Els Reis d´Orient tornen cada any als nostres pobles, amb l´alegria dels més menuts. És el dia de la il·lusió i dels regals. I és l´estrela que un any més, il·lumina els nostres cors.
D´un gòtic esplendorós, la catedral de Colònia (segons diu la tradició) guarda les restes de Melcior, Gaspar i Baltasar, en l´anomenada arqueta dels tres Reis.
Va ser Santa Elena, mare de l´emperador Constantí, qui a Palestina trobà la creu on fou mort Jesús i on tingué coneixement de la tomba dels Reis, a Saba, i que ella adquirí. Així, els cossos dels tres personatges foren col·locats en un reliquiari i el 326, van ser portats a Constantinoble, a la catedral de Santa Sofia.
El 344, en ser nomenat primer bisbe de Milà el monjo Eustorgi, traslladà els cossos dels Reis (que li havien estat regalats) a la Seu llombarda. Segles després, el 1162, en ser saquejada la catedral per les tropes de Frederic Barba-roja, Reinald de Dassel que era el seu canceller i bisbe de Colònia, s´emportà el reliquiari a aquesta ciutat, que es constituí en centre de peregrinacions. L´emperador Otó IV, coronà simbòlicament els tres Reis i va fer construir l´arqueta per dipositar els seus cossos. Uns anys més tard, el bisbe Konrad comença la construcció de l´actua catedral de Colònia, que guarda les relíquies de Melcior, Gaspar i Baltasar.
L´evangelista Sant Mateu narrà el camí de recerca que van fer els mags "vinguts d´orient" (Mt 2:1) per adorar l´Infant del pessebre, fins que en trobar-lo, "plens d´alegria, prostrats a terra li presentaren el seu homenatge i li oferiren or, encens i mirra".(Mt 2:12)
Com ha dit el P.Abat Josep Mª Soler, els reis ens són un exemple i un model en el nostre camí per trobar el Déu Infant, "després de tot un itinerari personal de recerca i de deixar-se il·luminar per la Paraula de Déu".
La tradició cristiana ha donat a més un significat simbòlic, als presents que els reis van oferir a l´Infant: l´or (diu l´himne Magis videntes parvulum, que cantem a Matines en aquets festa) subratlla la seua dimensió de Rei-Messies; l´olor fragant de l´encens el manifesta com a Déu i la pols fina de la mirra anuncia la seua mort i el seu sepulcre.
En l´Epifania o manifestació de Jesús a tots els pobles, Déu començà la seua aventura entre els hòmens. I la començà des de la humilitat i la pobresa d´un pessebre. Jesús no el trobem entre els poderosos, ni a la cort d´Herodes, sinó entre els dèbils i els pobres, com els pastors i entre la gent senzilla que va a la recerca de la veritat, com els mags!
Per això, Jesús, com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, "és d´aquells que viuen la fe i també d´aquells que l´han oblidat, dels qui confien en Déu i dels qui dubten de tot". Perquè Jesús naix per a tots, per tal d´il·luminar els nostres deserts i les nostres foscors!
Amb Jesús ha entrat la vida de Déu al nostre món. I l´Epifania ens fa sentir en nosaltres la mirada de Déu fet home, ja que l´Infant del pessebre, revesteix el nostre món de l´amor de Déu.
A més de la il·lusió dels més menuts pels Reis, són diverses les parròquies valencianes dedicades a aquests sants, com Benissanó, Vilallonga, Albalat dels Sorells, Yátova o València.
La nit de Reis, és el moment precís per a somiar el millor somni i per fer-lo realitat: que cap poble no passe fam. Que cap nació no siga oprimida. Que s´acabe la tirania dels diners i de les armes. Que la llibertat arribe a tots els hòmens i a tots els pobles. I que el nostre món, il·luminat per l´estrela de Betlem, siga capaç d´obrir un temps nou de pau i de solidaritat.
La festa dels Reis d´Orient també ens encoratja a ser nosaltres, també, Reis, que porten il·lusió i esperança a aquelles persones que viuen en la tristesa, en l´apatia i en el dolor. Hem de ser Reis per portar la llum de l´Infant Jesús, a tants hòmens i dones que es troben cansats i afeixugats per la duresa de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada