8 d'agort: Sant Domènec de Guzman (08/08/2015)

El dia 8 d´agost l´Església celebra la festa de Sant Domènec de Guzman, nascut a Caleruega el 1170 i mort a Bolonya el 1221. Els seus pares van viure amb fama de santedat. Així son pare, Fèlix de Guzman és reconegut com a Venerable i sa mare, Joan d´Aza, és venerada com a Beata. Van ser els seus pares qui van proporcionar a Domènec una bona formació, ja que de menut l´enviaren a estudiar a Gumiel de Izán, amb un familiar que era arxiprest.

Fundador de l´Orde dels Predicadors, dels 14 als 21 anys, Domènec, va estudiar a l´Estudi General de Palència, Humanitats, Filosofia i Teologia. Canonge de la catedral d´Osma, commogut per la indigència dels pobres i ple de compassió pels més necessitats, Domènec determinà reparar la misèria dels qui passaven fam, i així va vendre els seus llibres de pergamí (amb les anotacions i els resums que ell feia) davant la pobresa de la població, i donar els diners de la venda als pobres: "Com podré estudiar en pells mortes, quan en carn viva els meus germans moren de fam?" es digué Sant Domènec.

Va ser el 1194 quan Domènec fou ordenat prevere i el 1205, passant pel Llenguadoc, va conèixer l´heretgia dels càtars. Un any després s´instal·là en aquesta terra per predicar l´Evangeli. Per combatre aquesta heretgia, Domènec, que va demanar a Déu la gràcia de la caritat i que rebutjava la violència, només utilitzava les armes del bon exemple i la predicació, com canten aquests Goigs antics: "La doctrina que ensenyaveu,/ obraveu perfectament,/ y ab lo zel que predicaveu/ convertireu molta gent;/ curant tota malaltia,/ febres, frets y altres dolors/ Puix lo mon en vos confia,/ ohiu llurs sospirs y plors:/ Sant Domingo Llum y guia/ dels Frares Predicadors".

El 1215, enguany fa 800 anys, a Tolosa de Llenguadoc, Domènec establí la primera casa de l´Orde dels Predicadors. Com que al principi l´Orde tenia caràcter diocesà, i Domènec volia que els Frares Predicadors s´estengueren per tot el món, va demanar aquesta prerrogativa al papa Innocenci III. Per això a finals del mateix any anà a Roma per demanar l´aprovació de l´Orde. Finalment, el 22 de desembre de 1216 el papa Honori III, per mitjà de la butla "Religiosam vitam", confirmà l´Orde i aprovà la Regla dels Frares Predicadors. En la Regla hi ha dos elements essencials: l´estat canonical i la predicació, que són com els senyals d´identitat dels Frares Predicadors. És per això que Domènec va ser anomenat "el Mestre de la Predicació". Una altra innovació que va introduir Domènec, va ser l´obligatorietat de l´estudi i per això enviava els seus frares a les universitats, perquè la predicació fóra més eficaç. Així, els frares es van fer presents en els dos centres universitaris més importants del moment a l´Occident: París i Bolonya.

El 1219 Domènec encarregà al beat Miquel de Fabra la fundació de convents a la Corona d´Aragó. El mateix Miquel de Fabra "mantingué contactes amb el rei Jaume I, que el va nomenar el seu predicador i confessor", com ha dit el P. Alfonso Esponera, historiador dominic.
Sant Domènec de Guzman va morir el divendres 6 d´agost de 1221, festa de la Transfiguració del Senyor. Domènec va deixar com a herència als seus frares, tres tresors: "Tingueu caritat, conserveu la humilitat i posseïu la pobresa voluntària". Sant Domènec va ser canonitzat pel papa Gregori IXè el 1234.

El 1239, el beat Miquel de Fabra, fundà el convent de predicadors de València, per evangelitzar la nostra terra. La primera pedra del convent, fou col·locada pel mateix rei Jaume I, el 14 d´abril de 1239. En aquest convent, que l´exèrcit (i l´Estat) faria bé de tornar als dominics, visqueren, anys més tard Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Bertran.

Amb molt d´encert, els convents dels predicadors de València i de Xàtiva, a finals del XIII i principi del XIV, van tindre escoles de llengües orientals, les anomenades Studia linguarum, degut a la preocupació per preparar els missioners dominics en la llengua, la cultura i les tradicions dels països orientals on eren enviats. Aquestes escoles van ser impulsades, en bona part, per Sant Ramon de Penyafort, durant els anys que estigué al front dels dominics. Com és de sentit comú, els predicadors que anaven a l´Orient aprenien àrab i hebreu i la cultura, sobretot filosòfica, dels països on eren enviats a predicar.

Pense que si els bisbes i els preveres del País Valencià, i també les religioses dels col·legis valencians seguiren l´exemple de les escoles de llengües orientals que van impulsar els Dominics, aprenent i predicant en valencià, farien possible la inculturació de l´Església en la nostra llengua.

Els frares de l´Orde dels Predicadors són presents a la nostra terra, a València (al carrer Ciril Amorós i al Pouet de Sant Vicent) i a Torrent. També les monges dominiques tenen una llarga història al nostre País, amb convents a Paterna (1491), Xàtiva (1520), Oriola (1602), Borriana i Torrent i també al convent de la Santíssima Trinitat d´Oriola, presents en aquesta ciutat des de 1602.

Que Sant Domènec de Guzman, a qui està dedicada l´església de Vilamalur, i l´ermita que hi ha a 12 quilòmetres de Vallibona, i que és el patró de Xaló, a la Vall de Pop, ens ajude a portar l´Evangeli a la nostra societat, per tal de ser missatgers del Regne: "Ab gran goig i alegria/ cantarem vostres llahors:/ Sant Domingo llum y guia/ dels Frares Predicadors".