Amb aquestes
paraules, el President Alberto Fabra ha estat molt encertat. I és que amb les
seues declaracions el Sr. Fabra té més raó que un sant! Ha dit una gran
veritat! Però li ha faltat repondre’s ell mateix (i dir-ho als valencians), per
què els ciutadans del País Valencià estan patit tant, i qui ha estat el
responsable (o responsables) d’aquest patiment.
Amb aquestes
declaracions, el President Fabra ha estat més honrat que el Sr. Rajoy, que
també la setmana passada deia: “Predije un 2014 mejor y se ha cumplido con
creces”. Y no content amb aquestes declaracions del tot insultants per a
tanta gent com pateix, encara afegia: “Y el 2015 será el año del despegue
definitivo”.
Segurament que el 2014 ha estat “mejor”
per al Sr. Florentino Pérez i el projecte Castor i per als qui s’han aprofitat
de les targes opaques. I també haurà estat “mejor” per als ministres
d’Espanya i per als Consellers de la Generalitat del País Valencià, que no han de
patir pel sou que cobren. Però per a la gran majoria dels valencians, el 2014 ha estat un any de
sofriment. I si no, que el Sr. Rajoy ho pregunte als ancians i als pensionistes,
als mestres, als aturats, als immigrants, als llauradors...
El Sr. Alberto
Fabra, reconeixent el patiment dels valencians, hauria de donar explicacions de
per què la vigilància de les seus de RTVV costarà 566000 euros. O per què
l’amistós del partit de bàsquet que Espanya va jugar a Castelló de la Plana li va costar al
Consell 280000 euros.
I al costat d’aquests
diners malgastats, hem començat l’any amb un salari mínim de 648,6 euros. Com
viuria un mes el Sr. Fabra, o els Srs. Rus o Castellanos o la
Sra. Rita Barberà amb 648,6 euros? Per no
parlar de la “dimitida” o destituïda exministra Ana Mato, després
d’haver estat imputada pel cas Gürtel (una més!) i que ha estat ascendida al
Congrés amb la vicepresidència de la Comissió de Cooperació. Això vol dir 1000 euros
més al mes al seu sou mensual de 4730,91. O el Sr. Ruiz Gallardón, que en
dimitir de ministre de Justícia ha passat a ocupar una butaca al Consell
Consultiu de Madrid, on cobra uns 5000 euros al mes. No és això un insult a
aquells que pateixen la crisi econòmica?
I al costat
d’aquests sous indecents, ¿com és possible que el centre de la Fundació Síndrome
de Down de Castelló de la Plana
tanque per falta de recursos, després de 14 anys prestant un servei a aquestes
persones?
¿Com és possible que,
si segons el Sr. Rajoy, el 2014
ha esta “mejor”,
la Casa de
Caritat de València haja atès durant aquest any “mejor”, una xifra
rècord de 420000 persones? O que el Banc d’Aliments del meu poble, l’Alcúdia,
haja atès 400 famílies? Per no parlar de Càritas o de la
Creu Roja , que fan miracles, mentre el
Govern del País Valencià i el de l’Estat s’ocupen de partits de bàsquet i
d’altres indecències? O que fins i tot Sanitat haja admès que va deixar baixes
sense cobrir a l’ambulatori del meu poble? O que el Centre de Diàlisi de
Cullera haja tancat degut a les retallades?
I mentre tant els
bisbes del País Valencià no són capaços d’alçar la seua veu per denunciar la
indecència i la immoralitat d’aquest Govern Valencià que margina i menysprea
els ciutadans més vulnerables. Per no parlar dels jóvens que han hagut de
deixar el nostre País i buscar un futur a l’estranger!
L’arquebisbe de San
Juan de Puerto Rico, Roberto González Nieves, només fa uns dies exigia al
govern que acabara la seua política d’imposició d’impostos als pobres, i, amb
valentia, deia: “No més arbitris als aliments i a les medicines. Hi ha
moltes persones que degut a l’alt cost de la vida no poden pagar els serveis
bàsics de llum i d’aigua”. I alhora exigia a Washington l’abolició de la
llei de cabotaje, per tal de fer
possible una economia solidària, ja que amb aquesta llei s’està asfixiant el
poble de Puerto Rico.
I al País Valencià
els nostres bisbes no són capaços d’alçar la seua veu per denunciar la política
de balafiament del PP i els seus negocis bruts i indecents. Com també els sous
que cobren, amb els quals insulten la gent que no pot arribar a final de mes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada