La unitat dels cristians (LEVANTE-EMV, 17/01/2015)

Del 18 al 25 de gener, les diverses Esglésies Cristianes celebrem l´Octavari de pregaria per la unitat dels cristians. Són huit dies de pregària, per implorar que es faça realitat l´anhel de Jesús, expressat en l´últim sopar: "Que tots siguen u; com Vós Pare, sou en mi i jo en Vós, que ells també siguen u" (Jo 17:21)

Al llarg de la història, des d´una Església unida als inicis del cristianisme, s´han anat produint conflictes i divisions. La separació de l´imperi romà, entre l´Orient i l´Occident, va contribuir a l´allunyament de l´Església amb seu a Roma i la que tenia per seu Constantinoble. Però va ser el 1054, quan es produí de facto la divisió de l´Església indivisa, amb l´anomenat Cisma d´Orient. L´origen d´aquest Cisma va ser un conflicte doctrinal: la modificació del Credo de Nicea, que va fer d´una manera unilateral el papa Lleó IXè. Això va provocar l´excomunió mútua del representant del papa Lleó i el patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari i la divisió de l´Església.

Posteriorment, al segle XVI, amb Luter, es va produir una altra divisió al si de l´Església Catòlica Romana, amb el naixement de les Esglésies de la Reforma.

És veritat que la divisió de les Esglésies Cristianes, és una vergonya i un escàndol per al nostre món! I que són moltes les dificultats per retrobar la unitat de les Esglésies, ja que aquestes divisions responen a raons doctrinals, històriques i sociològiques.

Amb tot, el moviment ecumènic, un dels grans fruits del Vaticà II, ens ensenya que l´Església que Jesús va instituir sobre Pere i Pau i els altres Apòstols, ha de ser una, ja que com repetia el bon papa Joan XXIII, "és molt més el que ens uneix, que allò que ens separa".

Hem de fer els esforços necessaris per arribar a la unitat de les Esglésies, volguda per Jesús, oblidant i esborrant recels, malentesos i suspicàcies! Perquè és el Senyor qui renova i enforteix la vida de les Esglésies Cristianes, per conduir-les a la unitat d´una mateixa fe i d´una mateixa caritat.

Aquest octavari per la unió dels cristians, ha de ser un camí de conversió, per tal de cercar Déu en els germans i per tirar a terra els murs que encara separen les diverses Esglésies. Ha de ser també un temps de justícia, de veritat i d´alliberament. Temps de silenci atent, per escoltar la veu del desert, per acurtar les distàncies que ens separen, per obrir nous camins que facen possible el trobament amb els altres. Temps per tornar a les fonts de l´Evangeli i per entrar de nou al Jordà i així, reconèixer-nos tots, fills estimats d´un mateix Pare i germans els uns dels altres!

Aquest octavari ha de ser també temps per trobar Déu, l´autèntic Déu de Jesús i per deslliurar-nos i esborrar de la nostra vida i de les Esglésies, les caricatures que hem fet de Déu.

També ha de ser un temps de solitud i de pregària, per reconèixer Déu en els altres, trencant distàncies i construint nous camins. Temps d´encontre i de diàleg, enmig de tants desencontres i de tants paraules buides.

Temps per buscar la unitat en l´amor i en el perdó, més enllà dels murs que tots ens hem construït. Temps per deixar allò que és vell, allò que ja ha caducat, per donar nous fruits d´unitat, perquè les nostres Esglésies tinguin vida i vida en abundància.

Des dels monestirs d´Orient i d´Occident, arrelats en la tradició dels Pares del desert i en la Sagrada Escriptura, els monjos hem de fer possible un nou diàleg, basat en la fraternitat i en la vida de pregària, per tal d´arribar a la unió de tots els cristians i per ser així, testimonis d´un món nou. Els monjos hem de ser artesans de reconciliació i d´unitat al si de l´Església. 

Per això, com ens exhortava l´any passat el papa Francesc en la clausura de l´Octavari, hem de "continuar amb humilitat i confiança, en el camí cap al restabliment de la plena unitat de tots els creients en Crist".