El dia 14 d´agost, vespra de la solemnitat de l´Assumpció de la Mare de Déu, celebrem la festa del màrtir franciscà, Maximilià Mª Kolbe.
El menut Ramon Kolbe va nàixer a Zdunska Wola, una ciutat polonesa (en aquell temps ocupada per Rússia) el 8 de gener de 1894 en una llar pobra però plena d´amor. El menut era fill de Maria Dabrowska i de Juli Kolbe, un matrimoni que pertanyia al Tercer Orde Franciscà.
El menut Ramon Kolbe va nàixer a Zdunska Wola, una ciutat polonesa (en aquell temps ocupada per Rússia) el 8 de gener de 1894 en una llar pobra però plena d´amor. El menut era fill de Maria Dabrowska i de Juli Kolbe, un matrimoni que pertanyia al Tercer Orde Franciscà.
L´octubre de 1907, el jove Kolbe ingressà als Frares Menors Conventuals de Lvov, on prengué el nom de Maximilià Mª. Tres anys més tard vestí l´hàbit franciscà, començant el noviciat el 4 de setembre de 1910. El P. Wilk ens diu que el novici Kolbe era "diligent en el compliment dels seus deures, dotat per a les matemàtiques, obedient, servicial, alegre i equilibrat".
El jove Kolbe, que era servicial, alegre i equilibrat, com que tenia bones facultats intel·lectuals, va ser enviat a Roma pel Provincial dels Franciscans, per tal de fer els estudis de Filosofia i de Teologia. Durant 7 anys, del 1912 al 1919, Kolbe va estar dedicat a l´estudi, que acabà amb dos doctorats, un en Filosofia, a la Universitat Gregoriana de Roma i un altre amb Teologia, a la Facultat de Teologia Sant Bonaventura, també a Roma.
Durant la seua etapa romana, concretament el 1917, Maximilià va fundar, per suggerència del capellà Esteve Igundi, la Milícia de la Immaculada, una associació que s´aniria estenent per tot el món. Ordenat prevere el 1918, va tornar a Polònia on va ser professor de Teologia fins el 1922 i també ensenyà Història de l´Església. Al mateix temps continuà treballant per la Milícia de la Immaculada, que anava creixent, fins al punt de fundar la Ciutat de la Immaculada, a 40 quilòmetres de Varsòvia, formada per franciscans compromesos amb l´expansió de la Milícia. Va fundar, per tal de propagar el seu apostolat marià, la revista Rycerz Niepotalanej, primer a Cracòvia i més tard a Grodno.
El 1930 va ser enviat al Japó com a missioner, on a la regió de Nagasaki, Kolbe fundà la segona Ciutat o Jardí de la Immaculada i edità una revista en japonès sobre la Mare de Déu. Va projectar crear noves missions marianes a Corea, la Xina i la Índia, però diverses dificultats li ho van impedir.
El P. Kolbe tornà a Polònia el 1936 i amb una impremta en la Ciutat de la Immaculada, aconseguí publicar un milió de revistes mensuals i 125000 exemplars d´un diari de la Milícia, per propagar la devoció a la Immaculada.
Però amb l´esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939 l´exèrcit alemany ocupà Polònia i va destruir la impremta de Kolbe. El 19 de setembre d´aquell any, Maximilià Mª i altres frares van ser detinguts i portats a diversos camps de concentració, tot i que tres mesos més tard van ser alliberats.
Amb problemes per falta d´aliments i de calefacció, a més d´una nova persecució van començar les malalties entre la població. Kolbe, per tal de millorar la vida dels seus compatriotes va crear tallers de fusteria i mecànica.
El 17 de febrer de 1941, la Gestapo va detindre Maximilià i altres 5 frares més, portant-los a la presó de Varsòvia. Posteriorment, el 28 de maig, Kolbe, amb 320 presos més, va ser deportat a Auschwitz, el "Camp de la mort", com era anomenat pels polonesos, degut a la crueltat amb que eren tractats els presos, que arribaven a morir de fam, de fred o bé a la forca, afusellats o a les cambra de gas, i on els nazis van acabar amb milions de catòlics i de jueus.
A finals de juliol de 1941 un pres es va escapar d´Auschwitz. Els nazis, per tal d´escarmentar els altres presos, van triar a l´atzar 10 homes que van ser condemnats a morir de fam, un dels quals era un pare de família. El P. Kolbe demanà voluntàriament ocupar el lloc d´aquell home per suplir la condemna imposada a aquell pare de família condemnat a morir de fam. Quan l´oficial nazi li preguntà per què ho feia, el P. Maximilà respongué: "Sóc capellà catòlic polonès. Vull ocupar el lloc del condemnat. Ell té esposa i fills".
El P. Maximilià Mª donà la vida per un desconegut, com a prova d´amor. D´aquesta manera, enmig de l´odi i de la crueltat d´Auschwitz, amb el seu gest, el P. Kolbe, mostrava que l´amor és sempre més fort que el mal. Com que tardava massa en morir de fam, el 14 d´agost de 1941, el criminal Boch li posà una injecció endovenosa d´àcid fènic, que acabà amb la vida del P. Kolbe.
El P. Kolbe, testimoni de dignitat i de caritat enmig de la barbàrie nazi, va ser beatificat el 1971 pel papa Pau Vi i canonitzat el 1982 pel papa Joan Pau II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada