El 10 de maig és la festa de Sant Joan d´Àvila, un dels predicadors més grans del segle XVI. Joan va nàixer al si d´una família cristiana, a Almodóvar del Campo, el 6 de gener de 1499. El 1513 començà els estudis de Lleis a Salamanca, fins el 1517 que abandonà la ciutat del Tormes i tornà a la seua vila natal, on a casa dels pares, i fins el 1520, visqué una vida de pregària i de penitència. Aconsellat per un frare franciscà, Joan va estudiar Arts i Teologia a Alcalà d´Henares, del 1520 al 1526, on fou alumne del Mestre Soto i on conegué l´Erasmisme i també els diversos corrents teològics i filosòfics del seu temps. Durant aquesta etapa de la seua vida, descobrí la importància de conèixer la Sagrada Escriptura i els Pares de l´Església. En ser ordenat prevere el 1526, va vendre tots els seus béns, després de la mort dels seus pares, i donà tots els diners de la venda als pobres.
El 1527 s´oferí per anar a missions, concretament a les Índies, però l´arquebisbe de Sevilla convencé Joan d´Àvila, que les seues Índies estaven al sud de la Península, concretament a Andalusia.
Joan va conèixer Fernando de Contreras, antic capellà de Sant Ildefons d´Alcalà i confessor de l´arquebisbe Manrique, l´Inquisidor General. Aquest encontre va marcar favorablement Joan, que començà a predicar a Écija, una ciutat de gran influència comercial. També ensenyava catecisme als xiquets, i als més majors els va ajudar a entrar en l´art de la meditació. Durant els anys que Joan va viure a Sevilla, conegué els "Abecedarios de Osuna", que tanta influència tindrien en ell. Joan mateix va publicar alguns llibres, un d´ells sobre la manera de resar el Rosari, encara que sense posar el seu nom, degut a la Inquisició, que va arribar a acusar Joan i fins i tot el va empresonar, per la seua predicació a Écija i a Alcalá de Guadaira, per l´enveja d´alguns i també perquè algunes frases del nostre sant no van ser ben interpretades. Per això va ser portat a la jurisdicció del Sant Ofici, encara que al final del procés Joan no va ser condemnat. Així i tot, Joan va ser empresonat, aprofitant el seu captiveri per escriure la seua obra, "Audi filia". Durant el temps de presó, segons comentà ell mateix, va aprendre més que en els estudis de Teologia.
De Sevilla Joan passà a Còrdova i després a Granada, el 1536, per ajudar el bisbe Gaspar de Ávalos a fundar la Universitat. El P. D´Àvila va posar en obra el seu projecte d´organitzar una congregació de capellans, ja que al voltant d´ell, degut a la seua santedat de vida, s´havien anat reunint nombrosos preveres, als quals els exhortava a la santedat per mitjà de la confessió freqüent, la comunió, la pregària al matí i a la nit, l´estudi del Nou Testament i la lectura de les obres de Sant Agustí, Sant Bernat, Sant Joan Crisòstom i Erasme. Així anava formant els capellans en una espiritualitat ascètica, on el misteri de la Creu de Crist ocupava el centre de la vida d´aquests sacerdots. Per a Joan d´Àvila, Jesús crucificat era el seu llibre, i per això passava moltes nits als peus d´un crucifix pensant el sermó del dia següent. Els temes principals en la seua predicació, tant a les esglésies com al carrer, eren l´Eucaristia, l´Esperit Sant i la Passió del Senyor.
Dos centres importants de l´escola de Sant Joan d´Àvila van ser Baeza i Còrdova. Era des de Còrdova, com a nucli neuràlgic de la seua activitat pastoral, que Joan enviava els seus deixebles a predicar a diversos pobles i viles d´Andalusia i també a part d´Extremadura i de Castella La Manxa.
Joan d´Àvila va conèixer els gran reformadors del segle XVI, com Teresa de Jesús o Francesc de Borja i també fra Luis de Granada. I va ser un sermó del Mestre d´Àvila, que va provocar la conversió del qui seria Sant Joan de Déu.
Sobre el 1546, Joan i els seus deixebles van entrar en contacte amb la Companyia de Jesús, d´Ignasi de Loiola. El Mestre d´Àvila pensà en algun moment deixar a la Companyia la seua obra. Però aquest somni no es va fer realitat, i si bé una part dels seus seguidors ingressaren a la Companyia, l´altra, la més nombrosa, es quedà a Andalusia.
El 1551, caigué malalt i hagué de suportar aquesta situació de debilitat i de sofriment fins a la seua mort.
El 1559 la seua obra "Audi filia" quedà inclosa al "Cathalogus" inquisitorial, i a Sevilla i a Valladolid van ser processats alguns amics i deixebles de Sant Joan d´Àvila, que es reclogué a Montilla el 1554, on continuà predicant i on morí el 10 de maig de 1569, després d´una vida d´una humilitat exemplar. La seua obra i la seua figura han tingut una gran influència en l´espiritualitat cristiana i per això el 6 de juliol de 1946, el papa Pius XII va proclamar Sant Joan d´Àvila patró del clergat secular espanyol.
Joan d´Àvila va ser canonitzat el 31 de maig de 1970 pel papa Pau VI i el 7 d´octubre de 2012, fou proclamat Doctor de l´Església.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada