El dia 20 de gener, l´Església celebra la festa del màrtir Sant Sebastià. És el "Cronògraf" , un calendari romà, el qui esmenta el nom del sant, el dia del martiri i el lloc de la tomba. I és aquest "Cronògraf" el qui ens parla del màrtir Sant Sebastià, que és el patró de la Pobla de Vallbona, de Vinaròs i de Silla, entre molts altres pobles.
També Sant Ambròs refereix alguna dada referent a Sant Sebastià, mort a Roma durant la persecució de Dioclecià, entre el segle III i el IV.
Tot i que a Roma conservem el sepulcre del màrtir a les catacumbes que porten el seu nom, no tenim cap relat o "passio" del temps del martiri. El text més antic que coneixem, va ser escrit dos segles després de la mort de Sant Sebastià. El papa Sixte III és el qui creà una comunitat de monjos a les catacumbes on hi havia el sepulcre d´aquest màrtir i un d´aquest monjos, al segle Vè, és el qui redactà el text de la "passio" que coneixem.
Fill d´una família noble i militar, Sebastià va nàixer a Narbona i va ser educat a Milà. Com son pare, es va dedicar a la milícia, arribant a ser capità de la guàrdia pretoriana. Apreciat i respectat fins i tot per l´emperador, degut al seu bon caràcter, el jove complia els seus deures, però com a cristià, no oferia sacrificis al déus pagans. A més, d´amagat ajudava als cristians que es trobaven en dificultats, visitava els presos i animava i confortava als dèbils.
La seua vida va canviar de dalt a baix, quan va ser denunciat davant l´emperador que el va posar en la disjuntiva d´abandonar la fe en el Crist o perdre el seu ofici de militar. Fidel a la seua consciència, Sebastià escollí viure com a cristià. L´emperador veié en la decisió del jove un desafiament a les seues ordres i el va amenaçar amb la mort. Fou lligat a un arbre a l´estadi Palatí i assetjat amb les fletxes. Els seus botxins el deixaren creient que havia mort, tot i que només estava malferit. Els cristians se l´emportaren i el curaren. Al cap d´un temps, tot i aconsellar-li que se n´anara de Roma, Sebastià es va presentar davant l´emperador, demanant-li que deixara de perseguir els cristians. Ple d´ira, l´emperador que es pensava que Sebastià havia mort, el feu assotar fins a la mort. El cristians recolliren el seu cos i l´enterraren en un cementeri subterrani, les catacumbes, a la via Àpia de Roma.
Al segle IV es construí una xicoteta església subterrània en el lloc del sepulcre de Sant Sebastià i en la part superior s´edificà una basílica (originàriament dedicada als apòstols Sant Pere i Sant Pau) que al segle IXè fou dedicada al nostre màrtir.
La devoció a Sant Sebastià està relacionada amb la protecció del sant davant la pesta, ja que el 680, Roma quedà afectada per aquesta plaga. El poble va invocar la protecció de Sant Sebastià, cosa que va fer que la pesta desapareguera.
Sant Sebastià, segons el text d´aquesta "passio", se´ns presenta com el jove cristià que va preferir ser fidel a la fe, abans que apostatar. En un món que posa en qüestió les fidelitats i on se´ns intenta vendre que tot és igual i que res no té un valor permanent, la figura de Sant Sebastià ens parla de coherència i de fermesa en la fe.
Entre molts pobles valencians, la Pobla de Vallbona celebra cada any la festa de Sant Sebastià, el seu patró, amb la romeria a l´ermita del sant. Aquest màrtir romà, també és patró de Polinyà del Xúquer, Vinaròs, Losa del Obispo, Silla i Sot de Chera. Pel que fa a les ermites dedicades a Sant Sebastià, a la nostra terra en tenim a Vallada, una construcció del segle XVI, a la Font de la Figuera, La Vilavella, Polinyà del Xúquer, Vinaròs, Aielo de Malferit, Càlig, la Yesa, Cervera del Maestrat, Albalat de la Ribera, Montesa o Castielfabid.
Que Sant Sebastià siga per als valencians dels segle XXI, un model de fe i d´esperança en el seguiment de Jesús de Natzaret..
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada