dimarts, 19 de maig del 2015

Torneu-nos la Mare de Déu (LEVANTE-EMV, 18/05/2015)

 La nit del 18 al 19 de maig de 2011, hui fa 4 anys, uns desaprensius van furtar el relleu de guix de la Mare de Déu de la Cova Santa, patrona del bisbat de Sogorb-Castelló. D´aquesta santa icona guarde un record entranyable, pel fet que de menut vaig visitar diverses vegades el seu santuari, ja que dels quatre als onze anys passava una gran part de l´estiu a Altura, on vivia i estava casada una germana de mon pare. Per això, la icona de la Mare de Déu de la Cova Santa té per a mi una especial veneració.
El llibre "Historia de la Virgen de la Cueva Santa", de 1655, "que empeçò a escrivir el P. Iosef de la Iusticia de la sagrada Religion de la Compañia de Iesus, y acabò, y perficionò el P. Miguel Pla de la misma Religion", descriu entre d´altres aspectes, el "sitio, forma y singularidades de la Cueva ". El llibre narra també el "provable origen de la Sagrada Imagen, y cierta antiguedad de sus milagros" o el capítol que es refereix al trasllat de "la Santa Imagen a la Catedral de Segorbe por falta de lluvia que concede muy copiosa".
Pel que fa a l´inici de la devoció a la Mare de Déu, el llibre afirma que "los Padres Cartuxos de Valdechristo se persuaden con certidumbre, que esta sagrada Imagen tuvo el primer origen de su Convento". Això queda corroborat per "una costumbre antigua de dar a sus pastores Imagenes de la Virgen, que les acuerde su devocion, tan propia, y connatural a la Cartuxa". Per recolzar aquesta tesi, s´afirma al llibre que "tiene este Convento antiquissimos moldes, donde se vaciaron Imagenes de yeso, y yo he visto una tan parecida a la que en la santa Cueva se venera".
Com que la Cova "y su termino pertenecen al señorio directo de la Cartuxa desde su primera fundacion, y hasta los años de mil quinientos y ochenta la frequentaron sus pastores", el P. Iosef de la Iusticia creu que, "facil es persuadirse, que algunos de los Monjes les daria esta Imagen para avivar su devoción".
El llibre descriu una sèrie de miracles o el procés de construcció dels espais de la Cova on es venerava la Mare de Déu: "El Doctor Geronimo Decho, Tesorero y Canonigo en la Catedral de Segorbe, y natural de Altura, cerró la Cueva con un rexado de madera, edifico una capilla para cortijo del Ermitaño, y una casa para hospedar los devotos".
També l´obra en dos volums "Noticias de Segorbe y de su obispado", escrita el 1890 per "un sacerdote de la diocesis", narra diversos miracles atribuïts a la Mare de Déu de la Cova Santa. Un d´ells va ser el de "Isabel muger de Juan Arenós vecinos de Jérica, la cual curó de fuego de San Antón", o "la muger de Roca toñinero de Valencia que fué á la dicha Cueva Santa con dos muletas ó crosas tullida, y las dejó allí viniendo sana".
La icona de la Cova Santa, patrona del bisbat de Sogorb-Castelló, és un tresor per als cristians d´aquesta diòcesi i per a molts d´altres que estimem i venerem a Santa Maria, amb aquesta advocació tan entranyable. I és un tresor, no tant pel reliquiari de plata que conté el relleu de guix de la Mare de Déu, sinó per la connotació afectiva i per la devoció que la nostra terra té a la Santa Verge. Per això ens dol tant que ens hagen furtat el relleu de la Mare de Déu, ella que, amb la seua sol·licitud maternal, és mare de l´Església i model dels deixebles del Senyor Ressuscitat.
Pel fet d´haver estat trobada en una cova, la Mare de Déu de la Cova Santa va ser proclamada patrona dels espeleòlegs pel papa Pius XII, el 28 de gener de 1955.
Amb els cristians (i tots els hòmens de bona voluntat) d´Altura i de Sogorb, de la Vall d´Uixó i de Nules, de Vila-real, Castellnovo i Almenara que estimen tant la Mare de Déu de la Cova Santa com a patrona del bisbat de Sogorb-Castelló, i també de la vila de Beniarrés, demane als qui l´han furtada, que ens tornen aquesta santa icona! Que el relleu de guix de Santa Maria torne a la Cova Santa, on milers de pelegrins pugen cada any a venerar la Mare de Déu, Mare de Jesús i Mare de l´Església.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT (GRUP DEL DISSABTE, 09/09/2023)

  Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont. “ Servidor bo i fidel,...

MONTSERRAT