Els cristians comencem l´any civil cada 1 de gener celebrant la solemnitat
de Santa Maria, la Mare de Déu, la festa mariana més antiga en la litúrgia
romana, una festa anomenada també, de la Maternitat Divina de Maria.
Aquest dogma de l´Església va ser definit el 431 pel Concili d´Efes, per
condemnar l´heretgia de Nestori, bisbe de Constantinoble, que propagà les
doctrines de Teodor de Mopsuèstia. Per a Teodor, en Jesucrist hi havia dues
persones, una humana i una altra divina, i no una sola persona, i per això
Maria, que era només la mare de Jesús (d´ací el nom de Christotokos amb el qual
se l´assignava) només podia ser mare de la naturalesa humana de Jesucrist, però
no era Mare del Crist Déu. D´ací que no podia ser anomenada Theotokos i per
tant portadora o Mare de Déu.
Per tractar aquest problema teològic, els emperadors Teodosi i Valentinià
convocaren el Concili d´Efes, que començà el 22 de juny de 431. Aquest Concili
va condemnar les doctrines de Nestori i proclamà com a dogma de fe la
maternitat divina de Maria. Segons aquest dogma, Maria, que és la Mare de
Jesús, és per això mateix Mare de Déu, ja que Jesús és Déu. Va ser sobretot
Sant Ciril d´Alexandria el qui defensà el títol de Mare de Déu a Maria, ja que
ella havia concebut una única persona que era Déu.
Ja els pares grecs, al segle III, aplicaren el títol de Theotokos, o
portadora de Déu a Maria. De fet, aquest títol ja era utilitzat abans del
Concili d´Efes per Alexandre, bisbe d´Alexandria, per Eusebi de Cesarea, per
Atanasi d´Alexandria i per Ciril de Jerusalem. També el Concili de Calcedònia
(451) es reafirmà en considerar Maria, Mare de Déu, ja que defensava que
Jesucrist és una sola persona i no dues.
També al segle III, Sant Hipòlit, en la seua "Refutació de totes les
heretgies", escrivia: "Sabem que la Paraula va assumir un cos en la
Verge...que va ser plasmat de la nostra mateixa naturalesa". I Sant
Atanasi, en les seues "Cartes", deia: "la Paraula de Déu ve a socórrer
la posteritat d´Abraham, per això hagué de fer-se semblant en tot als germans,
assumint un cos semblant al nostre". D´ací que "Maria és
veritablement present en aquest misteri, perquè la Paraula va assumir d´ella
com a propi, aquell cos que va oferir per nosaltres".
Segles més tard, concretament al XII, Sant Bernat de Claravall en el sermó
1, en l´Epifania del Senyor, també destacava la maternitat divina de Maria, en
reconèixer "la humanitat del nostre Salvador", que "va vindre en
la carn". Així, "coneguda la humanitat de Déu", ja que va
assumir "la nostra pròpia carn...a través de la seua humanitat, se´t
manifesta el gran amor que té per tu". I si "el nom de Déu va ser
afegit al títol d´home", vol dir que Maria, en tant que mare de l´home
Jesús, és també mare de Déu.
Com ens diu la germana Teresa Forcades, benedictina del monestir de Sant
Benet de Montserrat, al seu treball, "Los Dogmas Marianos. El futuro de la
experiencia cristiana", "el títol de Theotókos és la primera
afirmació dogmàtica de l´Església referida a Maria". Per això si "la
fe cristiana afirma que en Jesús, és Déu mateix qui naix en l´espai i en el
temps de nostra història", Maria, com a Mare de Jesús, és també la Mare de
Déu. "El nucli decisiu de la Maternitat de Maria és la presa de consciència
de fins on arriba l´escàndol de l´encarnació".
També la teòloga del barroc Mª Jesús d´Àgreda (1602-1666) en la seua obra
"La mística de la Ciutat de Déu", afirmava que la maternitat de Maria
era el lloc teològic de la nostra llibertat, tal i com ens recorda també la
germana Teresa Forcades en el treball esmentat.
Va ser per commemorar el XV centenari del Concili d´Efes, que el papa Pius
XI, instituí la festa de la Maternitat Divina de Maria, l´11 d´octubre de 1931.
Però amb la reforma litúrgica postconciliar, aquesta festa es traslladà a l´1
de gener, octava de Nadal.
En aquesta festa de la Mare de Déu, aclamem Maria amb un himne grec del
segle V, que diu així: "Déu vos salva! Terra d´un fruit incorruptible./
Déu vos salve! Engendradora del qui ens ha engendrat a la vida./ Déu vos salve!
Camp que fa brotar esplets de compassió./ Déu vos salve! Taula que porta plena
provisió de clemència./ Déu vos salve! Perquè feu reflorir un jardí de
delícies./ Déu vos salve! Perquè prepareu el port de les ànimes./ Déu vos
salve! Encens agradable d´intercessió./ Déu vos salve! Expiació de tot el món./
Déu vos salve! De Déu pels mortals, benvolença./ Déu vos salve! Dels mortals
per Déu, confiança. Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada