El 24 de juny de 1917, ahir va
fer 100 anys, va tindre lloc a l’amfiteatre de la Facultat de Medicina de
Barcelona, la solemne inauguració del II Congrés de Metges de Llengua Catalana,
un esdeveniment en el qual van participar diversos metges valencians.
El Congrés va ser presidit pel
Dr. Valentí Carulla, rector de la Universitat de Barcelona, acompanyat del Sr.
Manuel Rius i Rius, alcalde de la ciutat comtal i del Dr. Josep Riera, en
representació de la Mancomunitat de Catalunya. Cal remarcar que en un lloc
preeminent hi havia el metge valencià, Faustí Barberà, del “Còs Mèdic de Valencia”, que va ser nomenat
un dels Presidents d’Honor d’aquest II Congrés.
L’acte començà amb el discurs del
president del congrés, que adreçà als
participants unes paraules que van ser un “cant
de glòria per a la nostra Catalunya; aquesta terra beneyta sembrada de
lleyaltat segons exclamà el Rei Pere III al tornar a entrar-hi venint de les
Corts de Saragoça”. El president del congrés recordà el rei Jaume II, que “instituí l’Estudi General d’Osca i l’Estudi
General de Lleida” i també el rei Martí l’Humà, que “reorganitzà l’Estudi o Escola de Medecina de Barcelona”. Igualment
va fer memòria d’Arnau de Vilanova, “físic
de Jaume I”. El president del congrés donà la benvinguda als congressistes
“de Valencia, d’Aragó i de Mallorca”,
que “n’han vingut un bon contingent”
i als qual els acollia “al cor de la casa
llur”, amb una expressió ben cordial:
“¡Benvinguts!”.
També van adreçar una salutació als
assistents l’alcalde de Barcelona, el Sr. Manuel Rius i el Sr. Bassols en nom
de la Mancomunitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Entre els congressistes
valencians, a més del Dr. Faustí Barberà, cal mencionar la presència de Rafel
Colvée, domiciliat al carrer de la Mar, 78 de València, Antoni Garcia i Romero,
de la ciutat de Requena, Rafael Tutó i Morell, que vivia a la plaça de Santa
Caterina, 10, del Cap i Casal, Pau Colvée i Reig, que tenia el seu domicili al
carrer Príncep Alfonso, 16, de València, Jaume Torrents i Roig, Josep Wieden
Portillo, de la plaça Castelar 20 de València, Rodríguez Fornos i Joan Pesset.
A més, també hi va participar l’Institut Mèdic Valencià i el Col·legi de Farmacèutics
de València i el Dr. Manuel Corachan, nascut a Xiva, però que des de la seua
infantesa vivia a Barcelona.
Cal dir que alguns dels metges
valencians van intervindre activament en aquest congrés, amb la presentació de
diverses ponències. Així, el Dr. Faustí Barberà presentà les ponències: “Defengamse de la lepra”, “Lo tractament pedagògic dels sord-muts”
i “Profilaxi de la tuberculosi”.
Pau Colvée presentà la ponència:
“Bacterioteràpia en les neuràlgies i
neuritis” i el seu germà Rafel: “Tractament
de les bronquitis cròniques per a una vacuna mixta”. El Dr. Manuel Corachan
intervingué en el congrés amb la ponència: “Contribució
a l’estudi del tractament incruent de les fràctures dels óssos llarcs”. Pel
que fa a Antoni Garcia Romero, la seua ponència va ser: “Resultats clínics de la bacterioteràpia en les bronquitis cròniques”.
Finalment Josep Wieden presentà les ponències: “Esclerotimía ab externo del Dr. Foroni, de Gènova, modificacions en
l’instrumental i indicacions i aventatges d’aquesta intervenció en algunes
afeccions de l’ull” i també: “Operació
de la catarata”.
Aquest II Congrés de Metges de
Llengua Catalana va estar organitzat per la Mancomunitat de Catalunya, les
Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i per l’Ajuntament de la
ciutat comtal.
Cal mencionar que quatre anys
abans ja s’havia celebrat el I congrés, que va tindre lloc el 1913 a Barcelona. També va
ser a la ciutat comtal on tingué lloc el II congrés, ara fa 100 anys. El tercer
va tenir lloc a Tarragona el 1919 i el IV, el 1921 a Girona. Posteriorment
els congressos es van fer a Lleida el 1923, a Barcelona el 1930, a Palma de Mallorca
el 1932, a
Barcelona el 1934 i a Perpinyà el 1936. El 1938 no es va poder fer el congrés
com corresponia, ni a València, com s’havia decidit, degut a la guerra civil.
Va ser després del franquisme
quan es van reemprendre els congressos. Així el 1976 va tindré lloc a Perpinyà,
el 1980 a
Reus, el 1984 a
Benicàssim i a Castelló de la Plana, el 1988 a Andorra, el 1992 a Palma de Mallorca, el
1996 a
Lleida, el 2000 a
Barcelona, el 2004 a
València i el 2008 a
Girona. I serà enguany a Manresa, el 20 i el 21 d’octubre, quan tindrà lloc el
XXè congrés.
La presència dels metges
valencians en aquest congrés del qual ara celebrem el seu centenari, és un bona
prova dels lligams que, des de sempre, hi ha hagut entre valencians i catalans.