El 23 d´agost celebrem la festa de Santa Rosa de Lima. Va ser en aquesta ciutat, a la llar humil i honrada de Gaspar Flores i Maria de Oliva, on va nàixer el 20 d´abril de 1586 la menuda Isabel, anomenada de sobrenom Rosa, per la seua bellesa, com canten aquests Goigs antics: "Nasquéreu en la ciutat/ de Lima sempre ditxósa,/ vostra cara tan hermósa/ aparegué al haver nat,/ que lo nom heu heretat/ de una flor tan preciosa". Ja des de menuda, va consagrar a Déu la seua virginitat, i tot i que els seus pares van voler que es casara, així podria eixir de la pobresa en què vivia, ella rebutjà el matrimoni per tal de donar-se del tot a Déu.
Al Perú colonial de finals del segle XVI i principis del XVII, Rosa va esdevenir la glòria de l´Orde de Predicadors, tal i com canten aquests altres Goigs: "La hermosa ciutat de Lima/ vós bressolà en son jardí/, Rosa, que Jesús estima,/ perquè en son cor va florir./ Flor del cel al món plantada,/ per virtut meravellosa./ Vullau ser nostra advocada,/ humil verge Santa Rosa". I també aquests altres: "De las Indias flor hermósa/ al jardí del cel plantada: Vutlláu ser nostra advocada/ humil verge, santa Rosa".
La jove sentia una doble vocació: per una part l´atreia la vida contemplativa, pel seu amor a la soledat, i per altra, el fet de poder ser ferment de l´Evangeli enmig de la societat, sense haver de viure a un convent. Va ser quan tenia 20 anys, el 1606, que Isabel entrà a la Família Dominicana com a dominica del Tercer Orde, per a viure així més plenament l´Evangeli: "Sant Domènec que plantava/ en la terra un Sant Roser,/ lo seu hàbit vos donava/ y us féu Rosa d´eixe verger/, d´essència meravellosa".
Per ajudar al sosteniment econòmic de la seua família, Rosa feia classes de música als xiquets i treballava al camp i també com a modista. Dona de pregària contemplativa, es va construir a l´hort dels seus pares una barraca, que li feia d´ermita: "En los vostres tendres anys/ en l´hort una cel·la os féreu,/ y sols per Jesús visquéreu/ fugint del món los enganys;/ Maria vostres afanys/ vos premià cariñosa".
Mentre participava assíduament a l´Eucaristia del convent de Sant Domènec de Lima, Déu anava forjant en ella una vocació de contemplativa enmig del món: "Rosa de Santa Maria/ te diràs de aquí en avant:/ la Verge os diu, y constant/ la obehíu desd´aquell dia:/ Domingo prenent per guia/ son hàbit vestíu gosósa".
Rosa, que era de caràcter comprensiu i que vivia el perdó tal i com Jesús ens ensenyà a viure´l, sabia disculpar sempre els errors dels altres i era summament sol·lícita amb els més necessitats i oprimits, per mitjà de les obres de misericòrdia. De fonda pietat per la Mare de Déu, va propagar entre els seus coneguts la devoció del Rosari: "De Domingo digna filla/ sóu per la vostra puresa,/ y la terrible austerésa/ de Catarina en vós brilla,/ del infern sóu pesadilla/ del qui eixiu victoriósa".
Dona de llargues hores de pregària, i amb un esperit de penitència, Rosa va tindre la intenció de deixar Lima i anar-se´n com a missionera, però diverses circumstàncies ho van impedir.
Rosa va morir a Lima als 31 anys, el 24 d´agost de 1617. Les seues restes es veneren a la basílica dominicana de Sant Domènec, a Lima. Va ser canonitzada pel papa Climent X el 2 d´abril de 1671. Des d´aquella data, l´Amèrica Meridional i Filipines la veneren com a patrona: "Desde´l trono celestial,/ ahont hermosa regnau,/ vostres devots consolau/ deslliurantlos de tot mal;/ en la agonia final/ assistiulos carinyosa".
Rosa va ser la primera flor de santedat d´Amèrica. Dona amant de la soledat, durant 15 anys va viure una gran aridesa espiritual, que va ser com un foc que anà purificant el seu cor.
De les poques ermites que hi ha dedicades a Santa Rosa, sobreïx la de Ludiente, a l´Alt Millars, una construcció del segle XVIII, que aquest poble ha dedicat a aquesta santa del Perú. També a Benicalap, hi ha una parròquia que té com a titular Santa Rosa de Lima: "De Jesucrist casta esposa/ en son regne coronada:/ Siaunos sempre advocada/ de América blanca rosa".
Que Santa Rosa de Lima ens ensenye a estimar més i més Jesucrist, tal i com ella el va estimar: "Es tan ardent vostre amor,/ que consumint vostra vida,/ ab lo diví Amat unida/ vostra ánima, al superior/ jardí, á exálar son olor,/ va pujar molt gloriosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada