El dia 5 de gener celebrem l´aniversari de la mort, i per tant, la festa de Sant Simeó l´Estilita, un monjo que, com a ermità va viure a dalt d´una columna.
Va ser al segle V, al desert de Síria, quan van sobreeixir els monjos anomenats estilites, pel fet que vivien a dalt d´una columna. El més conegut i venerat d´aquests monjos anacoretes va ser Sant Simeó l´Estilita, anomenat també Simeó el Gran, nascut a la Síria bizantina, concretament a Cilícia, sobre l´any 390.
Ja el bisbe Teodoret de Cir anomenà Simeó, "la gran meravella de l´univers", i degut a la seua santedat de vida, en les inscripcions d´alguns relleus que feien referència a aquest monjo, hi ha escrit: "Altre Crist", per la seua identificació i el seu seguiment de Jesús.
De jove, un dia Simeó va sentir a l´església que un monjo proclamava l´Evangeli de les benaurances. En preguntar-li Simeó què havia de fer per tal d´arribar ell mateix a la benaurança, el monjo li digué que ho deixara tot i que se n´anara a viure com a ermità.
Després d´un temps de vida solitària en una cabana, Simeó s´establí a Telanisos, on visqué en la sobrietat, l´austeritat i la pregària, cosa que va atraure molts curiosos. Per tal d´evitar ser el centre de la de la mirada curiosa, Simeó se n´anà a viure a dalt d´una muntanya, que a partir d´aquell moment va ser coneguda com la "muntanya de Simeó". Allí va trobar una columna de 3 metres d´alta, dalt de la qual s´instal·là. Després va passar a una altra columna encara més alta, de 6 metres, i finalment a una tercera i última, de 18 metres, on visqué fins a la seua mort.
Simeó, en compte d´abandonar el món en sentit horitzontal, com havien fet els monjos del desert, ho feu en sentit vertical, instal·lant-se així dalt d´una columna. Dret, suportant el fred i la calor, la pluja i el vent, Simeó, amb la seua predicació, atreia (segons contava Teodoret de Cir) una riuada de gent procedent no solament de Síria, Pèrsia i Armènia, sinó fins i tot de la Gàl·lia, Hispània, Itàlia i Bretanya, hòmens i dones que demanaven el baptisme i per tant la conversió.
Simeó a dalt de la columna pregava i predicava, atenia la gent, rebia prínceps, aconsellava reis i intervenia en els afers de l´Església. Simeó va ser com una flama que il·luminà aquells que, a les fosques, volien tornar a la fe o descobrir-la, per viure així l´Evangeli. Amb la seua paraula, Simeó va atraure a la fe els pagans, els jueus i tots els qui s´havien apartat de l´Església.
Simeó l´Estilita va morir el 5 de gener de 459 i de seguida el poble, per aclamació, el va considerar sant. El seu cos va ser portat a Antioquia, on fou rebut per una gran multitud. Més tard l´emperador Lleó I va traslladat les seues despulles a Constantinoble.
La columna on vivia Simeó no era només això. Hi havia una base i a dalt de la columna hi havia una plataforma ampla, amb una barana, per tal d´evitar la caiguda d´aquest monjo durant el son de la nit.
Amb la posició elevada a dalt de la columna, els monjos expressaven el seu desig de trobar Déu, i alhora ser també mitjancers entre Déu i els hòmens. El seu testimoniatge de pregària, dejuni i sobrietat de vida, va fer que molta gent redescobrira la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada