcat les línies que seguiran i on han elegit el seu superior general, el P. Pedro Aguado per un segon sexenni. Al món hi ha 1305 escolapis segons l´últim Anuari, implicats en la pastoral educativa i la transformació social. Segons el P. Pedro Aguado, els escolapis volen viure una vida "significativa de cara a fora", amb comunitats que visquen una alternativa "a la nostàlgia d´una fraternitat més gran". Per al P. Pedro Aguado cal viure radicalment la pròpia vocació, ja que "quan es viu a mitges, sense convicció, des de la rutina i des d´esquemes passats, és impossible obtindre fruits". Mentre que si hi ha convicció i radicalitat en el camí de la fe, "la fecunditat ve espontàniament".
Sant Josep de Calasanç morí a Roma el 25 d´agost de 1648: "De l´esclat de grans miracles/ vostra mort és resplendent:/ en els eterns tabernacles/ amb Crist regneu feliçment./ Vostres devots algun dia/ amb Vós siguem triomfants".
Sant Josep de Calasanç va ser canonitzat el 1767 pel papa Climent XIII, i el 1948, el papa Pius XII el declarà patró de les escoles populars cristianes.
Sant Josep de Calasanç va ser canonitzat el 1767 pel papa Climent XIII, i el 1948, el papa Pius XII el declarà patró de les escoles populars cristianes.
Els membres de l´Escola Pia, a més de professar els vots d´obediència, castedat i pobresa, fan un quart vot de dedicar-se a l´ensenyament dels infants i dels jóvens.
Hui els escolapis continuen la missió evangelitzadora i educativa de Sant Josep de Calasanç, així com també una tasca social i pel desenvolupament. Els escolapis formen una família religiosa on hi té una gran importància la realitat laïcal. És així com els deixebles de Sant Josep de Calasanç comparteixen la pregària, els béns i la vida, per dedicar-se a la formació de la joventut a través dels col·legis que tenen.
A la nostra terra els escolapis estan presents als col·legis dels carrers de Micer Mascó i Carnissers i a la Malva-rosa, a València, i també a Algemesí, a Castelló i a Gandia. Cal recordar també l´avanç significatiu de la família calaçància a Àsia, on els escolapis valencians han impulsat noves fundacions, juntament amb les ja consolidades comunitats de Centroamèrica i el Carib.
D´entre els escolapis valencians, cal recordar d´una manera especial el P. Vicent Faus, que estigué a Gandia i al col·legi del carrer de Carnissers de València, mestre de valencià i gran defensor de la inculturació de l´Església al nostre País. I també els PP. Francesc Mulet i Enric Ferrer, deixebles del P. Faus i hòmens compromesos amb l´ensenyament en valencià.
Que Sant Josep de Calasanç siga la força dels escolapis en la seua tasca docent i de formació dels jóvens, i la benedicció dels alumnes: "Amb el cor ple d´alegria,/ a Vós cantem xics i grans:/ Del jovent sou mestre i guia,/ Sant Josep de Calasanç".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada