L´1 de gener, dia de Cap d´Any, durant la Trobada Europea de Taizé celebrada a Praga, el Germà Alois Loeser, Prior d´aquesta comunitat, va fer saber que la pròxima Trobada, a finals d´aquest any 2015, tindrà lloc a València. Serà per tant la primera vegada que la capital del País Valencià que acollirà milers de jóvens de tot Europa, en un encontre de pregària i de fraternitat.
La comunitat de Taizé, integrada per uns 100 membres, catòlics i protestants, és un signe de reconciliació al si de l´Església i del nostre món. Aquesta comunitat té els seus orígens el 1940, quan el Germà Roger Schutz deixà Suïssa, el seu país i s´establí al poble de Taizé, a França. En aquesta vila el Germà Roger, enmig d´un ambient bèl·lic, degut a la II Guerra Mundial, començà a acollir a la casa on vivia, els refugiats que escapaven del camp de batalla. Pel risc que corria, degut al seu compromís amb els desertors, el G. Roger hagué d´abandonar temporalment Taizé i tornà a Suïssa, concretament a Ginebra, on començà una vida de comunitat amb altres jóvens, fins que el 1944 tornà amb els seus companys a Taizé.
Poquet a poquet, aquella senzilla comunitat va anar creixent i el dia de Pasqua de 1949, set d´aquells germans es van comprometre a viure en el celibat i a compartir els béns materials en una vida senzilla de pregària i d´acolliment.
Durant l´hivern de 1952, el Germà Roger va escriure la Regla de Taizé, que dóna vida a aquesta comunitat, una comunitat que és signe de comunió, d´esperança i de reconciliació.
Els germans de Taizé viuen del seu treball i no accepten cap donació. A més, les herències que poden rebre, les donen a la gent necessitada. Alguns dels membres de Taizé s´han traslladat a diversos països d´Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina, els més desafavorits, per tal de formar xicotetes comunitats que siguen, enmig de la pobresa i de la marginació, llavors de pau i de fraternitat. D´aquesta manera els germans comparteixen les condicions de vida d´allà on es troben, especialment al costat dels més pobres, esdevenint així paràbola de l´amor de Déu.
Amb el pas dels anys, la comunitat de Taizé va anar acollint els jóvens que, de tots els països del món, anaven arribant, per tal de compartir durant uns dies, la pregària i la vida dels germans d´aquesta comunitat.
Taizé, ja des dels seus orígens, ha esdevingut una comunitat ecumènica, on és possible viure l´amor fratern, el perdó i la joia de sentir-se germans els uns dels altres. A Taizé es fa l´experiència, amb el cant i la vida senzilla, de descobrir Déu en els altres. I també de viure la pau que naix de la bondat del cor. És per la seua trajectòria a favor de la unitat de l´Església, que aquesta comunitat ha rebut el reconeixement del papa Joan Pau II, dels últims tres arquebisbes de Canterbury i de diversos Metropolites Ortodoxos i bisbes luterans.
En els Encontres o Trobades Internacionals Europees, que des del 1978 organitzen els germans de la Comunitat de Taizé en una ciutat europea diferent, són milers de jóvens que, del 29 de desembre a l´1 de gener, es reuneixen per pregar i per compartir la vida d´aquelles famílies que els acullen. I sobretot per fer l´experiència d´una fe compartida que naix de la Pasqua.
Com deia el Germà Roger, que morí assassinat el 16 d´agost de 2005, la comunitat de Taizé és el lloc "on la bondat del cor i la simplicitat estan al centre de tot".
En aquest 2015, que celebrem el 75è aniversari de l´inici de Taizé i també el centenari del naixement del Germà Roger, la Trobada Internacional a València, serà una ocasió de viure l´experiència de la comunió, de la fraternitat i de la reconciliació.
Com deia el papa Francesc als jóvens reunits a Praga en aquesta última Trobada, "heu de ser la sal del món que necessita redescobrir el sabor de Déu", per així ser testimonis de comunió i d´esperança enmig del nostre món.
Els milers de jóvens que a finals d´any vindran a València a aquesta Trobada, podran cantar i pregar en la llengua de Sant Vicent Ferrer? Faran l´experiència ecumènica de la diversitat de llengües, com a expressió del Pentecostès de l´Església? L´arquebisbat de València inclourà el valencià a les celebracions (com sí que s´inclou a Taizé mateix) en el cant litúrgic? O bé l´Església Valenciana oblidarà una vegada més la llengua d´Ausiàs March i de Sor Isabel de Villena?
Espere que la Trobada de Taizé a València, a finals d´aquest 2015, siga un estímul per tal que l´Església Valenciana puga reconciliar-se amb la nostra llengua i amb la nostra cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada