Aquest 2015 s'acompleixen 750 anys de la fundació del monestir cistercenc de Santa Maria de Gratia Dei, i també, 50 de la construcció de l'actual cenobi, situat a Benaguasil.
Va ser el 1265 quan va tindre lloc la signatura de l'acta de fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Gratia Dei, per part de Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa del rei Jaume I el Conqueridor. I va ser l'abat de Benifassà qui portà monges del monestir de Vallbona, per fer realitat aquesta fundació. Entre les fundadores que arribaren a Santa Maria de Gratia Dei, coneixem els noms de Beatriu Anglesola i de Caterina Català.
El segon dia de les calendes de febrer de 1266, l'arquebisbe de València, Andreu d'Albalat, donà el consentiment per construir el monestir, que al llarg de la història va rebre els favors dels reis Jaume II,Martí l'Humà, Alfons el Magnànim, Felip II, Felip III i Ferran VII, que atorgaren a aquest cenobi almoines i privilegis d'amortització.
El 1810, amb motiu de la guerra contra els francesos, el general espanyol José Caro va destruir aquest monestir, per por que les tropes franceses del general Souchet pogueren fer servir aquest edifici com a fortalesa. La comunitat de monges es va haver de dispersar, per tornar de nou al monestir el 12 d'abril de 1816. La reconstrucció va ser lenta i costosa, ja que fins el 1827 no acabà del tot. De nou les monges del Císter hagueren de patir per culpa de la desamortització de 1835, que va desposseir les cistercenques dels seus importants documents.
El 1927 la comunitat de Santa Maria de Gratia Dei va fundar el monestir de Fons Salutis a Algemesí, la primera abadessa del qual va ser la Mare Micaela Baldoví, màrtir de la fe.
Santa Maria de Gratia Dei va ser saquejat durant la guerra de 1936, conflicte bèl·lic que va provocar la dispersió, de nou, de les monges. Una vegada van poder tornar al monestir, uns anys més tard, la riuada de 1957 va deixar aquest cenobi molt malparat, per la qual cosa les monges es van traslladar a Benaguasil, el 8 d'abril de 1965, ara ha fet 50 anys. El projecte del nou monestir, a Benaguasil, és dels arquitectes, Cayetano Borso i Rafael Contel, aquest últim fill de l'Alcúdia i gran amic de mon pare.
En l'actualitat el monestir de Gratia Dei a Benaguasil, que té per abadessa la Mare Encarnació Lluch, és un espai de pregària i de silenci que fa present a la nostra terra la Regla de Sant Benet. L'any 1954, Santa Maria de Gratia Dei es va incorporar a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança (OCSO), anomenat col·loquialment, la Trapa.
És una llàstima que la societat valenciana no valore (i no celebre) com cal aquest 750 aniversari de la fundació del monestir de Santa Maria de Gratia Dei, un cenobi que al llarg de la història ha estat testimoni de l'Evangeli, viscut en la vida monàstica.
L'antic monestir de la Saïdia o de Santa Maria de Gratia Dei, amb les monges cistercenques, ha estat i continua sent una benedicció per als cristians valencians. Per això aquest 750 aniversari de la seua fundació, i el 50è del seu trasllat a Benaguasil, ens és un motiu de joia i d'acció de gràcies per agrair a Déu la presència d'aquestes germanes, que amb la pregària fan present l'amor misericordiós de Déu.
Va ser el 1265 quan va tindre lloc la signatura de l'acta de fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Gratia Dei, per part de Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa del rei Jaume I el Conqueridor. I va ser l'abat de Benifassà qui portà monges del monestir de Vallbona, per fer realitat aquesta fundació. Entre les fundadores que arribaren a Santa Maria de Gratia Dei, coneixem els noms de Beatriu Anglesola i de Caterina Català.
El segon dia de les calendes de febrer de 1266, l'arquebisbe de València, Andreu d'Albalat, donà el consentiment per construir el monestir, que al llarg de la història va rebre els favors dels reis Jaume II,Martí l'Humà, Alfons el Magnànim, Felip II, Felip III i Ferran VII, que atorgaren a aquest cenobi almoines i privilegis d'amortització.
El 1810, amb motiu de la guerra contra els francesos, el general espanyol José Caro va destruir aquest monestir, per por que les tropes franceses del general Souchet pogueren fer servir aquest edifici com a fortalesa. La comunitat de monges es va haver de dispersar, per tornar de nou al monestir el 12 d'abril de 1816. La reconstrucció va ser lenta i costosa, ja que fins el 1827 no acabà del tot. De nou les monges del Císter hagueren de patir per culpa de la desamortització de 1835, que va desposseir les cistercenques dels seus importants documents.
El 1927 la comunitat de Santa Maria de Gratia Dei va fundar el monestir de Fons Salutis a Algemesí, la primera abadessa del qual va ser la Mare Micaela Baldoví, màrtir de la fe.
Santa Maria de Gratia Dei va ser saquejat durant la guerra de 1936, conflicte bèl·lic que va provocar la dispersió, de nou, de les monges. Una vegada van poder tornar al monestir, uns anys més tard, la riuada de 1957 va deixar aquest cenobi molt malparat, per la qual cosa les monges es van traslladar a Benaguasil, el 8 d'abril de 1965, ara ha fet 50 anys. El projecte del nou monestir, a Benaguasil, és dels arquitectes, Cayetano Borso i Rafael Contel, aquest últim fill de l'Alcúdia i gran amic de mon pare.
En l'actualitat el monestir de Gratia Dei a Benaguasil, que té per abadessa la Mare Encarnació Lluch, és un espai de pregària i de silenci que fa present a la nostra terra la Regla de Sant Benet. L'any 1954, Santa Maria de Gratia Dei es va incorporar a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança (OCSO), anomenat col·loquialment, la Trapa.
És una llàstima que la societat valenciana no valore (i no celebre) com cal aquest 750 aniversari de la fundació del monestir de Santa Maria de Gratia Dei, un cenobi que al llarg de la història ha estat testimoni de l'Evangeli, viscut en la vida monàstica.
L'antic monestir de la Saïdia o de Santa Maria de Gratia Dei, amb les monges cistercenques, ha estat i continua sent una benedicció per als cristians valencians. Per això aquest 750 aniversari de la seua fundació, i el 50è del seu trasllat a Benaguasil, ens és un motiu de joia i d'acció de gràcies per agrair a Déu la presència d'aquestes germanes, que amb la pregària fan present l'amor misericordiós de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada