Com cada any, el 29 de gener, Alcoi celebra la festa de l´Infant Jesús del Miracle, en record del furt i posterior trobament del Santíssim Sagrament, el 1568.
Segons conta la tradició, un foraster va entrar a l´església la vesprada del 29 de gener de 1568, i aprofitant la soledat del temple va obrir el sagrari i es va emportar el cofre de plata que contenia l´Eucaristia i també diverses relíquies de sants.
Maria Miralles tenia una imatge de l´Infant Jesús amb els dits del braç dret assenyalant el cel. Però miraculosament, durant els dos dies que els alcoians van estar buscant el cofre amb l´Eucaristia, els dits de la imatge de Jesús varen canviar de posició i van assenyalar la casa on es trobava amagat aquest cofre. Va ser el llaurador Joan Esteve qui registrà la casa del sospitós, la del costat on ell vivia, i allà on hi havia l´estable, tapat amb fem i llenya, trobà el cofre de plata amb l´Eucaristia i els altres objectes robats.
Davant d´aquest miracle de l´Infant Jesús, Joan de Ribera, arquebisbe de València va manar que es construira una església-monestir, fundant ell mateix unes monges de vida contemplativa i d´adoració del Santíssim Sagrament. Així el 1597 van arribar a Alcoi les Agustines Descalces, fundades per l´arquebisbe Joan de Ribera, una comunitat que, per falta de vocacions, va deixar el monestir del Sant Sepulcre l´any 2013.
Per celebrar la festa de l´Infant Jesús del Miracle, es representa cada any a l´església del monestir la tradicional missa en valencià i l´auto sagramental, representat per xiquets, que rememora els fets miraculosos que van tindre lloc a Alcoi el segle XVI.
Un poema bellíssim del poeta valencià Carles Salvador, dedicat Jesús, i que bé pot aplicar-se a l´Infant del Miracle d´Alcoi, diu així: "Vós sou Aquell/ Pasqual Anyell/ que va morir/ nafrat i bell,/ en creu clavat/ per redimir/ la Humanitat./ Vós sou Aquell,/ Jesús diví,/ que es dignà fer/ d´un tros de pa,/ d´un poc de vi,/ son Corpus ver/ per a consol,/ miracle gran,/ tot ple d´Amor/ de l´home que/ pel viure lleig,/ és pecador". I Carles Salvador acaba així aquest bonic poema: "Vós sou Aquell/ Déu de bondat,/ fill de Maria,/ Urna i Vaixell,/ Calze Sagrat,/ llum clara i pia./ Vós sou l´Amor/ Niu de virtut / Sou la salut/ del pecador/ que té dolor/ i greu turment./ Sou Ambrosia,/ sou dolçament/ gran Aliment/ de cada dia./ Sou l´Home Déu/ mort en la creu:/ Eucaristia".
El pa i el vi de l´Eucaristia, Corpus ver, com diu Carles Salvador, és el misteri de la nostra fe. El Déu que es va fer home i que ens deixà com a memorial i record, la seua presència en els signes humils i del pa i del vi, és el Déu que ens alimenta i ens enforteix amb el seu cos, per tal de avançar com a pelegrins en el camí de la fe.
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "l´Eucaristia ens uneix en un sol cos", i per això ha de crear "uns lligams de comunió fraterna entre tots els batejats". A més, l´Eucaristia "cura les nostre ferides, ens envigoreix espiritualment" i ens mou a un compromís per tal de "col·laborar a fer una societat més justa i més solidària".
Va ser el músic Joan Cantó, nascut a Alcoi el 21 de gener de 1856, i que segons el musicòleg Felip Pedrell "havia estat escolà de Santa Maria", qui el 1876 va compondre els Goigs a Sant Maur, i un any després, els de l´Infant Jesús del Miracle, amb música del jesuïta P. Luis Coloma.
L´Infant Jesús del Miracle d´Alcoi també ens assenyala hui tantes i tantes persones que es troben en dificultats econòmiques o que viuen en la malaltia, la soledat i la depressió, per tal que ens acostem a elles per ajudar-les en la seua tribulació. Perquè és en elles que trobarem Jesús mateix!! Per això la fe ens ha de moure a la solidaritat i a la fraternitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada