Amb data de 9 de
novembre, i en aquestes mateixes pàgines, Levante-EMV ens informava del futur
de les parròquies valencianes de la
Diòcesi de Tortosa en una Catalunya independent.
Cal dir que aquest
bisbat, amb zones a Catalunya i al País Valencià, té el seu origen, com a
mínim, en el segle IV, molt abans de les províncies i evidentment, de les
comunitats autònomes.
En l’actualitat, la Diòcesi de Tortosa
comprèn, pel que fa als pobles valencians, part de les comarques de l’Alt Maestrat
i dels Ports i tots els del Baix Maestrat. I dic en l’actualitat, perquè abans
de l’última remodelació, aquesta diòcesi arribava pel sud fins a la Plana Baixa. De fet, el
seminarista Vicent Enrique i Tarancon va estudiar al Seminari de Tortosa,
perquè aquest bisbat incloïa Borriana. Va ser amb el papa Joan XXIII, que el
decret de 31 de maig de 1960, de la Sagrada Congregació
Consistorial De mutatione finium
Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, desmembrava del territori
del bisbat de Tortosa les parròquies dels Arxiprestats de Nules, Vila-real,
Castelló, Llucena i Albocàsser, a excepció de Catí, per així quedar agregades
al bisbat de Sogorb-Castelló.
El Concili Vaticà
II, per mitjà del decret Christus Dominus,
aprovat el 28 d’octubre de 1964 amb 2319 vots a favor i només 2 negatius i 1
nul, definí la diòcesi com aquella “porció
del Poble de Déu confiada al bisbe i reunida per ell en l’Esperit Sant”,
com a “Església particular”. Dins del
capítol II d’aquest decret, que tracta dels bisbes en relació a les Esglésies
particulars o diòcesis, els números 22 i 23 expliciten el tema de la revisió de
les circumscripció de les diòcesis i de les normes a observar. Concretament, el
número 22 demana “prudència a la revisió”
dels bisbats, bé si s’ha de dividir o desmembrar, o bé si s’han de canviar els
seus límits, unint-lo a d’altres diòcesis. I l’apartat 23, tot i que diu que es
pot atendre als límits de les circumscripcions civils, recomana pel que fa a la
revisió dels límits d’un bisbat, “salvaguardar
abans que res la unitat orgànica de cada diòcesi”.
Crec que la
independència de Catalunya no té perquè canviar els límits de la diòcesi de
Tortosa pel que fa als pobles valencians que estan en aquest bisbat. Encara que
en països diferents (Catalunya i Espanya) el bisbat de Tortosa no hauria de
modificar els seus límits actuals. Una prova d’això és el bisbat de la Seu d’Urgell, que inclou un
país independent com Andorra, unit al territori de la zona de la diòcesi
d’Urgell corresponent a Catalunya. També hi ha altres casos similars, en els
quals una zona del territori d’una comunitat autònoma està al bisbat d’una
altra comunitat. Així passa per exemple al santuari de Guadalupe, que
administrativament pertany a Extremadura, tot i que eclesiàsticament és de l’arquebisbat
de Toledo.
I si bé moltes
diòcesis s’han adaptat als límits provincials, no sempre passa això, com és el
cas de Vic, dins de la província de Barcelona o Ciudad Rodrigo, a Salamanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada