El dia 30 de gener l´Església celebra la festa de l´Abat Columba Marmion, nascut a Dublín l´1 d´abril de 1909. L´Abat Marmion va ser qualificat com "l´autor místic contemporani més famós del món", gràcies a la gran influència que van tindre les seues obres.
Joë Marmion va estudiar als jesuïtes de Dublín. Despert i intel·ligent, els estudis li van resultar com un joc. Van ser els anys en que l´apassionaren els últims descobriments de l´electricitat i de l´aviació.
Als 16 anys ingressà al Seminari de Clonliffe, on va fer la filosofia. La teologia la feu a Roma, al Col·legi Irlandès, per indicació de l´arquebisbe de Dublín. Marmion escrivia anys més tard : "Recorde el meu pas per Roma, com un dels temps més feliços de la meua vida. Estar a Roma és una veritable educació del cor i de l´ànima". A la seua formació bíblica, canònica i patrística, se li afegia ara, en aquell ambient de catolicitat i d´universalitat, l´obertura del seu esperit i de la seua mentalitat.
El 16 de juny de 1881 Marmion va ser ordenat prevere, i abans de tornar de nou a Irlanda va passar per l´Abadia de Montecassino, on va percebre una crida a la vida monàstica, que es va fer més forta en conèixer a Bèlgica el monestir de Maredsous.
De retorn a Irlanda va ser nomenat vicari de la parròquia de Dundrum, capellà d´una presó i posteriorment, professor de filosofia del seminari.
Però el 21 de novembre de 1886, Joë Marmion entrava al monestir de Maredsous, on va rebre el nom de Columba, un sant irlandès del segle VI. Tant l´abat Dom Wolter com el mestre de novicis, Dom Benet d´Hont, un flamenc dur i sever, no li ho van posar fàcil a Marmion, que escrigué anys més tard: "Tenia un gran desig de ser monjo. Aquest era el meu somni, el meu ideal. Però només entrar al monestir, tot s´ha tornat fosc. Estic com penjat en el buit" . Malgrat les dificultats, Marmion va perseverar i després de fer la professió solemne el 10 de febrer de 1891, el nou abat de Maredsous, el P. Hemptinne el va nomenar ajudant del mestre de novicis, ja que el seu caràcter d´irlandès joiós, podria compensar l´ambient d´aquell noviciat marcat per l´austeritat del mestre, el P. D´Hont, un tàndem que va funcionar a la perfecció.
Maredsous va fer la seua primera expansió fundant un xicotet monestir a Lovaina, Mont Caesar, que en només sis mesos passà a abadia independent. El seu primer abat, el P. Robert de Kerchove nomenà a Marmion prior, director espiritual i professor de teologia. Entre l´abat Robert i el seu prior Columba, hi va haver una bona entesa, tot i el gran contrast, fins i tot físic, que hi havia entre ells: el primer era alt, prim, auster, de figura marcadament ascètica. El segon era corpulent, alegre, ple d´una vivacitat d´esperit, disposat sempre a vore les coses des d´un punt de vista còmic. Caminant junts semblaven el dimecres de cendra i el dimarts de carnestoltes!
Per al P. Columba Marmion, la doctrina teològica i l´experiència contemplativa tenien una mateixa convergència: Jesucrist com a revelació del misteri de Déu. Marmion "era el teòleg viu més important de Bèlgica", segons digué el cardenal Mercier. Per això quan Marmion va ser escollit abat de Maredsous, els comentaris de la universitat eren: "Lovaina perd el seu millor teòleg". I és que Columba Marmion presentava magistralment, en classes o en recessos, el Nou Testament, la litúrgia, els Pares de l´Església, així com una cristologia adaptada a la vida espiritual.
El 28 de setembre de 1909, el P. Marmion va ser elegit abat de Maredsous, el seu monestir d´origen. Dom Columba, tercer abat de Maredsous, va escollir com a lema les paraules plenes de saviesa i de caritat de la Regla de Sant Benet: "Servir més que presidir" (R.B. 64,8) Aquesta va ser la tasca primordial de cara a la comunitat: configurar la vida dels monjos segons la doctrina cristocèntrica de la Regla benedictina, que més tard quedaria perfilada en la seua obra més coneguda: "Jesucrist, ideal del monjo" (1922). Altres obres de l´abat Columba Marmion van ser "Crist, vida de l´ànima" (1917) i "Jesucrist en els seus misteris" (1919).
Durant la Primera Guerra Mundial, Marmion, amb els novicis, va haver de refugiar-se als monestirs anglesos de Downside i Ramsgate, fins el 1916 que van poder tornar a Maredsous. Entre les activitats que van reprendre els monestirs benedictins de Bèlgica, sobreeixia el Moviment Litúrgic, que havia nascut del Congrés Catòlic de Malines, de l´any 1909. En la conferència, "El simbolisme en els dos Testaments", Marmion traçava un programa de renovació litúrgica, que posava en guàrdia contra una pietat perjudicial a l´esperit de la litúrgia, com era un espiritualisme exagerat i un racionalisme altiu. Per a Dom Marmion, Crist esdevenia el centre de la creació, de tal manera que aquesta visió còsmica que li proporcionava la Bíblia i la litúrgia, li donà la base de la seua doctrina. Marmion no va ser un mestre de la litúrgia, però va saber revelar magistralment la seua ànima i la vida i la doctrina que els Misteris litúrgics contenen. De fet, els seus ensenyaments van ser desenrotllats més tard pel monjo Odo Casel, per culminar en la síntesi teològico-litúrgica del Vaticà II. Marmion morí el 23 de gener de 1923.
Maredsous, amb l´abat Marmion, va irradiar la força del Moviment Litúrgic (que arribà a Montserrat) i que el Vaticà II consagrà en la Constitució Sacrosanctum Concilium uns anys més tard, i gràcies al qual l´Església va viure un nou Pentecostès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada