dijous, 15 de gener del 2015

11 de gener: El Baptisme de Jesús (LEVANTE-EMV, 11/01/2015)

Hui dia 11, amb el diumenge de la festa del Baptisme de Jesús s´acabala celebració litúrgica del Nadal. En aquestes festes celebrem les tres Teofanies o manifestacions del Senyor: en l´adoració dels pastors, Jesús es va manifestar a Israel, el poble de l´antiga Aliança; en l´adoració dels Reis, es manifestà als pobles pagans; finalment en el Baptisme al Jordà, Déu Pare va revelar i consagrar el seu Fill, com l´Estimat: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en tu m´he complagut" (Lc 3:22) Per això acabem les festes de Nadal amb el Baptisme del Senyor, ja que com diu Sant Màxim de Torí en un dels seus sermons, "en certa manera també aquesta festa és com un naixement".
Quan el Baptista batejava al Jordà i cridava el poble a la conversió, Jesús també es posà a la fila dels pecadors per a ser batejat. No perquè tinguera pecat, sinó per assumir els pecats dels hòmens. Per això el Baptista l´assenyalà com "l´Anyell de Déu que lleva el pecat del món" (Jo 1:29) Ho explica així el bisbe Sant Màxim de Torí: "Algú dirà: Si era sant,¿per què va voler ser batejat? Escolta per què: Crist és batejat no per a ser ell santificat per les aigües, sinó perquè les aigües siguen santificades per ell". I és per tant pel baptisme de Jesús, que tots tenim entrada al poble de Déu, com a fills d´un mateix Pare.
També el bisbe Sant Procle de Constantinoble explica el Baptisme del Senyor d´aquesta manera: "en el naixement del Salvador s´alegrava la terra, perquè portava el Senyor en un pessebre; però en aquest dia de les Teofanies, fins i tot el mar salta de goig i exulta amb gran alegria, perquè rep en el Jordà la benedicció santificadora". Per això, Crist que és la font, "cobreix i revesteix les aigües del riu".
Per la seua part, sor Isabel de Villena en el capítol 107 de la seua Vita Christi, narra "Com lo Senyor vingué al flum Jordà, hon Sanct Joan preycaua, e volgue esser batejat aqui per lo dit Baptiste Joan". L´abadessa valenciana escriu:"despullas sa Majestat, entrant dins laygua; e Joan, ab molta reuerencia, tot tremolant, compli sa obediencia e bateja lo seu Senyor e Redemptor".
El maig de 2009, en la celebració del baptisme d´Aitana, filla d´uns bons amics meus, deia als seus pares i padrins, la importància d´aquest sagrament, ja que per mitjà d´ell, cada infant és regenerat per l´aigua i per l´Esperit. Així, submergits en les fonts baptismals (com Jesús al Jordà) els batejats renaixem com a noves criatures. Per això pel baptisme, que és el sagrament de la fe, entrem a formar part de l´Església com a membres del Cos de Crist.
El baptisme, ja des dels primers segles del cristianisme, s´anomenava il·luminació, ja que Crist, "Llum dels hòmens" (Jo 1:4) amb la seua resplendor ompli de claror els batejats. Ho diu així Sant Gregori de Nazianz en un dels seus sermons "Hui Crist és il·luminat, deixem que aquesta llum divina ens il·lumine també a nosaltres; Crist és batejat, baixem amb ell a l´aigua, per pujar després també amb ell".
Antigament i ara ho estan introduint algunes comunitats (com la parròquia de la Sagrada Família de Torrent) el baptisme es feia per immersió. El catecumen baixava tres vegades a l´aigua i tornava a eixir tres vegades més de la piscina baptismal, ja que el baptisme ens associa a la mort i a la resurrecció del Crist, com escriu Sant Pau als cristians de Roma (capítol 6)
Que el record i les promeses de quan vam ser batejats, ens ajuden a viure l´Evangeli amb fidelitat. I que l´aigua i l´Esperit que vam rebre en el baptisme, ens facen testimonis del Regne, anunciadors de les Benaurances, hòmens i dones de pau, de reconciliació i d´esperança enmig del nostre món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT