Això serà hui divendres. I aquesta millor volea de Sarasol II no serà a un trinquet! I és que malgrat que Sarasol II està ja retirat del joc de Pilota Valenciana, hui aquest pilotari jugarà el que no està escrit!
Serà la millor partida de Sarasol II, malgrat José María Sarasol va deixar els trinquets el 2012. I la guanyarà! Certament que la guanyarà!
Serà la mateixa partida que fa uns anys va jugar la periodista, i excel·lent amiga, Tona Català, i també el diputat al Parlament de Catalunya, Enric Millo, els pares del qual són de l’Alcúdia. Serà la partida (i no a un trinquet!) que han jugat centenars de persones, en donar un dels seus dos ronyons a una altra persona malalta que havia de fer diàlisi.
Hui Sarasol II donarà un dels seus ronyons a la seua filla Anna, una jove de 18 anys. Com va fer Tona Català, quan en va donar un a la seua filla, Carme Morera, i Enric Millo a la seua esposa, Montserrat Viñas. Aquestes donacions són un gest, un compromís per la vida! Un acte de generositat i d’altruisme, per aquesta donació en viu, a favor d’una altra persona.
En els meus anys d’infermer de la comunitat de Montserrat, vaig conèixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, excel·lents professionals de la sanitat, concretament de la unitat d’hemodiàlisi, com el nefròleg Andreu Garcia, o personal d’infermeria, com Rosa Capell i Jordi Bort. Són professionals que atenen amb sol·licitud i afecte els malalts que han de fer hemodiàlisi. I és que quan no hi ha possibilitat d’un transplantament, l’hemodiàlisi és l’única eixida per a una persona a la qual els ronyons ja no estan al 100%. És evident que aquests malalts el que desitgen és un nou ronyó, per tal de poder fer vida normal, i no haver d’estar “lligats”, tres vegades a la setmana, a una màquina que fa el treball que els ronyons ja no poden fer. Per això és tan important la donació d’òrgans, tant d’aquells que podem fer la donació en viu, com els qui poden donar els òrgans d’un familiar difunt.
Sempre he pensat que les paraules de Jesús a l’Evangeli de Sant Joan, “Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics” (Jo 15:13) s’acompleix de tot, tant en les mares que donen a llum els seus fills, com en les persones que donen un dels seus òrgans a aquells que ho necessiten.
L’explantament del ronyó de Sarasol II, per laparoscòpia, pel qual li serà extirpat aquest òrgan, i el posterior transplantament a la seua filla Anna, serà la millor partida de Sarasol II. I, certament que la guanyarà!!
En un món amb tants egoismes, amb tantes actituds individualistes i insolidàries que destrossen l’esperança d’un món millor, hui la partida de Sarasol II ens obri camins de confiança en una societat més fraterna, més humana, més solidària. Com ens van obrir camins d’esperança la donació d’un ronyó que va fer Tona Català o Enric Millo. Per això en Sarasol II es fan presents les paraules del doctor Moisès Broggi, quan deia: “Estic convençut que només aprofundint en l’amor i la generositat, la humanitat anirà endavant”.
Segurament si mon pare estiguera ací, hauria escrit una crònica, una de les seues “Impressions d’un aficionat”, on ressaltaria la valentia i la generositat de Sarasol II, per així fer un reconeixement públic d’aquesta magnífica partida de José María Sarasol. La seua millor partida! Perquè aquest pilotari jugarà el que no està escrit!! I estic segur que mon pare acabaria la seua crònica amb aquestes paraules: Això és un cavaller. Un cavaller de la Pilota i un cavaller de la vida. Un cavaller que amb la seua actitud ens és model d’humanitat i de solidaritat!
Per això, hui, tots a punt per vore la millor partida de Sarasol II. La seua millor volea!! Enhorabona, mestre!!
Serà la mateixa partida que fa uns anys va jugar la periodista, i excel·lent amiga, Tona Català, i també el diputat al Parlament de Catalunya, Enric Millo, els pares del qual són de l’Alcúdia. Serà la partida (i no a un trinquet!) que han jugat centenars de persones, en donar un dels seus dos ronyons a una altra persona malalta que havia de fer diàlisi.
Hui Sarasol II donarà un dels seus ronyons a la seua filla Anna, una jove de 18 anys. Com va fer Tona Català, quan en va donar un a la seua filla, Carme Morera, i Enric Millo a la seua esposa, Montserrat Viñas. Aquestes donacions són un gest, un compromís per la vida! Un acte de generositat i d’altruisme, per aquesta donació en viu, a favor d’una altra persona.
En els meus anys d’infermer de la comunitat de Montserrat, vaig conèixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, excel·lents professionals de la sanitat, concretament de la unitat d’hemodiàlisi, com el nefròleg Andreu Garcia, o personal d’infermeria, com Rosa Capell i Jordi Bort. Són professionals que atenen amb sol·licitud i afecte els malalts que han de fer hemodiàlisi. I és que quan no hi ha possibilitat d’un transplantament, l’hemodiàlisi és l’única eixida per a una persona a la qual els ronyons ja no estan al 100%. És evident que aquests malalts el que desitgen és un nou ronyó, per tal de poder fer vida normal, i no haver d’estar “lligats”, tres vegades a la setmana, a una màquina que fa el treball que els ronyons ja no poden fer. Per això és tan important la donació d’òrgans, tant d’aquells que podem fer la donació en viu, com els qui poden donar els òrgans d’un familiar difunt.
Sempre he pensat que les paraules de Jesús a l’Evangeli de Sant Joan, “Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics” (Jo 15:13) s’acompleix de tot, tant en les mares que donen a llum els seus fills, com en les persones que donen un dels seus òrgans a aquells que ho necessiten.
L’explantament del ronyó de Sarasol II, per laparoscòpia, pel qual li serà extirpat aquest òrgan, i el posterior transplantament a la seua filla Anna, serà la millor partida de Sarasol II. I, certament que la guanyarà!!
En un món amb tants egoismes, amb tantes actituds individualistes i insolidàries que destrossen l’esperança d’un món millor, hui la partida de Sarasol II ens obri camins de confiança en una societat més fraterna, més humana, més solidària. Com ens van obrir camins d’esperança la donació d’un ronyó que va fer Tona Català o Enric Millo. Per això en Sarasol II es fan presents les paraules del doctor Moisès Broggi, quan deia: “Estic convençut que només aprofundint en l’amor i la generositat, la humanitat anirà endavant”.
Segurament si mon pare estiguera ací, hauria escrit una crònica, una de les seues “Impressions d’un aficionat”, on ressaltaria la valentia i la generositat de Sarasol II, per així fer un reconeixement públic d’aquesta magnífica partida de José María Sarasol. La seua millor partida! Perquè aquest pilotari jugarà el que no està escrit!! I estic segur que mon pare acabaria la seua crònica amb aquestes paraules: Això és un cavaller. Un cavaller de la Pilota i un cavaller de la vida. Un cavaller que amb la seua actitud ens és model d’humanitat i de solidaritat!
Per això, hui, tots a punt per vore la millor partida de Sarasol II. La seua millor volea!! Enhorabona, mestre!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada