dijous, 8 de gener del 2015

La Diòcesi de Tortosa (LEVANTE-EMV, desembre de 2014)

Amb data de 9 de novembre, i en aquestes mateixes pàgines, Levante-EMV ens informava del futur de les parròquies valencianes de la Diòcesi de Tortosa en una Catalunya independent.
Cal dir que aquest bisbat, amb zones a Catalunya i al País Valencià, té el seu origen, com a mínim, en el segle IV, molt abans de les províncies i evidentment, de les comunitats autònomes.
En l’actualitat, la Diòcesi de Tortosa comprèn, pel que fa als pobles valencians, part de les comarques de l’Alt Maestrat i dels Ports i tots els del Baix Maestrat. I dic en l’actualitat, perquè abans de l’última remodelació, aquesta diòcesi arribava pel sud fins a la Plana Baixa. De fet, el seminarista Vicent Enrique i Tarancon va estudiar al Seminari de Tortosa, perquè aquest bisbat incloïa Borriana. Va ser amb el papa Joan XXIII, que el decret de 31 de maig de 1960, de la Sagrada Congregació Consistorial De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, desmembrava del territori del bisbat de Tortosa les parròquies dels Arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló, Llucena i Albocàsser, a excepció de Catí, per així quedar agregades al bisbat de Sogorb-Castelló.
El Concili Vaticà II, per mitjà del decret Christus Dominus, aprovat el 28 d’octubre de 1964 amb 2319 vots a favor i només 2 negatius i 1 nul, definí la diòcesi com aquella “porció del Poble de Déu confiada al bisbe i reunida per ell en l’Esperit Sant”, com a “Església particular”. Dins del capítol II d’aquest decret, que tracta dels bisbes en relació a les Esglésies particulars o diòcesis, els números 22 i 23 expliciten el tema de la revisió de les circumscripció de les diòcesis i de les normes a observar. Concretament, el número 22 demana “prudència a la revisió” dels bisbats, bé si s’ha de dividir o desmembrar, o bé si s’han de canviar els seus límits, unint-lo a d’altres diòcesis. I l’apartat 23, tot i que diu que es pot atendre als límits de les circumscripcions civils, recomana pel que fa a la revisió dels límits d’un bisbat, “salvaguardar abans que res la unitat orgànica de cada diòcesi”.  
Crec que la independència de Catalunya no té perquè canviar els límits de la diòcesi de Tortosa pel que fa als pobles valencians que estan en aquest bisbat. Encara que en països diferents (Catalunya i Espanya) el bisbat de Tortosa no hauria de modificar els seus límits actuals. Una prova d’això és el bisbat de la Seu d’Urgell, que inclou un país independent com Andorra, unit al territori de la zona de la diòcesi d’Urgell corresponent a Catalunya. També hi ha altres casos similars, en els quals una zona del territori d’una comunitat autònoma està al bisbat d’una altra comunitat. Així passa per exemple al santuari de Guadalupe, que administrativament pertany a Extremadura, tot i que eclesiàsticament és de l’arquebisbat de Toledo.  
I si bé moltes diòcesis s’han adaptat als límits provincials, no sempre passa això, com és el cas de Vic, dins de la província de Barcelona o Ciudad Rodrigo, a Salamanca. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT