de l´arxidiòcesi i de la ciutat de València i també de Guadassuar, Benimantell, Corbera i Benimàmet, Sant Vicent va nàixer a finals del segle III a Osca. Els seus pares ja eren cristians i ell estudià a Saragossa amb el bisbe Valeri, que l´ordenà diaca. Vicent es preocupà dels pobres i dels orfes i també excel·lí en la predicació. Així ho canten aquests Goigs: "A Saragossa Valeri/ la vostra infància ensenyà/ i en el sagrat ministeri/ de Déu us ordenà,/ infonent en la vostra ànima/ son esperit fervorós".
Va ser amb la persecució de Dioclecià, el 303, quan el bisbe Valeri i el seu diaca Vicent van ser empresonats i posteriorment desterrats a València: "Amb Sant Valeri lligat,/ a València se us envià;/ fam, martiri, crueltat/ sofríreu de nit i dia,/ no donant-vos ni un moment/ per refer-vos, de repòs".
Vicent, que defensà públicament la seua fe davant les acusacions del jutge, i sense renunciar de la fe, va ser turmentat, i morí l 22 de gener de 304: "Que renegue la fe santa/ Dioclecià mana a Vicent/ més el sant, res no l´espanta/ sols a Déu dóna l´encens,/ quedant el pretor que el mira/ rabiant com un foll gos".
Són moltes les versions del martiri de Sant Vicent, com el poltre, per desconjuntar els seus membres. També va ser lligat a una creu en forma d´aspa i més tard el cremaren viu en unes graelles. Però com que el sant diaca no va morir, el tancaren en un calabós que tenia un llit ple de trossos trencats de ceràmica. Però el llit dolorós es transformà en un llit de flors. En morir Sant Vicent, el seu cos va ser abandonat en un lloc solitari, per tal que les bèsties el devoraren. Però un corb negre defensà el cos del màrtir. Finalment, les despulles del sant diaca foren lligades a una pedra, com una mola de molí i van ser llançades al mar. Però la pedra, en compte de tirar el cos del màrtir avall, va flotar, portant el cos de Sant Vicent a la platja de Cullera, on va ser recollit per un grup de cristians, que li donaren sepultura. Així ho canten aquests altre Goigs antics "Una mola li lligaren/ en lo coll y en alta mar/ lo cadàver aportaren/ pero aquell lo va tornar/ en la platja y terra dura,/ recullintlo diligents/ los cristians que en sepultura/ donaren a Sant Vicent".
Són tres els sermons (274, 275 i 276) que Sant Agustí va dedicar al patró de València, ja que la fama del diaca arribà fins al nord d´Àfrica. El seu martiri va ser recollit en les "Actes del martiri de Sant Vicent, diaca de Saragossa, sota Dioclecià". També Sant Lleó el Gran i Sant Just d´Urgell van escriure sermons lloant el sant. I el poeta Prudenci, li dedicà l´Himne V del seu Peristéfanon.
València edificà un església al lloc del seu martiri, al davant de la roca, a les portes de la ciutat, i que és el que coneguem com a Sant Vicent de la Roqueta, bressol del cristianisme valencià. Aquesta església, actualment es troba en una situació lamentable, per la deixadesa de l´Ajuntament de València, que s´ompli la boca parlant de "valenciania" i de defendre "las señas de identidad", però deixa abandonat el nostre patrimoni cultural!!
La devoció a Sant Vicent es va estendre ràpidament per Europa, degut a la dispersió de les seues relíquies. A València, ja el segle XII hi ha documentació del cos del sant que es trobava a la ciutat, ja que el bisbe de València, Jeroni de Perigord, sobre el 1102, s´emportà el braç del màrtir en un viatge a Terra Santa. Però en morir a Bari, el braç de Sant Vicent es quedà en aquesta ciutat italiana, que el 1970 el va retornar a la Seu valenciana.
Per altra part a la Borgonya i a d´altres zones de França, com ens recordava el prevere August Monzon, Sant Vicent és venerat particularment pels vinyaters. I en la iconografia, aquest sant apareix amb els ornament de diaca, la palma del martiri i uns raïms. Fins i tot en algunes representacions, Sant Vicent apareix amb un falçó de veremar. La relació de Sant Vicent amb el món vitivinícola, segons mossèn August Monzon, de l´Oratori de Sant Felip Neri de València, és deguda a la concordança fonètica, ja que en francès, Vicent sona molt pròxim a vi-sang.
Sant Vicent màrtir, que ens és model de fermesa en la fe, no va dubtar a donar la seua vida per Jesucrist! Que el sant diaca siga font de benedicció per a tots els cristians de l´arxidiòcesi de València, perquè visquem amb fidelitat a Jesús: "Puix que Déu ens ha donat/ un Àngel de guarda en Vós:/ Vicent, màrtir poderós,/ guardeu-nos aquest veïnat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada