divendres, 28 de febrer del 2014

Què és més democràtic Sr. Bellver, poder votar o prohibir una votació? (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 27/02/2014)

Des de la “Unidad de Destino en lo Universal” del franquisme, fins a l’Estat de les Autonomies, i des del federalisme i la independència d’alguna part d’Espanya, passant per una nova recentralització, l’Estat espanyol té davant d’ell, un desafiament.

És evident que, malgrat que alguns somien tornar a la “Unidad de Destino en lo Universal”, i molts d’altres abominen l’Estat de les Autonomies i, evidentment, la independència i el federalisme, Espanya es troba en una cruïlla transcendental que obrirà un futur molt diferent de l’actual.

El Sr. Bellver vol que les Corts Valencianes rebutgen el dret a decidir i l’autodeterminació del País Valencià. Una nova cortina de fum per distraure’ns dels casos  Gürtel Emarsa, Brugal, Cooperació.....

Davant l’anhel de llibertat del País Valencià i de Catalunya, la nova recentralització que el Govern està portant a terme no és cap solució, sinó tot el contrari.

És cert que no seria la primera vegada que es dóna una recentralització i uniformització de l’Estat!

L’any 1939, el Govern de Franco va eliminar qualsevol diferència i qualsevol particularisme, amb el resultat que tots coneixem: l’anul·lació de les llibertats a tot l’Estat.

Però ja abans, el 30 de juliol de 1917, Francesc Cambó escrivia al diari El Debate, el següent: “Al acuerdo de los parlamentarios catalanes de convocar a los parlamentarios de España a una asamblea extraoficial para deliberar sobre los graves problemas que están hoy planteados en España, contestó el Gobierno declarándola facciosa. No quiero discutir el supuesto, base única de la grave resolución del Gobierno de declarar sediciosa a la casi totalidad de la representación parlamentaria catalana. Estamos frente a un dilema trascendental ¿Es que la iniciativa catalana es como se dice, un intento faccioso, una maquinación separatista o anarquista? En este caso obra bien el gobierno. Pero.......y si la iniciativa catalana fuese  todo lo contrario. ¿Ha pensado el gobierno  y los que le secundan en la responsabilidad que contraen con su campaña? A Cataluña, con razón o sin ella, se le viene acusando hace muchos años, de egoísmo particularista. Cataluña, se ha venido diciendo, labora por sí y para sí; sus intereses y sus ideales propios son los únicos que mueven a sus hombres. Cataluña no piensa en el resto de España, no quiere cumplir la misión santa de despertarla, de confundirse con ella, en una actuación común, en una obra de salvación de todos. Y Cataluña, en un momento de la historia que puede ser épico y puede ser trágico, siente toda la grandeza y toda la generosidad de la misión de salvadora de España. Y contra esa iniciativa, viene la acusación, y lo que es más grave, el intento de acordonamiento. ¿Se dan cuenta los que le provocan del terrible estrago, que con su conducta han de producir en el espíritu de Cataluña? ¿No se aperciben de la obra fatal de separación que están realizando?”.

És un article de 1917, però que podria ser també, del 2014.

Davant l’Estat espanyol i les seues pretensions d’anul·lar la voluntat d’un poble, resulta interessant escoltar aquestes paraules: “Ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”. Aquesta frase no és ni d’Artur Mas, ni de Jordi Pujol, ni de Josep Guia o d’Oriol Junqueras!! Són paraules del papa Joan Pau II!!

I quan el papa deia, ningú, especificava el següent: “Ni un Estat, ni una Nació, ni cap organització internacional”!! Són les paraules d’un home que el 27 d’abril serà proclamat sant!!

I és que els drets de les nacions no són altra cosa que els drets humans, considerats en aquest específic nivell de la vida comunitària.

En el discurs davant les Nacions Unides, el 5 d’octubre de 1995, el papa Joan Pau II digué: “Els hòmens resten lligats necessàriament d’una manera més intensa a grups humans concrets; primer de tot, la família, després els distints grups de pertinença, fins arribar al conjunt del respectiu grup etnicocultural, que no per casualitat, indicat amb el terme de nació, evoca el “nàixer”, mentre que indicat amb el tema pàtria, evoca la realitat de la pròpia família”. I el papa feia notar “l’anhel de llibertat dels pobles, com un dels signes dels temps”. I encara afirmava que en casos extrems, com a Polònia, “és precisament la mateixa cultura, la que permet a una nació de sobreviure a la pèrdua de la pròpia independència política i econòmica”. I continuava així: “Cada nació té el dret a moderar la pròpia vida, segons les pròpies tradicions, excloent, naturalment, tota violació dels drets fonamentals i, particularment, l’opressió de les minories”.

Davant la situació que actualment viu Espanya, la resposta amb més sentit comú, és escoltar què vol el poble. Com ho farà la Gran Bretanya!! Aquesta hauria de ser la resposta política més intel·ligent del govern del Sr. Rajoy! Perquè per damunt de les lleis, hi ha la voluntat d’un poble, ja que les lleis són per al poble, no el poble per a les lleis!!


A més, si el papa Francesc ha dit que l’Església argentina, fa dos segles, va tindre un paper important en la independència d’aquest país americà, ¿de què ens ha de fer por una nova estructura d’Espanya?

Per altra part, el Sr. Bellver sap que en l’últim quart de segle s’han independitzat nombrosos països. ¿Quina por té el Sr. Bellver que un poble puga decidir lliurement el seu futur?

El Sr. Bellver també sap que són diversos els països que reconeixen a la seua constitució, el dret d’autodeterminació. No l‘espanyola, evidentment!! Si molt pobles han reconegut el dret d’autodeterminació (el PSOE també, en altre temps!!) ¿perquè no pot ser possible a l’Estat espanyol? O és que la constitució espanyola és un dogma? Una constitució que impedeix un poble a votar, ¿no és una constitució-presó?

En últim cas, què és més democràtic, Sr. Bellver: ¿poder votar o prohibir una votació?

dijous, 27 de febrer del 2014

La pastoral del bisbe Añoveros (LEVANTE-EMV, 24/02/2014)

El 24 de febrer de 1974, hui fa 40 anys, es va llegir a les parròquies del Bisbat de Bilbao la pastoral El cristianisme, missatge de salvació per als pobles, escrita pel seu bisbe, Antonio Añoveros. Aquesta valent pastoral del bisbe de Bilbao, estigué a punt de provocar la ruptura de relacions entre l´Estat espanyol i la Santa Seu.

La pastoral parlava, amb un to més que innocent, del dret a la normalització lingüística de l´eusquera, una llengua prohibida i perseguida a Euskadi: «El poble basc, igual que els altres pobles de l´Estat espanyol, té dret a conservar la seua pròpia identitat».

La pastoral d´Añoveros també exposava la voluntat de l´Església d´integrar-se «amb el poble fins al límit del possible» i citava aquells «que no busquen en l´Església sinó un trampolí per defendre els seus credos polítics». 

Malgrat el pretès aperturisme d´Arias Navarro i el seu discurs del 12 de febrero, el Govern entengué aquella pastoral com un atac a la unitat d´Espanya, i per això pretengué expulsar de l´Estat, el bisbe Añoveros i el seu vicari general, José Ángel Ubieta, que consideraven l´autor material de la pastoral. 

En aquell afer tan complicat, el cardenal Tarancón va tindre un paper determinant en la defensa del bisbe de Bilbao. Tarancón s´oposava a l´eixida d´Añoveros d´Epanya: «Añoveros no abandonarà l´Estat de forma voluntària, sinó només per la força i amb coneixement de la Santa Seu». 


El cardenal es va negar a col·laborar amb el Govern i reuní el Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola. Va ser Tarancón qui va redactar un text on, segons el cànon 2334, s´explicitava la pena d´excomunió, per a aquells que, «directa o indirectament impedeixen la jurisdicció eclesiàstica d´un bisbe». El cardenal valencià va tindre aquesta nota a la seua butxaca tot el diumenge 24, per tal de fer-la pública pels mitjans de comunicació, si el bisbe Añoveros era expulsat d´Espanya. Cal dir que a l´aeroport de Sondika, hi havia un avió per emportar-se el bisbe Añoveros. 

Com conta el bisbe Ramón Echarren, que va ser auxiliar de Tarancón, aquell diumenge, «durant el dinar, el cardenal va parlar amb el bisbe Añoveros», per interessar-se per ell, i per mostrar-li el seu recolzament, ja que Tarancón era un fervent defensor dels drets del bisbe de Bilbao. Si bé no estava d´acord amb la forma com s´havia donat a conèixer la pastoral, sí que ho estava pel que feia al contingut del text.

Per la seua part, el Ministeri d´Exteriors va tindre redactada una nota de ruptura de les relacions amb el Vaticà. Segons conta Echarren, «va ser Franco qui amb un colp a la taula, manà parar les mesures punitives contra Añoveros». I és que Franco no podia concebre una ruptura del Règim amb l´Església Catòlica. 

Com m´agradaria que els quatre bisbes del País Valencià feren també una pastoral per defendre la llengua i la cultura del nostre poble, que després de més de 50 anys del Vaticà II, l´Església continua marginant.


diumenge, 23 de febrer del 2014

¿Per què els bisbes valencians no diuen res? (LEVANTE-EMV, 23/02/2014)

L’Església, llevat d’alguns casos d’intolerància com la inquisició, ha estat sempre al costat de la cultura. És per això que trobe a faltar una paraula aclaridora dels nostres bisbes a favor de la veritat, en tot l’embolic promogut pel PP, amb motiu de la definició de “valencià”, de l’AVL.

Segurament, com ja han dit altres vegades, els bisbes valencians no s’han pronunciat perquè això seria “fer política”. Com si el silenci no fora també política!!

En una entrevista que li van fer al canonge Espasa el 1979, mossèn Josep Espasa contava que “quan vaig anar a demanar-li a González Moralejo l’ús del valencià a la litúrgia, em va contestar que “eso es hacer política”. Escolta tu, va ser la meua resposta, i el prohibir l’ús del valencià no és política centralista o què?”. I és que tot és política! Per acció o per omissió!!

El canonge Espasa deia també en aquella entrevista, que el papa Joan Pau II “va dir que no era missió dels capellans fer política. D’acord, estic d’acord”, afirmava mossèn Espasa. I afegia: “Però tampoc no hi que fer política de dretes, que és la que normalment es fa”!!! Més clar, aigua!!

Sant Benet volia que els monestirs foren centres d’espiritualitat i també de cultura. Amb el llibre, la creu i l’aixada, els monestirs esdevenien lloc de fe, de treball i de cultura. Per això Montserrat sempre ha defensat la nostra llengua. En temps de dictadura, quan la llengua era perseguida, Montserrat va ser un referent en la lluita per la llibertat! Això és fer política? ¿I el silenci davant l’extermini de la nostra llengua no és fer política?

Per què els bisbes valencians no diuen una paraula de solidaritat a favor de l’AVL, per denunciar la manipulació del PP? Per què no es posen públicament al costat de la ciència filològica i de la llibertat?


El professor Joaquim Garcia Roca ens ha recordat que mossèn Espasa estava a favor de la llibertat, que “o és absoluta o no és llibertat”. Com diu Garcia Roca, “La passió per la llibertat serà un motiu permanent de la vida i de les preocupacions d’Espasa, que el va dur a distanciar-se de l’individualisme, del dirigisme i de la irresponsabilitat”. Per això, des del seu refugi de la Marina, Espasa denunciava el 1972, “el programa d’un Rector del Seminari, que invitava els seminaristes a volver a la obediencia y a la disciplina, y a renunciar a los propios criterios”!! Pel contrari, mossèn Espasa proposava “aprender a ejercer personalmente  su propia responsabilidad”!!

Exercir la pròpia responsabilitat, com desitjava el bon mossèn Espasa, és el que jo desitjaria dels bisbes valencians, per denunciar així la mentida i la manipulació que està fent el PP, pel que fa a les senyes d’identitat dels valencians!

La democràcia i la identitat nacional dels País Valencià, serien les llargues apostes dEspasa”, com diu Garcia Roca. ¿Per què el tema de la nostra llengua no és una aposta decidida i valenta dels nostres bisbes?
Que Sant Vicent faça el miracle!! Amén!!



      

El cas Añoveros (VILAWEB/ONTINYENT, 23/02/2014)

L’anomenat “cas Añoveros” va tindre lloc el 24 de febrer de 1974, demà farà 40 anys, quan a totes les parròquies del bisbat de Bilbao es llegí la pastoral que havia escrit Antonio Añoveros, on defensava el dret dels bascos a preservar la seua identitat.

Durant pràcticament 40 anys, l’Església i el Règim franquista s’havien recolzat mútuament, fent nàixer l’anomenat  nacionalcatolicisme. La jerarquia catòlica després de la  Guerra civil, qualificada pels bisbes com a  “cruzada”,  s’havia posat al costat dels sublevats contra la República. Però a   partir del Concili Vaticà II (1962-1965) amb l’aggiornamento promogut pels papes Joan XXIII i Pau VIè, l’Església espanyola va començar a separar-se del Govern de Franco. El “cas Añoveros” va ser un dels exemples que millor va il·lustrar el trencament  de l’Església i el Règim franquista.

Antonio Añoveros va nàixer a Pamplona el 13 de juny de 1909. Ordenat prevere el 1933, en el seus temps de capellà  tingué una especial preocupació pels més necessitats. El 1952 fou nomenat bisbe auxiliar de Màlaga i el 1954, de Cadis, on escrigué diverses pastorals sobre la desigualtat social. La seua proximitat amb els més desafavorits de la societat, el portà a rebutjar una subvenció per a restaurar la catedral de Cadis. Añoveros considerava que una ciutat que tenia tantes necessitats de vivendes socials, no podia dedicar tants diners a la reforma de la catedral.

El 1971 va ser nomenat bisbe de Bilbao, una diòcesi amb una notable politització, amb capellans que signaven documents contra la dictadura, o amb milers d’alumnes en les ikastoles dependents de l’Església.

El diumenge 24 de febrer de 1974, a totes les parròquies del bisbat de Bilbao es llegí la pastoral, “El cristianisme, missatge de salvació per als pobles”, redactada per Añoveros, i on demanava el reconeixement de les particularitats nacionals d’Euskadi.  En aquest text, el bisbe Añoveros deia: “El poble basc, igual que els altres pobles de l’Estat espanyol, té dret a conservar  la seua pròpia identitat, cultivant i desenvolupant el seu patrimoni espiritual, dins d’una organització sociopolítica que puga  reconèixer la seua justa llibertat”. 

S’ha de tindre en compte que la dictadura franquista havia perseguit d’una manera total les reivindicacions nacionals dels pobles, prohibint les llengües basca, catalana i gallega. El bisbe Añoveros deia encara: “L’Estat ha d’estar al servei de les persones i dels pobles i ha de respectar sincerament el pluralisme social i cultural. En les actuals circumstàncies, el poble basc té seriosos obstacles per a aquests drets. L’ús de la llengua basca, tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació, està sotmesa a notòries restriccions”.

Tot i que amb el discurs del “Espiritu del 12 de febrero” del president Arias Navarro,  el Govern franquista volia donar una imatge d’obertura, el Règim  va respondre a la pastoral d’Añoveros ordenant el seu arrest domiciliari i la seua posterior expulsió de l’Estat, argumentant que el bisbe havia atacat la unitat nacional consagrada per les “Leyes Fundamentales del Estado”. Així el 27 de febrer,  tres dies després de la lectura de la pastoral,  el cap superior de la policia de Bilbao retenia al seu domicili el bisbe Añoveros. Per la seua part, a l’aeroport de Sondica hi havia un avió preparat per expulsar  el bisbe d’Espanya.

Añoveros es va negar a abandonar Bilbao, al·legant que només ho faria per una ordre directa del papa Pau VIè, cosa que sabia que no es produiria, o bé si el Govern utilitzava la força. Va ser el cardenal Tarancon, com a president de la CEE, qui va defensar al bisbe Añoveros, amenaçant amb l’excomunió fulminant tots aquells  que participaren en l’expulsió de l’Estat del bisbe de Bilbao. De fet, una expulsió forçada del bisbe hauria violat el Concordat de 1953. Per això, anys més tard, el mateix Tarancon va declarar que ell va portar a la butxaca la nota d’excomunió, en aplicació del Cànon 2334 del Concordat, contra aquells que actuaren contra el bisbe Añoveros.

La crisi, la més greu entre l’Església i el Règim, es va solucionar després de 14 dies de negociacions, per una intervenció directa de Franco que, de cap de les maneres no volia trencar les relacions amb el Vaticà, cosa que Arias Navarro va arribar a sospesar.

Som molts els cristians valencians que estem esperant anys i anys dels quatre bisbes del País Valencià, Carles Osoro, Casimiro López, Jesús Murgui i Enric Benavent, que promoguen i recolzen la nostra llengua en tots i cadascuns dels actes de l’Església. Som molts els qui esperem dels nostres bisbes que, a exemple dels mossens Llorenç Gimeno, Josep Mª Ruix, Vicent Micó, Pere Riutort,  August Monzon, Julio Ciges, Jesús Belda, Emili Marín, Vicent Cardona, Alexandre Alapont, Vicent Sarrió... també ells, apliquen les directrius del Vaticà II pel que fa a l’ús de les llengües vernacles.

Ja l’any 1965, en finalitzar el Vaticà II, s’organitzà una campanya, on més de 20.000 valencians (Vicent Ventura, Joaquim Maldonado, Raimon,  Martí Domínguez, Manuel Broseta, Francesc Burguera, Josep Lluís Bausset, Manuel Sanchis Guarner, Matilde Salvador, Andreu Alfaro, Enric Valor, Josep Iborra, Robert Moròder, l’Ateneu Mercantil de València, el Centre Excursionista de Castelló, els Carmelites d’Onda o els Franciscans de Cocentaina) demanaven, seguint les directrius del Concili, “l’ús de la nostra llengua als actes religiosos, a la catequesi i a la predicació” Desgraciadament els valencians després del Concili  varem passar del llatí al castellà, com si aquesta fos la llengua de Nules, Xàtiva, l’Alcúdia, Borriana, Piles, Altea, Morella, Benicolet, Elx, Gandia o Vila-real!!  I hui en dia, després de  més de 50 anys de l’inici del Vaticà II, els cristians valencians encara esperem poder adreçar-nos a Déu en la llengua en la que Sant Vicent Ferrer va escriure els seus sermons, Francesc Eiximenis escrigué el Llibre dels Àngels, sor Isabel de Villena escrigué la Vita Christi, Ausiàs Marc composà el seu Càntic espiritual, o Roís de Corella escrigué Lo Cartoixà.

Quan durant  el Concili hi hagué la controvèrsia entre llatí o llengua vernacla, els partidaris de fer la litúrgia en la llengua del poble argumentaven que una Església viva, no podia tindre una llengua morta. És curiós per altra part,  que els nostres rectors facen la missa en castellà, però a l’hora de fer els avisos, ho facen en valencià. Això em recorda aquella anècdota d’un cristià dels EEUU que deia: “No hi ha una llengua tan bonica com el llatí, però el que jo entenc és l’anglès. I en l’Església, mai no em demanen diners en llatí”!!

Quan el 2009 va prendre possessió de la seu de Lleida el bisbe valencià Joan Piris, digué en l’homilia: “L’Església no pot ser propietat de ningú i ha d’estar suficientment oberta per a que tots tinguen en ella el seu lloc”. Ja seria hora que els cristians valencians, que volem adreçar-nos a Déu en la nostra llengua, també tinguem un lloc a l’Església. De fet,  només demanem allò que és normal! De la mateixa manera que a Valladolid, Burgos o Salamanca tenen la missa, la litúrgia i la catequesi en la seua llengua, els valencians volem això mateix: Tindre  la missa, la litúrgia i la catequesi en la nostra llengua. Res més que això !!  

En el quarantè aniversari de la pastoral del bisbe Añoveros, val la pena recordar la seua defensa, valenta i decidida, de la llengua i de la cultura d’Euskadi. També els cristians valencians voldríem que els nostres pastors, tal i com van fer els enyorats bisbes de Castelló, Josep Pont i Gol i Josep Mª Cases, feren el mateix que va fer el bisbe Añoveros pel que fa a la llengua, a la cultura i a la identitat del País Valencià.



dissabte, 22 de febrer del 2014

La Càtedra de Sant Pere (LEVANTE-EMV, 22/o2/2014)

Hui 22 de febrer, l’Església llatina celebra la festa de la Càtedra de Sant Pere, per commemorar el primat d’aquest Apòstol i la seua missió de confirmar la fe dels cristians.

En la Confessió de Pere a Cesarea de Felip (Mt 16:17-19) quan l’Apòstol reconegué Jesús com a Messies, Crist li va confiar el servei pastoral de guiar l’Església: “Tu eres Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meua Església”. És per això que la Càtedra de Sant Pere representa simbòlicament, la missió de Pere com a dipositari de la fe.


La paraula càtedra significava materialment el tron o la seu episcopal, però ja els Pares de l’Església l’utilitzaven particularment, com a signe de l’autoritat de la fe i de l’ensenyament atribuït als bisbes, però especialment a la Seu de Pere, a Roma. Per això, ja al segle III, Sant Cebrià escrivia: “Es dóna a Pere el Primat per a que es mostre que és una l’Església de Crist i una la càtedra”. Sant Cebrià, que defensava el primat i l’autoritat de Pere, proclamava que “Déu és u, u el Crist i una càtedra fundada sobre Pere”. També el Concili de Calcedònia (451) declarava, en rebre una carta del papa Lleó el Gran: “Pere ens ha parlat per la veu de Lleó”, ja que el papa era reconegut com a successor de l’Apòstol.

Les representacions més antigues de l’Apòstol  Pere el mostren assegut sobre una roca, per recordar-nos que ell és el fonament de l’Església, com aquell que ensenya la doctrina. Altres representacions el mostren assegut en una càtedra.

Aquest tron de fusta de carrasca va estar visible durant l’Edat Mitjana per ser venerada, primer a Santa Prisca, a l’Aventino, lloc on segons la tradició hauria viscut Pere, fins que al segle IV, el papa Sant Damas la traslladà al baptisteri del Vaticà. Finalment, al segle XVI, en edificar-se l’actual basílica, Bernini construí al fons de l’absis un gran altar barroc, que té com a imatge principal una gran càtedra de bronze, sostiguda per àngels, on hi ha l’antiga càtedra de l’Apòstol.

Si l’art ha propagat la devoció al magisteri Petrí simbolitzat en la càtedra, la litúrgia instaurà molt aviat a Roma i a les províncies de l’Imperi, la festa de la Càtedra de Sant Pere. El primer testimoni escrit que ha arribat a nosaltres és la Depositio martyrum, un calendari litúrgic romà del 336, on ja s’assenyala el 22 de febrer com el Natale Petri de Cathedra, o dia de la institució del pontificat de Pere. I com a mínim, als segles IV i V, es commemorava l’episcopat de Pere i el seu magisteri universal i, particularment, el seu episcopat com a bisbe de Roma.

Sant Agustí predicava així: “Quan celebrem el natalici de la càtedra, venerem l’episcopat de Pere”.

Aquesta festa va desaparèixer dels segles VII al X. El 1558, el papa Pau IV fixà la festa, de nou el 22 de febrer, perquè no se sap perquè s’havia traslladat al 18 de gener.


La festa de la Càtedra de Sant Pere ens porta el record del papa Francesc i del seu ministeri Petrí, com a signe de comunió i d’unitat de l’Església.      

divendres, 21 de febrer del 2014

VIVAN LAS CAENAS (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 21/02/2014)

L’actitud del PP i del CJC amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, demostra el rebuig d’aquest partit i de la justícia a la ciència!! I també el ridícul més espantós d’aquests organismes!!

El PP, atacant l’AVL (com també amb els repetidors de TV3, les emissions de Catalunya Ràdio, ACPV o l’Escola Valenciana) demostra una vegada més la prepotència i l’arrogància d’un partit hereu dels absolutistes espanyols de 1814. I és que per celebrar el segon centenari de Ferran VII, els populars valencians i el CJC tornen a actuar com van fer els seus predecessors fa dos-cents anys!

Conten les cròniques que aquest crit infame, “Vivan las caenas”, era emprat pels absolutistes espanyols, quan en tornar Ferran VII es van desenganxar els cavalls del carruatge, que van ser substituïts per hòmens del poble!!

És així com el PP vol els ciutadans valencians: lligats, desinformats, muts i analfabets!! És així com els polítics del PP volen el País: espanyolitzat de dalt a baix!! I per això han tancat RTVV, han clausurat els repetidors de TV3, estan ofegant ACPV i l’Escola Valenciana, han silenciat les emissions de Catalunya Ràdio i ara van a per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua!!

I és així com el CJC li riu les gracietes al Sr. Fabra!!! I això que el Sr. Garrido, president del CJC va dir: “El valenciano es lo que la AVL diga”!! Però ja se sap: una telefonada de Palau, i “donde dije digo......”

Tot allò que els fa nosa, el PP ho fa desaparèixer! Tot allò, i tots aquells que els porten la contrària, el PP els lleva la veu i la paraula! La política cultural del PP (per no parlar de l’econòmica!!) és de terra cremada, seguint els passos de Felip Vè i del general Franco: exterminar la llengua i la cultura del País Valencià!! Assimilar-nos en tot, a les lleis de Castella!! Impedir qualsevol possibilitat de redreçament nacional i de vertebració del País Valencià!!!

La línia d’actuació del PP, cuinada a la FAES, és ben clara: acabar amb tot allò que siga diferent a Castella!! A Catalunya és el llenguatge de la por i també l’intent del PP per liquidar la immersió lingüística! A les Illes Balears volen acabar amb la llengua i amb els mestres! Al País Valencià, on el PP és més fort, estan eliminant qualsevol iniciativa de recuperació i de normalització de la llengua!

El President Fabra i els seus Consellers, tenen l’honor d’intentar acabar amb el valencià i amb tot allò que s’aparte dels postulats del Sr. Aznar, que és qui marca l’objectiu uniformitzador de l’Estat!!

Des de la Conselleria d’Educació només fan que seguir les ordres del ministre Wert, per espanyolitzar el nostre País!! Per reduir, o millor dit, per anul·lar la consciència nacional dels valencians!!

Cada dia és més clar que el PP és el partit de “las caenas”!! El partit que va contra la ciència i la Universitat!! El PP és el partit que està obsessionat en uniformitzar l’Estat!! Un partit que no accepta la pluralitat d’allò que ells anomenen España i per això el PP vol tallar d’arrel qualsevol diversitat. No accepten ni les particularitats “regionales”!!!  El PP és un partit, que malgrat que diu que defèn la Constitució (quan els convé!!) vol acabar amb la diversitat lingüística que “consagra” la Carta Magna.
I és així com el CJC li riu les gracietes al Sr. Fabra!!! I això que el Sr. Garrido, president del CJC va dir: “El valenciano es lo que la AVL diga”!! Però ja se sap: una telefonada de Palau, i “donde dije digo......”

Tot allò que els fa nosa, el PP ho fa desaparèixer! Tot allò, i tots aquells que els porten la contrària, el PP els lleva la veu i la paraula! La política cultural del PP (per no parlar de l’econòmica!!) és de terra cremada, seguint els passos de Felip Vè i del general Franco: exterminar la llengua i la cultura del País Valencià!! Assimilar-nos en tot, a les lleis de Castella!! Impedir qualsevol possibilitat de redreçament nacional i de vertebració del País Valencià!!!

La línia d’actuació del PP, cuinada a la FAES, és ben clara: acabar amb tot allò que siga diferent a Castella!! A Catalunya és el llenguatge de la por i també l’intent del PP per liquidar la immersió lingüística! A les Illes Balears volen acabar amb la llengua i amb els mestres! Al País Valencià, on el PP és més fort, estan eliminant qualsevol iniciativa de recuperació i de normalització de la llengua!

El President Fabra i els seus Consellers, tenen l’honor d’intentar acabar amb el valencià i amb tot allò que s’aparte dels postulats del Sr. Aznar, que és qui marca l’objectiu uniformitzador de l’Estat!!

Des de la Conselleria d’Educació només fan que seguir les ordres del ministre Wert, per espanyolitzar el nostre País!! Per reduir, o millor dit, per anul·lar la consciència nacional dels valencians!!

Cada dia és més clar que el PP és el partit de “las caenas”!! El partit que va contra la ciència i la Universitat!! El PP és el partit que està obsessionat en uniformitzar l’Estat!! Un partit que no accepta la pluralitat d’allò que ells anomenen España i per això el PP vol tallar d’arrel qualsevol diversitat. No accepten ni les particularitats “regionales”!!!  El PP és un partit, que malgrat que diu que defèn la Constitució (quan els convé!!) vol acabar amb la diversitat lingüística que “consagra” la Carta Magna.

El PP és un partit que tanca tot allò que no pot manipular!! Un partit que juga amb els sentiments d’un poble! Un partit que només té per objectiu acabar amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre País! Un partit que utilitza l’engany, la mentida i la demagògia per tal d’arribar als seus objectius!!

El President Fabra i els Srs. Castellano, Ciscar i Bellver, la Sra. Català i tota la resta de dirigents del PP valencià (?) només fan el ridícul, una i una altra vegada, negant l’autoritat científica de les Universitats de tot el món!!! I el CJC s’ha cobert de glòria!!!!!!

Quan el passat 2 de febrer, al programa Salvados, el Sr. Felipe González deia que “la Unión Europea tiene terror a una secesión de Catalunya”, molt pensàvem el terror que és per  als valencians tindre un Govern a la Generalitat, que té per objectiu exterminar la nostra llengua!!  Per tot això, algú troba estrany que una bona part de catalans vulga deixar Espanya?

Quan l’any 1984 vaig vindre a Montserrat, no em va caldre canviar de llengua en passar el riu Sènia. Com tampoc li cal canviar de llengua al Sr. Rajoy quan va a Xile o a Bolívia. I això ells ho saben massa bé!!

Amb tot aquest sainet, el súmmum del ridícul ha estat quan el Sr. Ciscar ha dit, referint-se al dictamen del CJC, que “acataremos lo que digan los órganos estatutarios que nacen del Estatut d’Autonomia”!! I per què no accepten el que ha dit l’AVL, que segons l’article 7.8 de l’Estatut d’Autonomia, és la institució normativa de l’idioma valencià?

Com ha dit el bon amic Vicent Partal, “Com es concilia ser autoritat d’una cosa i no tindre l’autoritat de definir la cosa de la qual s’és autoritat?”.


El govern de la Generalitat i el CJC viuen en l’esperpent i en el ridícul!!! I això que tots ells, que són tant valencians, i que “a valencianos no nos gana nadie”, porten noms MOLT valencians: ALBERTO Fabra, SERAFÍN Castellano, JORGE Bellver, Mª JOSÉ Català, RICARDO Costa, ESTEBAN González Pons, JUAN Cotino, VICENTE Rambla, ALEJANDRO Font de Mora, JOSÉ Ciscar, FERNANDO Giner, JOSÉ Mª Chiquillo, MARITINA Hernández, CARLOS Fabra........

Com ha dit el bon amic Joan Francesc Mira, el PP només té un objectiu: “destruir d’arrel, qualsevol intent de redreçament nacional del nostre País”. Però no ho aconseguiran!!   



dimecres, 19 de febrer del 2014

Ceuta i Lampedusa (LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ, 19/02/2014)



Fins ara són quinze els immigrants que han mort a la frontera de Ceuta. Les inhumanes reixes de Ceuta i de Melilla, amb els ganivets afilats, s’han convertit en uns elements de violència, per tal d’impedir el pas dels immigrants a aquestes ciutats. Per això, el gallec Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, uns dies abans de Nadal denunciava amb valentia evangèlica, aquesta mesura del Govern espanyol: “Per favor, poseu també mines antipersona i tancs”!! També el portantveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José Mª Gil Tamayo, va criticar els ganivets d’aquestes reixes. I encara,. el bisbe emèrit de Màlaga, Ramon Buxarrais deia: “Les fronteres són les cicatrius de la història. No haurien d’existir”. I és que l’Església sempre s’ha fet solidària de tantes i tantes tragèdies que afecten els hòmens i les dones d’ahir i de hui!!



Quan el passat mes de juliol el papa Francesc anà a l’illa de Lampedusa, va qualificar de vergonya, el tracte que el món “civilitzat” dóna als immigrants, molts dels quals arriben morts a les costes d’Europa: “Qui és el responsable de la sang dels nostres germans? Hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna, hem caigut en el comportament hipòcrita”, degut a la “globalització de la indiferència”.



A les reixes de Melilla i de Ceuta, paradoxalment, és el ministre d’Interior, Joge Fernández Díaz, que es proclama als quatre vents catòlic convers, qui no té cap mena d’escrúpols en mantindre una mesura tan inhumana!!



Des de sempre, el cristianisme ha tingut la missió d’humanitzar la vida dels hòmens. I sobretot, humanitzar la vida dels més vulnerables! Com diu el teòleg basc Joseba Andoni Pagola, “Seguir Jesús és fer realitat una vida més humana”. Per això, “Jesús porta esperança a un món que no té perquè ser allò que volen els poderosos de la terra”. Com descriu molt bé Pagola, “Jesús ha revolucionat la història, perquè ell no buscava el poder que deshumanitza. Jesús sospitava del poder que anul·la la llibertat i impedeix la creativitat. Jesús humanitza la vida”.



Davant la reixa de Ceuta, i els quinze immigrants morts, i davant les pilotes de goma com a mesura “dissuasòria”, ressonen hui entre nosaltres les paraules de denúncia del papa a Lampedusa: “La cultura del benestar que ens porta a pensar en nosaltres mateixos i ens fa insensibles al crit dels oprimits”.




Quants milions d’euros es gasten en armes els països occidentals? No és immoral que l’Estat espanyol es gaste en despesa militar per al pròxim exercici, 16526,73 milions d’euros, una mitjana de 45,27 milions per dia? Si el Govern espanyol tinguera consciència, una part d’eixos diners, ¿no haurien d’anar a polítiques de desenrotllament, perquè els ciutadans dels països del Tercer món no hagueren d’emigrar? El Govern espanyol no recorda les paraules de Jesús, “era foraster i no em vau acollir?” (Mt 25:43)



Com diu el teòleg Hans Küng, “cal canviar l’ètica del poder, per l’ètica de la compassió”, és a dir, del “compatir”, de la solidaritat amb el patiment dels altres, per tal de traure’ls del seu sofriment.



El Sr. Rajoy i el Sr. Cotino s’atreviran a convidar el papa Francesc a que vinga a l’Estat espanyol? Tenint en compte que el papa és un immigrant, ¿el rebran amb pilotes de goma?





I és que hi ha una manera humana i cristiana de tractar els immigrants, i aquesta, certament, no és la del govern del PP!!! Un PP que no es perd cap processó, ni cap missa!! Però que després tracta els immigrants amb pilotes de goma!!!



I és que Jesús no estaria mai al costat del qui disparen o manen disparar, sinó que estaria al costat dels qui lluiten per unes millors condicions de vida!!




dimarts, 18 de febrer del 2014

“Vivan las caenas” (LEVANTE-EMV, 17/02/2014)

És aquest el crit i l’esperit dels absolutistes d’ara fa 200 anys, el que caracteritza el Govern de la Generalitat del País Valencià!!

Davant l’autoritat científica de les Universitats de tot el món, el PP valencià s’obstina a menysprear la ciència!! I és que l’últim atac de la Generalitat a l’AVL i a la llengua d’aquest País, està motivat, primer per la por a perdre les eleccions de l’any que ve, segon, per distraure’ns i amagar els casos de corrupció i finalment per l’esperit espanyolista d’aquest partit. Un partit que menysprea allò que diu defendre!!

I és que el passat dia 12, el Sr. José Ciscar, Vicepresident del Consell, deia, referint-se al dictamen que havia de fer el CJV, que “acataremos lo que digan los órganos estatutarios  que nacen del Estatut de Autonomia”.  Però quin cas ha fet la Generalitat a l’AVL? ¿Per què no han acatat les decisions de l’AVL? L’AVL ¿no és també, com el CJV, un dels “organos estatutarios que nacen del Estatut de Autonomia”?

I és que el Govern de la Generalitat, sense cap sentit comú ignora i menysprea el que ha determinat l’AVL!!!

Sr. Fabra: L’Académie Française no té cap autoritat per dictaminar sobre el francès? I la Real Academia Española de la Lengua, no pot dictaminar sobre el castellà? Però es veu que amb el PP, l’AVL no pot dictaminar sobre el valencià!! Algú entén aquesta absurditat?


La Generalitat ha fet el ridícul més espantós enfrontant-se a l’AVL, i negant la seua autoritat en matèria de llengua. Perquè a vore si ens entenem: segons l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia, l’AVL és la institució normativa de l’idioma valencià!!

El PP i la Generalitat han arribat al súmmum del ridícul en aquest sainet absurd! Com ha dit el bon amic Vicent Partal, “¿Com es concilia ser autoritat d’una cosa i no tindre l’autoritat de definir la cosa de la qual s’és autoritat”? Les decisions de la Generalitat en matèria de llengua són kafkianes!!!

Per altra part el PP se’n vanagloria de respectar sempre les decisions judicials!! I ¿per què no ha respectar mai les reiterades sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià, del Constitucional i del Suprem pel que fa a la unitat de la llengua? A més, ¿les resolucions del CJV estan per damunt de les del Suprem i les del Constitucional?   

El PP valencià sap massa bé que la llengua que parlem a l’Alcúdia, Manresa, Ciutadella, Alcoi o Lleida és la mateixa!! Hi ha una unitat lingüística reconeguda per 46 sentències judicials i per totes les universitats del món!!! Però encara que no estiguera reconeguda la unitat de la llengua, és evident que a mi no em cal canviar de llengua quan passe el riu Sènia! Com al Sr. Rajoy no li cal canviar de llengua quan va a Xile o a Colòmbia! La resta és ganes de prendre’ns el pèl i distraure’ns dels seus casos de corrupció!!! I també de fer el ridícul!!


dilluns, 17 de febrer del 2014

Els Sants Ciril i Metodi (LEVANTE-EMV, 14/02/2014)

Nascuts a Tessalònica el segle IX, els germans Ciril i Metodi, monjos, van sobreeixir per la seua missió evangelitzadora entre els pobles eslaus, inculturant la fe en aquesta gent.

El príncep de la Gran Moràvia, Ratislau demanà a l’emperador bizantí Miquel III, que enviara un bisbe per explicar la fe en la llengua del poble. I van ser Ciril i Metodi els qui començaren a evangelitzar els països eslaus. Ells van comprendre que no podien predicar l’Evangeli si no ho feien en la llengua del poble eslau, per la qual cosa traduïren la Bíblia i els textos eucològics, per celebrar la litúrgia.



Pel zel pastoral dels Sants Ciril i Metodi, el papa Joan Pau II, el 31 de desembre de 1980 els va proclamar patrons d’Europa, juntament amb Sant Benet.

El 2 de febrer de 1969, el papa Pau VI, en la carta apostòlica, Antiquae nobilitatis (que els bisbes valencians haurien de llegir!!) posava de manifest la importància de la traducció dels textos bíblics i litúrgics a l’antiga llengua eslava, que van dur a terme els dos germans: “Un mèrit insigne de Sant Ciril i Sant Metodi fou el d’haver iniciat la litúrgia en llengua eslava, perquè volien la participació del poble en el culte. El Concili Vaticà II, en el seu aggiornamento litúrgic i pastoral, ha disposat que el culte diví siga celebrat en la llengua pròpia de cada un dels pobles”.

Va ser Ciril qui va construir un alfabet, adaptant els sons peculiars de la llengua eslava. Però alguns dirigents eclesiàstics no van vore bé això, ja que creien que només hi havia tres llengües sagrades: l’hebreu, el grec i el llatí! Ciril i Metodi rebutjaren aquesta absurditat, amb les paraules de Jesús de predicar l’Evangeli a totes les nacions. Convençut el papa Adrià II, aprovà les traduccions eslaves de la Bíblia que havien fet els dos germans.

A la mort de Ciril, Metodi, que ja era bisbe, va tindre problemes amb eclesiàstics germànics que no s’adaptaven als costums eslaus i que, absurdament, utilitzaven el llatí, de la mateixa manera que els rectors valencians utilitzen el castellà!! Degut a aquest enfrontament, Metodi va ser empresonat i posteriorment perdonat pel papa Joan VIII.

Els germans Ciril i Metodi van ser missioners i evangelitzadors, promogueren la cultura i foren precursors de l’ecumenisme, ja que van treballar per conservar la unitat de la fe entre les Esglésies de les que procedien i les Esglésies de les terres eslaves que ells van evangelitzar.

Ciril i Metodi van defensar les característiques pròpies pel que fa a la llengua i a la cultura de les noves Esglésies, a desgrat de l’oposició. Per això el papa Joan XXIII els definí com a “dues columnes de la unitat, dos missatgers de pau”.

Joan Pau II afirmà: “Ciril i Metodi són models per a tots els missioners que han treballat per traduir en les llengües vives dels diversos pobles, la Bíblia i els textos litúrgics a fi que la paraula de Déu siga “accessible segons les formes expressives pròpies de cada civilització”.

Això ho tindran en compte els nostres bisbes? Els valencians podrem tindre la nostra llengua a la litúrgia?           

      

diumenge, 16 de febrer del 2014

La carta de la consellera M. José Català (VILAWEB/ONTINYENT, 16/02/2014)


Amb motiu de la polèmica per la definició del terme 'valencià' al DNV, la consellera M. José Català ha escrit una carta al President de l’AVL per tal que l’Acadèmia en reconsidere la formulació.

Ja sé que és perdre el temps, però ho he fet: m’he llegit la carta de la consellera i he anotat les paraules valencianes que són diferents a les paraules del català de Barcelona, per posar-ho així més difícil.

El total de paraules de la carta, sense l’encapçalament de la consellera, és de 148. I el total de paraules diferents, de la versió 'valenciana' a la versió 'catalana', en són vuit.
 
Entre aquestes paraules diferents, tenim ENVIE, en 'valencià' i ENVIO, en 'català', ESTA i AQUESTA; VOSTÉ i VOSTÈ; ATÉS i ATÈS; QUINT i CINQUÈ; INSTE i INSTO; COMPLISCA i COMPLEIXI; i finalment MODIFIQUE i MODIFIQUI.

No he comptat la paraula DIT, quan la Consellera diu 'DIT DICTAMEN', perquè segons el DNV, 'dit' és 'l’apèndix articulat en nombre de cinc o menys en què acaben les extremitats dels vertebrats, llevat dels peixos'. I és que la Consellera ha fet una mala traducció de 'Dicho dictamen', que és com en castellà ho haurà escrit, per 'Dit dictamen'!

Certament, la consellera hauria de consultar el DNV i apuntar-se a classes de valencià. ACPV, sra. consellera, fa els Cursos Carles Salvador. Li aniria molt bé. Mire: ACPV. Carrer Ferran, 12, València. Telèfon. 96 315 77 99. De res.

                                                              Consellera de Cultura?

Per tant: si de 148 paraules que té la carta, hi ha140 paraules que són exactament IGUALS en valencià i en català i només hi ha 8 paraules 'diferents', són llengües diferents, sra. consellera? Són llengües diferents, sr. Fabra? Saben que hi ha un 95% de paraules iguals?

Això mateix em va passar fa dos anys amb el discurs que el rei va fer el 24 de desembre, traduït a les 'quatre' llengües de l’Estat. Vaig vore la gran diferència que hi havia del text en valencià i els textos en eusquera, gallec i castellà, cosa que demostra que són llengües distintes. 

Però a l’hora de comparar el text del rei de les versions valenciana i catalana, vaig trobar (en la primera pàgina del discurs) que d’un total de 309 paraules, només 13 eren diferents: este i aquest; tots i tothom; eixida i sortida; exagere i exagero; hui i avui; patix i pateix; seua i seva; pense i penso; jóvens i joves; alcen i lleven; este i aquest; hui i avui; i assegure i asseguri.

D’un total de 309 paraules de la primera pàgina del discurs, només tretze eren diferents en el text en valencià i en el català! Les altres 296 paraules eren exactament iguals! Ja m’imagine la diferència de llengües que hi ha entre el valencià i el català quan comparteixen el 96% de les paraules.

Quan dues llengües com el valencià o el gallec, l’eusquera o el castellà tenen la majoria de paraules diferents, demostrem que són llengües diferents. Però quan 'dues' llengües com el valencià i el català tenen el 96% de les paraules iguals, són llengües diferents sr. Castellano?

No sé si l’alcaldessa de València, el sr. González Pons, el sr. Font de Mora, el sr. Castellano o el sr. Fabra, que neguen sistemàticament la unitat de la llengua que parlem a Maó, Vinaròs, Lleida, Elx, l’Alcúdia, Manresa, Borriana, Ciutadella, Vic o Alcoi, han denunciat la 'catalanització' que fa la casa reial de la nostra llengua, amb paraules com 'assolit', 'altres', 'termini', 'garantir' o 'vosaltres'.

O si la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, denunciaran també la casa reial per no traduir el discurs del rei en les normes que utilitzen aquestes dues entitats.   O si l’ex-conseller Font de Mora i el sr. Castellano han protestat a la casa reial per haver fet dos textos que comparteixen el 96% de les paraules i que refermen la unitat de la llengua. que el PP nega.

Si totes les universitats del món reconeixen la unitat de la llengua, encara que hi haja paraules diferents (com n’hi ha també entre el castellà de Màlaga i el de Bogotà), allò que parlem a Verdú, Vila-real, Manacor, Borriana, Santpedor i Sueca, no deu ser una mateixa llengua, sr. Fabra?

La versió 'valenciana' i la 'catalana' del discurs del rei, o la carta de la consellera, no serveix perquè comparant els dos textos, s’acabe per sempre la postura irracional i ignorant del PP, que nega allò que és obvi? 

De fet, quan un valencià de Borriana i un català de Gironella comencen a parlar, s’entenen perfectament. Amb distints accents (com el castellà de Salamanca i el de Mèxic) però s’entenen. I no és pel miracle de Pentecostès.
 
Crec que les versions valenciana i catalana del discurs del rei i la carta de la consellera, que entenem sense necessitat de traduccions ni de diccionari català-valencià, demostren un obvietat: la unitat de la llengua.

Però ja sabem que des de la Transició el PP valencià ha caigut des de fa molts anys en la demagògia i en la manipulació. Ja saben que és la mateixa llengua, però es burlen dels valencians, amb l’objectiu d’acabar amb el valencià. I és que encara que el 99,9% defensara que el sol ix per ponent i no per llevant, el sol continuaria eixint per llevant.

dijous, 13 de febrer del 2014

Els nous dictàmens del CJV (VILAWEB/ONTINYENT, 13/02/2014)


Després del dictamen que ha emès el Consell Jurídic Valencià sobre la nostra llengua, ha decidit també que:


- La Terra és un planeta pla. És una fal·làcia l’argument, dit científic, que pretén defendre la rodonesa del planeta.

- El Sol és un astre que ix per llevant i es pon per ponent. La Terra, és plana, i per tant, no es mou. És el Sol que es mou.



                     La Terra, és plana, i per tant, no es mou. És el Sol que es mou.


- A Anglaterra parlen anglès. A Nord-amèrica, nord-americà i a Austràlia, australià;  llengües diferents entre si. A Portugal parlen portuguès i al Brasil, brasiler, que també són llengües diferents. 

- A Espanya es parla espanyol i les llengües regionals que es permetem parlar en la intimitat als indígenes d’aquestes regions.

- A Colòmbia es parla colombià, a Xile, xilè i a l'Argentina, argentí. Aquestes llengües, juntament amb el mexicà,  el bolivià,  l’equatorià, el cubà i totes les altres, són llengües diferents de l’espanyol i, evidentment, diferents entre elles. Quan Colom i els conqueridors van arribar a Amèrica, allí ja parlaven les llengües actuals: colombià, argentí, mexicà, peruà....

- Neguem que la Lluna siga un satèl·lit! És un astre, com el Sol, però que canvia de forma periòdicament, i per això la veiem uns dies rodona i uns altres en forma de meló. De tant en tant perd la llum i per això eixos dies no la veiem.

- La fotosíntesi no oxigena el medi ambient. De fet, l’aire no està format per oxigen i altres gasos. L’aire està format bàsicament per ferro gasós.

- La velocitat de la llum no és de 300.000 quilòmetres per segon, sinó de 2.500. I la del so, és de 1.000 quilòmetres per segon.

- La llei de la gravetat és de 15 metres per segon al quadrat. Mai de 9,8.

- Rembrand i Caravaggio eren de Madrid. I Goethe i Shakespeare eren de Valladolid. Per la seua part, Sòcrates, Demòcrates i Aristòtil van nàixer a Toledo.
    
- La llengua espanyola es va formar 11.534 anys abans de Crist. És la llengua més antiga del món.

- Les piràmides d’Egipte es van construir a Alboraia, però ens les van furtar i les van portar a Egipte.

- El Partenó el van edificar a Sagunt, però també ens el van furtar i se l’emportaren a Grècia.

- Alexander Flèming va nàixer a Godella, però una campanya demagògica ha atribuït el seu naixement a Escòcia.

- L’art gòtic va aparèixer el segle VI i el romànic, el XVII. 

- La Llotja de València és del segle IX, i el Mercat Central del XVI.

- L’actual catedral de València és del segle IX. El Micalet va ser construït un segle més tard, el X.

- Ausiàs March, que va nàixer a València el 1.008, ja havia escrit en valencià quan la reconquesta.

- Joanot Martorell és del segle XI i també escrivia en valencià, abans que vinguera el rei Jaume I.

- Sor Isabel de Villena era, evidentment, de Villena. I la seua obra, Vita Christi, és del 674.

- El Misteri o Festa d’Elx és del segle VI i com que es canta en valencià, demostra que abans de la reconquesta ja parlàvem ací aquesta llengua.

- El monestir del Puig va ser construït el segle VII i les Torres de Serrans són de l’any 1002.

- L’església parroquial de l’Alcúdia és de 1008, la de Borriana, del 1086, la col·legiata de Xàtiva, del 901 i la de Gandia, del 988.

- La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats és del 1023.

- El riu Xúquer, que desemboca a Cullera, naix a Madrid i el Túria, a Valladolid.

- Sant Vicent Ferrer, Sant Francesc de Borja i Sant Lluís Bertran van nàixer a Valencia el mateix dia: el 6 de febrer del 851.

- El castell de Morella és del 562 i la basílica de Santa Maria, del 1021.

- El PP es va fundar a València en temps del rei D. Pelayo.

- Els Pirineus es troben a Andalusia, i Melilla i Ceuta estan a la província de Lugo.

- Castella i Lleó és una comunitat autònoma formada per les províncies de Màlaga, A Coruña, Múrcia i Sevilla. I la comunitat autònoma de Canàries està formada per Burgos, Tarragona, Lleó i Almeria.   

- La Real Academia de la Lengua no té cap autoritat per a definir el castellà ni tampoc per a fer diccionaris.

- Un litre d’aigua ocupa un metre cúbic i pesa dos quilograms.

- Els àtoms estan formats per protons i electrons, però no tenen cap neutró.

- La Taula Periòdica dels elements és falsa. Aquest CJC n'elaborarà una de nova.

- Rússia i Polònia són a Amèrica; Bolívia i Perú a Oceania; França i Itàlia es troben a l’Àfrica; el Japó i la Xina a Europa; i el Marroc i Egipte són a l’Àsia.

- Les cèl·lules eucariòtiques no tenen nucli i les procariotes sí.

- Els humans tenim 65 parelles de cromosomes a totes les cèl·lules.  

- El misteri de la Santíssima Trinitat afirma que Déu és únic, present en les dues persones, el Pare i el Fill.

- El papa Joan Pau II va nàixer a Alemanya i el papa Benet XVI a Portugal.

- El Concili de Nicea va tindre lloc l’any 100, el de Calcedònia, el 123 i el Vaticà II, el 673.

- Cada any, l’endemà de Pasqua se celebra Nadal i el dia següent, el diumenge de Rams. El dia de Cap d’Any serà sempre el 5 de febrer.

- La temperatura d’ebullició de l’aigua és 78,93 ºC. I la temperatura de fusió és de 24,3 ºC.

- L’Estat espanyol és una república presidida per José Mª Aznar.

- Els casos Gürtel, Nóos, Emarsa i Brugal, no han existit mai.

- Finalment, a partir de hui les decisions del CJV estan per damunt de les dels Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Suprem.

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT