El dia 10 de gener, l´Església celebra la festa de Sant Gregori de Nissa, el germà menut de Sant Basili i de Santa Macrina. Gregori va nàixer entre el 333 i el 335 i va ser educat en la fe per sa mare i també per la seua iaia materna, Macrina. Com el seu germà Basili el Gran, que va ser batejat quan tenia 26 anys, també Gregori deuria haver-se batejat d´adult.
Son pare, Basili el Vell, va donar als seus fills, a més d´una formació religiosa, una excel·lent cultura profana, un cas excepcional en les famílies cristianes d´aquells temps. Si bé Basili va estudiar a Atenes, el seu germà Gregori també va adquirir una extensa i profunda cultura grega. Després de l´escola de gramàtica, Gregori va tindre de mestre el seu germà Basili, com escrivia el propi Gregori en una de les seues cartes: "Durant algun temps he estat deixeble del meu germà".
Gregori va adquirir un gran coneixement del platonisme, de l´aristotelisme, de l´estoicisme i del neoplatonisme. La seua curiositat intel·lectual i el seu desig d´aprendre més i més, el portaren a estudiar fins i tot, medicina i metereologia.
Va contraure matrimoni i més tard el seu germà Basili l´ordenà prevere i més tard, sobre el 372, fou bisbe de Nissa i ambaixador. Va ser Basili el Gran qui envià el seu germà Gregori a Roma, per tractar diversos afers amb el papa Damas.
El 375, la política antinicena de l´emperadot Valent, va fer que Gregori fóra detingut, encara que s´escapà i s´amagà, segurament, en alguna propietat familiar. Gregori tornà a Nissa el 377. Va ser un any més tard, amb la mort de l´emperador Valent, que la situació canvià radicalment i Gregori comença a sobreeixir en el camp teològic, monàstic i eclesiàstic. Des del 379, la seua activitat intel·lectual va ser desbordant. Va ser a partir d´aleshores quan Gregori va escriure les seus grans obres, sobretot el tractat "Sobre la creació de l´home" i també el tractat "Contra Eunomi". En aquest mateix any, Gregori va intervindre en un Sínode reunit a Antioquia, i redactà el símbol o credo que reconeixia la única divinitat de les tres persones de la Santíssima Trinitat. Va ser el Concili de Constantinoble, el 381, que va reafirmar les tesis teològiques que abans havia defensat Gregori. Sembla que va ser ell qui pronuncià el discurs d´obertura.
Els pares sinodals encarregaren a Gregori el control de l´Ortodòxia a les Esglésies de Capadòcia i del Pont. Passà un temps a Jerusalem, després del qual tornà a Nissa a finals del 381.
Mestre d´espiritualitat, són famoses les seues "Homilies sobre el Càntic dels Càntics", a més d´altres obres com, "Sobre la perfecció cristiana", "Gran catequesi", "Diàleg amb Macrina" i també "La Vida de Moisès".
Gregori de Nissa va morir el 395. Segons el P. Cebrià Pifarré, monjo de Montserrat i doctor en Teologia, Sant Gregori de Nissa "és un dels més grans teòlegs especulatius i místics de l´Església grega". El seu ensenyament i la seua doctrina, van fer d´ell el representant de la fe de Nicea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada