El 20 d´agost l´Església celebra la festa de Sant Bernat, nascut en 1090 a Fontaines, al si d´una família de la noblesa de la Borgonya. Bernat no va seguir ni la carrera militar, ni l´eclesiàstica, ni la universitària. Però el 1113, Bernat amb una colla d´amics entrà al monestir de Cister, fundat el 1098 per un grup de monjos que havien deixat la comunitat benedictina de Molesmes, a la recerca d´una més gran simplicitat en la vida monàstica, com canten aquests Goigs: "De Cister sou esperança,/ hi porteu vostre ramat,/ doneu a tothom fermança,/ a l´Orde prosperitat". Al cap de dos anys li encomanaren la fundació d´un nou monestir, a Claravall i de ser-ne l´abat.
El Cister es caracteritza per l´austeritat i la senzillesa dels monestirs, fins i tot en l´arquitectura. Com a abat, Bernat es va preocupar de la vida espiritual dels monjos a través dels seus sermons, sentències, tractats i de les 547 cartes que conservem d´ell. La seua famosa Apologia, de 1125, on entra en discussió sobre l´observança entre els monjos de Cluny i els cistercencs, fan de Sant Bernat un mestre i un apòstol de la vida monàstica. Per a Sant Bernat, l´ideal monàstic de l´Orde "és humilitat, pobresa voluntària, obediència, pau, goig en l´Esperit Sant", així com també "estimar el silenci, la pregària, el treball manual i sobretot, seguir el camí més excel·lent, que és l´amor". Per això Bernat reclamava amb decisió, la necessitat d´una vida sòbria i moderada, tant a taula com en els vestits i en la construcció dels monestirs.
Com a abat, Bernat era sol·lícit amb els seus monjos, tal com ell recomanava als bisbes: "Heu de ser mares dels vostres súbdits i no senyors. Procureu que vos estimen, no que vos tinguen por: quan calga recórrer a la severitat, que siga paternal, no tirànica. Mostreu-vos com a mares, encoratjant; com a pares, corregint. Sigueu mansos, mostreu-vos entranyables".
Durant el segle XII, l´empremta de Sant Bernat la trobem per tot Europa: "Brillant vostra ensenyança/ pels monjos i dignitats/ doneu a tothom temprança/ afrontant les malvestats". Papes, reis, bisbes i laics volien aconsellar-se amb ell. Va participar en el Concili de Troyes (1128) en l´aprovació de la Regla dels Templers, per protegir els pelegrins a Terra Santa. També va ser decisiva la seua actuació en el Concili d´Étampes (1130) per acabar amb el cisma d´Anaclet, que dividia la cristiandat. Més controvertida, encara que explicable en la seua època, va ser la predicació de la segona Croada, en defensa de Jerusalem.
Bernat morí als 63 anys, el 20 d´agost de 1153, a Claravall: "Hui és vostra mudança/ cap al Pare Creador/, sens títols d´honorança/ sols de fe sou forjador./ Si el nostre cos s´ajoca/ sigueu nostre advocat:/ Protegiu qui us invoca/ lloat Pare Sant Bernat". A la seua mort, hi havia més de 160 monestirs que depenien o procedien de l´abadia de Claravall, i ell mateix havia fundat 18 cenobis.
Entre els monestirs cistercencs més importants al nostre País hi havia la Saïdia, Benifassà, fundat per monjos de Poblet el 1233 i la Valldigna, de 1298, fundats amb amb monjos de Santes Creus. En l´actualitat és a Montan que Sant Bernat té dedicada una església.
L´exemple de Sant Bernat, canonitzat el 1174, perdura entre nosaltres com a mestre de pregària, servidor de la pau i profeta i reformador de la vida monàstica.
Bernat, que ha estat anomenat "la consciència" de l´Església del seu temps, va ser un monjo i un teòleg tradicional en la doctrina i alhora, modern i creatiu en la manera d´afrontar els problemes de la seua època.
Que Sant Bernat, gran devot de la Mare de Déu, ens ajude a vore en Santa Maria, l´estrel·la que ens il·lumina en el camí de la fe: "Maria amb confiança,/ freturós d´amor diví,/ perquè siga l´aliança/ amb Ell que ens redimí:/ Un únic Déu com roca/ rebem la diversitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada