Benvolguda amiga: no tinc el gust de conèixer-la, tot i que he seguit pels mitjans de comunicació la seua activitat política com a diputada a les Corts Valencianes. He de dir que m´he sentit identificat en moltes de les seues intervencions, sobretot en les que feien referència a la llengua i a la cultura del País Valencià.
Per això, i perquè crec que és una persona dialogant i respectuosa amb les idees dels altres, m´ha sorprès que, amb els altres europarlamentaris d´Izquierda Plural, vostè haja decidit absentar-se del Parlament Europeu amb motiu de la visita del papa Francesc el pròxim dia 25. Em dol que una persona que treballa pel diàleg i per l´entesa entre parts enfrontades, una persona que està a favor de la justícia i de la llibertat com és vostè, s´excloga d´un debat que, a ben segur, serà ric en idees. Un debat que serà (com ens té acostumats el papa) a favor de la justícia social i de la pau, i de denúncia dels opressors, de la corrupció i d´aquella economia que mata.
Vostès han dit (cosa que respecte) que la presència del papa al Parlament Europeu és "un clar atac a la necessària separació entre religió i institucions públiques" i "una ofensa a la laïcitat de milions de ciutadans".
Vostè és molt jove, però segur que sap que CCOO es van fundar als locals de moltes parròquies i que molts capellans, durant la dictadura, van acollir reunions clandestines. Fins i tot alguns van ser tancats a la presó "concordatòria" de Zamora, per les homilies a favor de la llibertat. Montserrat va acollir la tancada d´intel·lectuals amb motiu del Procés de Burgos, i va tindre un paper decisiu (amb les declaracions de l´Abat Escarré a Le Monde) en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura i a favor de la llibertat. I és per això que durant la Transició va vindre a Montserrat la Sra. Dolores Ibárruri (que obsequià l´Abat Cassià amb una icona russa) per agrair el compromís del nostre monestir per la llibertat i la democràcia.
És veritat que els cristians hem comés molts errors, però majoritàriament hem estat a favor dels Drets Humans i en la defensa dels més pobres. Recorda el capellà de Xàbia Antoni Llidó, mort per la dictadura de Pinochet pel seu compromís per la justícia? O les denúncies dels bisbes Romero, Angelelli, Agrelo o Casaldàliga?
Fa només uns dies, i davant del President Evo Morales, en l´Encontre dels Moviments Populars, el papa Francesc exigia, treball, sostre i terra, per a tothom i demanava també una reforma agrària "com a obligació moral", alhora que denunciava l´especulació financera o la desforestació.
Tots aquests casos (i molts d´altres) en els quals ha participat l´Església ¿han estat un "atac a la separació entre religió i política"? L´acció dels cristians que treballem des de tants àmbits a favor de la justícia i en contra de la pobresa, i la visita del papa al Parlament ¿són "una ofensa a la laïcitat"? Si el Dalai Lama va visitar el Parlament Europeu sense cap protesta, per què no passa el mateix amb el papa Francesc?