Hui dia 14 de gener
l´Església celebra la festa de Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València
entre els anys 1568 i 1611.
Joan de Ribera va nàixer a Sevilla el 27 de desembre de 1532, al si d´una
família de l´alta noblesa. Orfe de menut, va estudiar a la Universitat de
Salamanca, centre de gran prestigi, d´on arribà a ser catedràtic.
El papa Pius IV va nomenar Joan de Ribera arquebisbe de Badajoz, quan el
jove encara no tenia 30 anys. En aquesta diòcesi va aplicar els decrets del
Concili de Trento i fou prolífic orador, de tal manera que la gent acudia a
escoltar els seus sermons amb l´expressió: "anem a escoltar
l´apòstol". Home preocupat pels més necessitats, en dues ocasions va
vendre la seua vaixella de plata, repartint els diners aconseguits en la venda
per a comprar sacs de blat per als pobres. En ser anomenat arquebisbe de
València, repartí tot el que tenia entre la gent necessitada.
Amb 36 anys arribà a l´arquebisbat de València, i tot i que era jove en
edat, ja era un pastor experimentat, bisbe virtuós i prudent i sant en
doctrina. La seua jornada estava dividida entre la pregària i l´estudi i la
preparació dels sermons. Vestia humilment i vivia amb pobresa. També a
l´arquebisbat valencià va aplicar els decrets del Concili de Trento. 91 volums
recullen les 2715 visites pastorals que el Patriarca Joan de Ribera va
realitzar a les parròquies valencianes entre 1569 i 1610. També va celebrar 7
sínodes. Va ser el rei Felip III qui va nomenar Joan de Ribera Virrei del Regne
de València i capità general. A València fundà el Col·legi Seminari del Corpus
Christi per a la formació del clergat.
Joan de Ribera, arquebisbe de València i Patriarca d´Antioquia va morir el 6 de
gener de 1611. Va ser canonitzat pel papa Joan XXIII el 12 de juny de 1960.
El punt més controvertit de Sant Joan de Ribera com a Virrei, és el paper
que va tindre en l´expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609. Mentre
que el professor Josep Puig Montada fa recaure en Joan de Ribera (juntament amb
el Duc de Lerma) la responsabilitat de l´expulsió dels moriscos, el prevere
Miguel Ángel Bondia exculpa l´arquebisbe Ribera d´aquest afer.
Josep Puig destaca que els moriscos eren importants per a la subsistència
dels Regnes de València a Aragó i a Catalunya, i per tant la seua expulsió va
ser una catàstrofe econòmica. Amb l´animadversió del cristians vells respecte
als moriscos, el rei Felip III, influenciat pel Patriarca Ribera i el Duc de
Lerma hauria decretat l´expulsió dels moriscos.
Per la seua part, el prevere Miguel Ángel Buendia, a partir de les cartes
que ha estudiat, y que ha donat lloc al seu treball, "Un santo, político y
pastor en el siglo XVI. Juan de Ribera", exculpa el Patriarca de
l´expulsió dels 100000 moriscos del Regne de València. Per a Miguel Ángel
Buendia, Sant Joan de Ribera, en la seua sol·licitud pastoral, tenia cura dels
cristians vells i també dels nous. Bondia diu en el seu llibre que Joan de
Ribera va demanar al rei poder treballar amb els moriscos per vore si els podia
convertir. I que en últim terme, el seu poder com a Virrei estava
"determinat per allò que Felip III li manava". Per això no va tindre
altre remei que acatar la decisió reial en l´expulsió dels moriscos. Si bé la
tesi oficial, segons Buendia, diu que Joan de Ribera va ser "el culpable
de tot, les cartes rescatades ens diuen que no va ser així". Amb tot,
l´expulsió "li va crear mala consciència a l´arquebisbe valencià i es va
sentir dolgut per haver arribat a eixa situació".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada