Va ser al castell de Penyafort, un casal senyorial a prop de Barcelona, on,
sobre el 1175 va nàixer Ramon. L´activitat pastoral de Ramon, dividida en
etapes ben diferenciades, oscil·la primer entre la seua terra natal, després a
la Itàlia universitària de Bolonya, i més tard a la Cúria Pontifícia i la Cúria
General de l´Orde de Predicadors.
Encara jove, va ingressar a la catedral de Barcelona per tal de preparar-se
al presbiterat. Mestre d´arts liberals, va ser ordenat prevere. Cap a l´any
1205, Ramon se n´anà a Bolonya, per ampliar estudis jurídics, doctorant-se en
dret canònic i civil.
Va ser a Bolonya mateix on conegué Sant Domènec de Guzman i el moviment
dels frares predicadors, que havia fundat aquest sant castellà, i per això
Ramon demanà a Berenguer de Palou, el seu bisbe, que ajudara a crear una
comunitat de frares predicadors a Barcelona.
De retorn a Catalunya, Ramon, que va ser un home de lleis, es dedicà a
l´ensenyament del dret, i així esdevingué un jurisconsult que posava pau i
justícia enmig de litigis i controvèrsies.
Quan el bisbe nomenà Ramon canonge de Barcelona, aquest visitava amb freqüència
la comunitat de predicadors. A més de dedicar-se a la pregària i a
l´ensenyament, Ramon tenia el desig d´una vida més evangèlica. Va ser per això
que amb 47 anys, el divendres sant de 1222, Ramon va renuncia a la canongia i
desitjant una vida més austera, entrà a formar part de l´Orde de Predicadors.
Preocupat per la persecució dels cristians, per part dels musulmans, Ramon,
juntament amb Pere Nolasc i el rei Jaume I, va fundar el 1223, l´Orde de la
Mercè, per rescatar els captius presoners de l´Islam. Va ser Ramon de Penyafort
qui elaborà les Constitucions de la nova família religiosa.
Per la seua part, el papa Gregori IX el va convidar a Roma, perquè
elaborara el Codi de Dret Canònic Medieval, les anomenades Decretals de Gregori
IX. Entre les obres més importants de Sant Ramon, a part de les Decretals, hi
ha un tractat sobre la penitència i una Suma Moral.
De retorn a Barcelona l´any 1238, el Capítol General dels predicadors, a
Bolonya, el va elegit Mestre de l´Orde. Ramon que visità les comunitats dels
germans, es va oposar, per amor a la humilitat, a que els frares foren
consagrats bisbes. I ell mateix renuncià a la mitres de Tarragona i de Braga.
Per la seua salut delicada, Ramon convocà el Capítol General a Bolonya el 1240,
on presentà la seua renúncia.
Ramon va fundar dos estaments per a l´evangelització dels musulmans i dels
jues, on els frares aprenien l´àrab i el jueu i va ser per Ramon, que Sant
Tomàs d´Aquino va escriure la Summa contra gentes, per formar els frares en la
tasca evangelitzadora.
El 6 de gener de 1275 Ramon va morir a Barcelona i va ser canonitzat pel
papa Climent VII, el 29 d´abril de 1601.
Sant Ramon de Penyafort, que té dedicada una parròquia a València, al
carrer Albacete, va ser confessor, amic i conseller del rei Jaume I, i és el
patró del mon de la judicatura, dels advocats, els jutges i els notaris, que el
tenen com a protector, degut al seu esperit de justícia i de rectitud.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada