El dia 28 de gener, l´Església celebra la festa de Sant Tomàs d´Aquino, frare de l´Orde dels dominics, que va nàixer al castell de Roccassecca, a prop de la ciutat d´Aquino, sobre el 1225: "Lo cel obra marevelles/ en lo vostre naixement/ de tres sols ab les llums belles/ relluhi lo firmament,/ figurant lo hermos esclat/ del Sol de gran resplandor".
Els seus pares, nobles, van enviar el fill, encara menut, com a oblat al monestir benedictí de Montecasssino. El 1235, Tomàs deixà l´abadia benedictina, i a Nàpols començà els estudis universitaris, entrant en contacte amb els dominics. El 1244 decidí entrar a l´Orde dels Predicadors, tot i que sa mare preferia que fóra benedictí, i que haguera arribat a abat de Montecassino.
De camí a París, dos germans seus, seguint l´orde de la mare, assaltaren l´expedició i s´emportaren Tomàs a Montesangiovanni, un castell de la família, on li exigiren que deixara els dominics: "Dels germans sou perseguit/ ab diabolica porfia/ y ls´inspira l´seu despit/ una infernal fellonia;/ Oh Thomas! Com ha provat/ Deu la vostra vocació". D´ací el conduïren al castell de Roccasecca on el van pressionar de nou, perquè abandonara l´Orde. Al final, veient que no podien amb ell, sa mare i els germans el deixaren seguir la seua vocació.
Arribat a París el 1245, Tomàs començà els estudis de Teologia. Després anà a Colònia, on arriba a ser un bon professor, i després, de nou a París, es doctorà, i arribà a ser catedràtic de Teologia. Una obra important de Tomàs és la Summa contra els pagans, que escrigué amb la idea d´establir un diàleg amb els seguidors de les religions no cristianes. Tomàs es convertí també en teòleg de la cort papal. A Viterbo començà a escriure la seua obra més coneguda, la Summa teològica. Defensor d´Aristòtil, va ser considerat sospitós d´heretgia.
Com digué Guillem de Tocco, "Fra Tomàs proposava en el seu ensenyament, problemes nous, trobava nous mètodes, introduïa raons noves". I és que l´ensenyament tradicional, transmetia el que havien dit els Pares de l´Església, inspirats en Plató. Però Tomàs, sense trancar amb la tradició, s´atrevia a pensar pel seu compte i a repensar la fe, amb categories inspirades en la filosofia aristotèlica. La novetat de Tomàs no va ser el canvi d´orientació, sinó el fet de substituir la simple lectura, per la introducció de qüestions a discutir. No es tractava de "racionalitzar" la fe, sinó de posar la raó al servici de la Paraula de Déu, que és l que suscita la fe. Per això, a un que defensava la pura obediència i l´autoritat, Tomàs li digué: "Amb l´autoritat tindràs la veritat, però te n´aniràs amb el cap buit". Així, en la Summa teològica, després de la pregunta inicial,es presenten els arguments en contra i a favor de les possibles respostes, es desenrotllen les raons que avalen l´opinió que manté l´autor, i finalment es dóna resposta a les objeccions.
Sant Tomàs va morir al monestir cistercenc de Fossanova, el 7 de març de 1274. Va ser canonitzat per Joan XXII, el 1323 i proclamat doctor de l´Església, el 1567.
Era tan gran la seua fama de teòleg, que al Concili de Trento, la Summa teològica, s´entronitzava a l´altar major, al costat de la Bíblia.
L´herència de Sant Tomàs, tingut pel "més savi dels sants i pel més sant dels savis", és encara hui molt gran en l´estudi de la teologia i per això és el patró dels filòsofs i dels teòlegs, com així canten aquests Goigs antics: "Puix per ciencia y castedat/ sou Vos Angelich Doctor/ Sant Thomas, en tot combat/ siau nostre protector".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada