El nom d´Hilari, sant que celebren el dia 13 de gener, vol dir
"amable" o també "somrient".
Hilari va viure enmig de la gran heretgia arriana del segle IV, una
doctrina que negava la divinitat de Jesucrist, i que Hilari va combatre amb
contundència, per tal d´afirmar que la segona persona de la Santíssima Trinitat
és Déu, igual que el Pare i l´Esperit Sant. Va ser el Concili de Nicea, el 325,
presidit per Osi de Còrdova, qui proclamà que Jesús era realment Déu. I
posteriorment va ser el Concili de Calcedonia, el 451, que proclamà la fe
recta, en afirmar les dues naturaleses (divina i humana) de Jesucrist.
Hilari va nàixer sobre el 315 a Poitiers, en el si d´un família pagana. Va
rebre dels seus pares una bona formació intel·lectual, com es veu en els seus
escrits. Així ho canten aquests Goigs antics: "De pares
nobles i rics/ vostre joiós naixement/ prest deixàreu costums inics/ dant-vos a
l´estudi atent/ sent casat molt religiós/ vostre exemple sant seria".
Hilari estudià Filosofia i Retòrica, i buscador de la veritat, la trobà en
caure a les seues mans l´Evangeli de Sant Joan, que li va donar aquelles
respostes que ell anhelava. Va ser batejat el 345 i casat i amb una filla,
també elles es van convertir al cristianisme. Va començar l´estudi de la
Sagrada Escriptura i en morir el bisbe de Poitiers, el clergat i el poble
proposaren Hilari com a nou pastor d´aquella Església: "Vostre desvetllat
valor/ Poitiers, gran poble, coneix/ i pel seu amat pastor/ vostra persona
elegeix:/ essent vós savi i gran Doctor/ gran doctrina els donaria".
Cal recordar que aquesta manera d´elegir els bisbes era la cosa més natural
entre els cristians durant els primers segles del cristianisme. Així es veu en
una de les cartes de Sant Climent de Roma, que escrivia "Els Apòstols
imposaren la norma de que els hòmens els succeïren en el ministeri, amb el
consentiment de tota la comunitat". I el papa Celestí II deia: "Ningú
no siga donat com a bisbe, a aquells que no el vulguen. Que es busque el
consentiment del clergat i del poble". Sant Cebrià, bisbe de Cartago deia
també: "Que no s´impose al poble un bisbe no desitjat". I encara,
Sant Hipòlit afirmava: "Que s´ordene com a bisbe, aquell que siguent
irreprensible, haja estat elegit per tot el poble".
D´aquesta manera, amb la participació del poble i després que la seua dona
donara el seu consentiment, Hilari va ser ordenat bisbe de Poitiers.
Com a pastor d´aquesta Església de la Gàl·lia, Hilari, que lluità contra
l´arrianisme per defendre la fe autèntica, organitzà els bisbes de la Gàl·lia
contrà el metropolità Saturni d´Arles, simpatitzant de l´heretgia arriana.
Hilari va convocar un sínode a París el 355, en el qual els bisbes francesos
decidiren apartar-se de l´arrianisme: "Aquella infernal serpent/ de la
doctrina Arriana/ estesa amb major augment/ contra la fe cristiana/ per
destruir-la fóreu vós/ a qui el gran Déu elegia".
Degut a la defensa de l´ortodòxia cristiana, els seus enemics van obtindre
de l´emperador Constanci II, fill de Constantí, un decret pel qual Hilari va
ser desterrat a l´Àsia Menor. Va viure 4 anys a Frígia, cosa que li va permetre
conèixer els autors cristians de l´Orient. A Frígia va escriure la seua obra
mestra sobre la Trinitat. Des del seu desterrament, Hilari escriví cartes i
diversos consells als seus germans bisbes, i redactà llibres per instruir els
cristians de Poitiers, d´on ell continuava essent bisbe. També escriví als
bisbes de la Gàl·lia, Germània i Bretanya, sobre les seues controvèrsies amb
els arrians. Altres obres seues són els comentaris als Psalms i a l´Evangeli
segons Sant Mateu.
Tot i que era bisbe llatí, Hilari va participar en el Concili de Selèucida,
que buscava la unió religiosa de l´Imperi amb l´arrianisme, cosa a la qual el
bisbe de Poitiers s´hi va oposar amb contundència. Per això va ser acusat de
pertorbar la pau a l´Orient. Per això Constanci II, que imposà l´arrianisme,
pertorbat per la rectitud i la saviesa de vida d´Hilari, i després de 4 anys de
desterrament, va permetre que el 360, el bisbe tornara a Poitiers, on va ser
aclamat pel seu poble. Com escriví Sant Jeroni: "La Gàl·lia abraçà l´heroi
que retornava del combat victoriós, amb la palma a la mà". A Poitiers
Hilari va continuar combatent l´arrianisme i promogué sínodes a tot el país,
per tal de fer triomfar la fe de Nicea. També anà a Itàlia per ajudar Sant
Eusebi de Vercel·li en la seua lluita contra els arrians. Presidí una assemblea
dels bisbes italians per condemnar Auxenci, bisbe de Milà i protegit per
l´emperador Valentinià. Per això hagué de deixar Itàlia i retornar a Poitiers,
on es va dedicar a la cura espiritual del seu poble.
Va ser deixeble d´Hilari el futur Sant Martí, que seria bisbe de Tours, i
que fundà a Ligugé el primer monestir a les Gàl·lies, amb el que començava la
vida monàstica a França.
Després de 17 anys de bisbe de Poitiers, esgotat per les lluites contra els
arrians i les dificultats que hagué de patir en els desterraments, Hilari va
morir el 13 de gener de 367.
Sant Jeroni definí Hilari com "un home de gran eloqüència" i per això
el 1851 el papa Pius IX el proclamà Doctor de l´Església.
Com ha escrit el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, biblista i
historiador, "els constantinisme serà una temptació constant al llarg dels
segles, ja que l´Església se sent còmoda amb les dictadures que diuen que l
protegeixen, però que s´ho cobren exigint que l´Església impose la submissió al
tirà i calle davant els atemptats als drets humans". Per això Sant Hilari
se´ns presenta com un pastor que va saber oposar-se al poder, per tal de fer
possible una Església lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada